Auguste Rodin a Barcelona





Fotografias: jmp

Una mostra exhibeix els ‘Burgesos de Calais’ i ‘El pensador’ a la rambla de Catalunya

El 1347, durant la guerra dels cent anys, entre Anglaterra i França, Eduard III va assetjar el port de Calais (França) i va declarar que actuaria amb indulgència si sis notables (burgesos) del lloc acceptaven entregar-se davant seu en camisa, amb el cap i els peus despullats, i una corda al coll presentant-li les claus de la ciutat. Eustache de Saint-Pierre i cinc més van acceptar sacrificar les seves vides per salvar les dels seus conciutadans. Al final, la reina va intercedir i van obtenir el perdó. Es tracta d’un dels fets més cèlebres de la història francesa. I l’episodi plasmat per Rodin en el monument als Burgesos de Calais.
Ara, les sis figures que formen el conjunt, més l’escultura El pensador, s’exhibeixen (fins al 6 de febrer) a la part baixa de la rambla de Catalunya, dins del programa Art al carrer, una iniciativa de l’Obra Social la Caixa i l’Ajuntament de Barcelona, que té com a objectiu treure l’art de les sales i acostar-lo als ciutadans. Una idea que Auguste Rodin (París, 1840 - Meudon, 1917) hauria celebrat, ja que l’artista, considerat com l’innovador de l’escultura al segle XIX, va concebre aquestes peces amb la finalitat que lluïssin a l’aire lliure i sense peanya.

PECES ORIGINALS / Aquest últim punt resultava bastant revolucionari en aquella època ja que l’escultura commemorativa sempre descansava sobre un pedestal. De fet, la voluntat de Rodin no es va respectar fins després de la segona guerra mundial. «Jo volia fer segellar les meves estàtues, una darrere l’altra, davant de l’Ajuntament de Calais, al nivell de les lloses de la plaça, com un rosari vivent de patiment i sacrifici. Crec que hauria causat un fort impacte. Però van rebutjar el meu projecte i van imposar un pedestal tan poc encertat com superflu», es lamentava Rodin.
El cas és que, amb peanya o sense peanya, la força del conjunt és impressionant: «Cada individu té una entitat i personalitat pròpies», apunta Dominique Viéville, director del Museu Rodin de París, entitat d’on procedeixen les obres. Com impressionant és El pensador, una de les peces capitals de Rodin i de la història de l’art.
Són peces originals, és a dir, les set procedeixen del motllo original i són una de les vuit primeres edicions –això és el que marca la llei francesa per considerar una escultura original–. El pensador de la mostra es va editar en vida de Rodin i és la mateixa peça que descansa sobre la tomba de l’artista a Meudon (França). L’escultor va canviar el concepte de l’escultura, però és difícil d’encasellar perquè va utilitzar diversos estils, materials i suports. Va ser «un escultor que sempre va fer el que va voler», segons Lluís Reverter, secretari general de la Fundació.
Text: Natàlia Farré
Rambla de Catalunya. Entre carrer diputació i Consell de Cent.
"El Pensador". Obra básica en la historia de l'art.
"Els burgesos de Calais"

Jean d'Aire


Eustache de Saint Pierre

Jacques de Wissant

Andrieu d'Andres
i
Pierre de Wissant

Itinerari de natura i modernisme.


Benvolguda, benvolgut,
Et convidem a la presentació del llibre-guia de Meandre editat per l'editorial Zenobita, "Itinerari de Natura i Modernisme" a l'entorn de la Riera de Rajadell. L'acte tindrà lloc el proper dimarts 22 de Desembre a les 8 del vespre a la sala d'actes del Casino de Manresa.
Malauradament l'autor del pròleg, Jordi Sargatal, no hi podrà assistir. En el seu lloc tenim però la sort de poder comptar amb la presència d'en Albert Ruhí.
L’Albert Ruhí és naturalista, biòleg i doctorand a l’Institut d’Ecologia Aquàtica (UdG), on duu a terme una tesi sobre llacunes de nova creació i temporànies en l’àmbit mediterrani. Gironí apassionat de la natura, ha col·laborat regularment en diversos mitjans i revistes de divulgació del medi natural com NAT i actualment ho fa a Descobrir Catalunya. Membre de diverses entitats naturalistes i científiques, ha estat president de l’Ateneu Naturalista de Girona, des d’on actualment coedita el Noticiari Naturalista de Girona i comarca. Ha escrit dos llibres, Natura al teu jardí (Brau, 2007) –relacionat amb actuacions que es poden fer des de casa per afavorir la flora i fauna salvatge– i la Guia d’itineraris per l’entorn de Girona (Brau, 2009), una visió del medi natural gironí, amb rutes que permeten descobrir els principals indrets d’interès natural de la ciutat i el seu voltant.
Aprofitant l'acte es passarà un audiovisual del fotògraf de natura Francesc Muntada, autor de la major part de les fotografies del llibre.
Tenim el convenciment que si les coses es coneixen, són apreciades, estimades i defensades.

Tenim el convenciment que si un paisatge, un entorn, un llogaret queda imprès i arraulit dins les cobertes d'un llibre queda més protegit dels depredadors del territori.
Tenim el convenciment que aquesta modesta obra és un petit gra de sorra per generar canvis d'habits de vida d'una manera fàcil i agradable en un moment en que el planeta ens ho demana a crits.
Estem convençuts que aquesta guia només serà la primera del projecte global de l'Anella Verda de la nostra ciutat de la que grans i petits, educació, oci, esport i salut se'n serviran.
T'hi esperem.
Adjuntem targetó de convit
--
Judit Ester i Jaume Torras

13-D. Consulta Independèntiste



Avui em limitaré a transmetre el sentiment d'alegria, de festa, d'orgull catalá, de respecte, punt d'honor i de serietat que vaig viure en els tres pobles que vaig estar ahir, Sallent, Navàs i Berga.
No obstant això, no em reprimiré a dir que, a part d'interpretacións de resultats, d'idees polítiques i altres matisos, sí és veritat que ahir el triomf va ser de la societat catalana sense reserves, votant en bars (Sallent), penyes (Navàs) o en un garatge (Berga), però amb una organització perfecta, digna de qualsevol esdeveniment democràtic. Deixo algun document en imatges i al final uns enllaços de diaris d'àmbit mundial. Excloc els nacionals. Cadascu que hi posi el seu color.


Aquesta era la pregunta.


Sallent. Feia goig de veure un poble plè de festa, alegria, serenitat i'il-lusió, pensant que un dia, la votaciò potser sería vinculant.

La Big-Band de Sallent, va donar un tó molt festiu al primer dia de la "Independencia Catalana".


L'antic Bar Teia o Sol i Sombra, ha sigut el local on s'han produït las votacions.


A Navàs també es va viure la festa democratica.


Berga, com no, també ho va viure amb molt de sentiment.


I per acabar la diada histórica, que millor que amb una sardana.



Fotografies: jmp

Articles a

Viaducte Millau. El mes alt del mon.

Fotografies; Google imágenes

Google Maps El viaducte desde el poble de Millau
Google Maps Desde el mateix viaducte

Inaugurat el 14 de desembre de 2004 després de 36 mesos de treballs de construcció, la estructura assoleix una alçada màxima de 343 metres sobre el riu Tarn, i una longitud de 2.460 m, entre el Causse du Larzac i el Causse Rouge; té 7 pilars de formigó, i el tauler té una amplada de 32 metres. Lo sorprenent d'aquest projecte no són la dimensions del colossal pont (que també), sinó el mètode constructiu utilitzat. Els trams de tauler van ser construïts en terra ferma i "empesos" mitjançant un sistema hidràulic. El viaducte de Millau va ser concebut formalment pel arquitecte anglès Norman Foster (Foster and Partners), i estructuralment per l'enginyer francès Michel Virlogeux, treballant ambdós conjuntament per fer possible aquesta obra singular.
El viaducte de Millau està constituït per vuit trams de tauler d'acer, que es recolzen sobre set pilars de formigó. La calçada pesa 36.000 tones i s'estén al llarg de 2.460 metres, sent la seva amplada de 32 m. i el seu gruix de 4,3 m. Els 6 trams interiors del viaducte tenen 342 m, mentre que els dos extrems mesuren 204 m. L' autopista té una lleu pendent del 3%, descendent en direcció nord-sud, i es corba en una secció plana amb un radi de 20 km. Això últim es va fer amb la intenció de donar una millor visibilitat als automobilistes. Té dos carrils de trànsit en cada direcció.
El tauler del que avui és el pont més alt del món es va llançar sobre la vall del Tarn, al sud de França, amb ajuda de la tecnologia hidràulica de Enerpac, una multinacional dels EUA especialitzada en la integració de sistemes hidràulics a gran escala per a projectes de construcció.
L'avançat sistema hidràulic va ser dissenyat per empènyer el tauler de 27,35 metres d'amplada (amb capacitat per sis carrils més vorals) d'ambdues parts en els set pilars de formigó. Durant el procés de llançament, la plataforma es va suportar per set pilars metàl.lics temporals. El primer d'aquests pilars temporals es plantejar utilitzant grues, però tots els altres es van col.locar mitjançant un sistema telescòpic hidràulic també dissenyat i construït per Enerpac. El tauler està a 245 metres d'alçada i té 2.460 metres de llarg. L'enorme plataforma es va empènyer cap a "la llum" per mitjà de dispositius hidràulics de llançament a cada moll que primer s'aixequen i després empenyen.
Bàsicament, cada sistema es compon d'un cilindre de elevació, amb una capacitat de 250 tones, l' estructura del pilar temporal per a l'aixecament de la plataforma, i dos o quatre patins, cadascun equipat amb dos cilindres de 60 tones, que s'estiren per per llançar el tauler un màxim de 600 mm.
La posada en marxa del procés es va iniciar en el vessant occidental amb el llançament de dos dispositius, cada un amb dos cilindres de 120 tones. En total, a la darrera fase de la posada en marxa, hauria 5.280 tones de capacitat per impulsar des de la vessant sud (1.752 metres de plataforma) i 2.400 tones des del nord (708 metres de plataforma, que conformen una longitud total de 2.460m). Cada cicle d'empenta de la coberta es desplaçaria 600 mm en 4 minuts.
Cada sistema de llançament es basa en un sistema de cilindres que permet la càrrega dels patins que equilibra a dreta i esquerra a cada moll per compensar la rotació de la coberta durant la fase de llançament i corregir o modificar l'alçada de la plataforma en cas necessari.
Fabricat per Enerpac, aquests cilindres són de diferents capacitats segons les necessitats en cada moment. Els més exigents tenen una capacitat absoluta 14.400 tones, patins de quatre cilindres i 24 suports de 600 tones cada un. Altres pilars utilitzen cilindres de 280 tones. Les vàlvules s'utilitzen per fer diferents grups de cilindres independents un de l'altre i així controlar l'alçada i l'angle de la plataforma. Cada sistema té un centre de control per als patins i els gats cilíndrics.

traduït de VENZARIO

video que recomano veure'l

Marxapeus prostituïts


Sota el llindar del número 22 de La Rambla.

La Rambla de Barcelona. Número 24.
Les petjades de les prostitutes de la Rambla de Barcelona

Les finques 20, 22 i 24 de la Rambla estan en obres per convertir-se en hotel. La singularitat d'aquest futur hotel és que es construeix on anys enrere hi havien hagut cases de putes. I en els llindars de dues d'aquestes finques encara hi ha les marques impacients que les prostitutes feien amb els talons d'agulla mentre esperaven la clientela. Les petjades han quedat com un baix relleu en els llindars de les escales i els promotors de l'obra, respectuosos amb el que molts creuen que és només una llegenda urbana, han decidit conservar-los. Arrancaran els marxapeus, que fan un 5 centímetres de gruix, i diuen que els emmarcaran. Això es el que ha assegurat a l'AVUI Ignasi Torralba, l'amo del restaurant Amaya, que ocupa part dels baixos d'aquestes finques, i que es un dels promotors de l'hotel. Potser penjaran aquests quadres de les petjades en el vestíbul del nou establiment o se'ls quedarà el restaurant, que ja ha decidit que no tancarà durant les obres.
Va ser el mateix Torralba qui va explicar fa anys al periodista i escriptor Lluís Bonada que la propietària de la casa de barrets volia treure el marxapeus gravats i que ell la va convèncer que no ho fes al·legant que era "un patrimoni de la ciutat".
González Ledesma, també escriptor i periodista, descriu aquests marbres dient que estan "materialment menjats, acoltellats pels talons de les dones que esperaven allà. Filles de les hores, esclaves de les mirades fugitives, nines sense temps, la seva empremta queda en aquest veritable monument històric que mereixeria un racó pietós en un museu de la ciutat".

Prostitució per decret
A partir del 1956, quan la prostitució es prohibeix per decret i es tanquen els bordells, les dones que es dedicaven a aquest ofici es van veure obligades a buscar els clients al carrer. Durant anys la part baixa de la Rambla va ser l'aparador més gran per anar a mirar, escollir i fer tractes. Tot aquest món va començar a canviar al finals dels anys vuitanta. Els dos principals impulsors que van forçar la transformació van ser la instal·lació de la Universitat Pompeu Fabra a la plaça del teatre i la preparació dels Jocs Olímpics. L'Ajuntament i l'Associació d'Amics i Comerciants de la Rambla van treballar plegats per eliminar els meublés i els chulos. Des del 1988 al 1992 els promotors privats van invertir en la remodelació 6.000 milions de les antigues pessetes i l'administració uns 4.000 milions més.
Torrabalba i l'amo de l'estanc que ocupa un altre dels baixos d'aquestes finques van anar comprant els pisos per evitar nous estadants indesitjables. "Vam pagar el nostre impost revolucionari", diu amb sorna Torralba.
El projecte de l'hotel tampoc ha tingut un camí fàcil. El pla d'usos de la Rambla els ho va posar difícil perquè no permet cap més hotel de tres o menys estrelles ni fer-lo en un lloc habitat per veïns després del 2005. Els promotors van demanar llicència el 2007 per un hotel de quatre estrelles i en el període d'informació pública els veïns van presentar al·legacions perquè temen que l'aire condicionat del futur establiment els faci la vida impossible.

Article de Maria Favá al diari Avui del 12 decembre de 2009
Fotografies: jmp


Un gratacels a la plaça Catalunya.

Maqueta del projecte de 1918.

El rascacielos perdido de plaza Catalunya

Los norteamericanos Howells y Rogers diseñaron en 1918 la que iba a ser la torre más alta de Europa y que ocuparía el solar que ahora ocupa la FNAC Triangle


La reciente pasión de Barcelona por los rascacielos tiene un antecedente antiquísimo y desconocido: una torre de 130 metros de altura y 30 plantas proyectada en 1918 y destinada al solar de plaza de Catalunya que actualmente ocupa la FNAC Triangle.

Esta es una de las sorpresas que reserva al visitante la exposición Cerdà 150 Anys de modernitat. La ha procurado uno de sus comisarios, Fernando Marzá, que supo de este proyecto en un viejo ejemplar de la revista American Architect. Basándose en una perspectiva del alzado y en dos plantas, Marzá ha hecho construir una espectacular maqueta que se presenta en esta muestra por primera vez y que da idea cabal de lo que hubiera sido esta construcción barcelonesa en una época en la que los rascacielos no habían llegado todavía a Europa.

El proyecto arquitectónico, que acabó en eso, en proyecto, surgió a instancias de Ramon Selles Miró. Al frente de un grupo de inversores catalanes, este promotor se propuso comprar varios solares de plaza de Catalunya y construir un gran edificio, que debía albergar oficinas –en aquellos días había déficit de oficinas en la ciudad–, un hotel, galerías comerciales y, en el subsuelo, una estación de ferrocarril.
Selles Miró encargó el proyecto a dos destacados arquitectos estadounidenses, John Mead Howells y James Gamble Rogers. El primero ganó cuatro años después, junto a Raymond Hood, uno de los concursos más sonados de aquellos tiempos: el de la sede del diario Chicago Tribune, una impresionante torre de estilo neogótico, 141 metros de altura y 36 plantas, que se construyó entre 1923 y 1925 y se convirtió en una de las referencias arquitectónicas de la ciudad estadounidense. El segundo desarrolló algunos de sus principales trabajos en universidades como Yale, Columbia o Nortwestern, donde dejó varios edificios de inspiración también neogótica.

Bajo el título "España tendrá un rascacielos", American Architect publicó el 29 de diciembre de 1920 la noticia de este proyecto, en un artículo que empezaba así: "¡España y rascacielos! Nos cuesta hallar congruencia al juntar estas dos palabras, porque tendemos a pensar que aquel es un país de patios, edificios bajos y terrados planos....". Luego, la iniciativa fracasó y el silencio cayó sobre ella. Hasta ahora.

Escrit per Llàtzer Moix a La Vanguardia.es el dia 25 de Novembre de 2009.

La Parella. Port de Barcelona.



Tot passejant pel port de Barcelona, ens trobem amb una escultura, anomenada La Parella. Formada per dues peças molt estilitzada, de bronze, acolorides amb una pàtina verda, obra de Lautaro Díaz Silva, col.locada el 1998 al Moll de la Fusta, que simbolitza els vells amants mirant les eternas aigües del mar.
Com a curiositat, al passeig de Palma de Mallorca hi ha una altra escultura amb el mateix títol, obra de Pere Pavia.


La Parella, a Palma de Mallorca.

In Memoriam de 49 marines. EE.UU.


El 17 de gener de 1977, van ancorar a Barcelona els vaixells de l'armada dels Estats Units, USS Guam i el USS Trenton amb més de 2500 marines. Aquella nit en tornar als vaixells després de "distreure's" per la part baixa de Barcelona, 49 marines van perdre la vida al xocar la barca que els portava a la seva destinació amb un mercant basc. En el seu honor, hi ha un senzill monòlit, molt a prop del naufragi, al Portal de la Pau, al costat del vell edifici de la Duana. En una de les cares podem veure els noms del 49 marines i en una altra llegim en anglès:

"EN MEMÒRIA DELS MEMBRES DE LA ARMADA AMERICANA I DEL COS DE MARINES, QUE SERVIAN AL USS GUAM I EL USS TRENTON I QUE VAN PERDRE LA VIDA EN AQUEST PORT EL 17 DE GENER DE 1977. I COM GRATITUD CAP ALS FUNCIONARIS, CIUTADANS I EQUIPS DE RESCAT DE BARCELONA, PER LA SEVA COL.LABORACIÓ AMB L'ARMADA NORD AMERICANA "

Les 4 Columnes de Puig i Cadafalch

RENEIXEN LES CUATRE COLUMNES DE PUIG I CADAFALCH.
DESPRÈS DE 82 ANYS, UN NOU TRIOMF DE EL SENTIT COMÚ I LA LÒGICA.  EL "SENY" ENS EMBOLCALLA AMB ELS FETS DE LA HISTORIA


Fotografies realitzades el 10 de desembre de 2010

Els arquitectes Josep Miquel Rosselló i Manel Sangenís han estat els encarregats de redactar el projecte de restitució de les Quatre Columnes.


La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans pels Drets i les Llibertats Nacionals, és la que ha permès que avui s’hagi reconstruït el que el dictador Primo de Rivera va fer enderrocar, per ser un símbol català.


L'emplazament original era devant la font màgica de Carles Buïgas i ara queden raderre.


Columnes de capitells d'estil jònic i són de pedra artificial. Tenen 19 metres d'alçada, un metre menys de les originals, i una mica mes primes de 2 metres de l'amplada, que Puig i Cadafalch va projectà.
-------------------------------------------
Novembre de 2009
Nomès van estar d'empeus 9 anys, de 1919 a 1928, quan un dictador les va fer enderrocar.


fotografies: arxiu històric de Barcelona
16 de Novembre de 2009.


Las columnas de Puig i Cadafalch volverán a erigirse en Montjuïc en septiembre

La obra se levantó en 1919 en homenaje a las cuatro barras de la Senyera y fue destruída en 1928 durante la dictadura de Primo de Rivera

BARCELONA. (EUROPA PRESS) Las obras para que las Cuatro Columnas del arquitecto Josep Puig i Cadafalch vuelvan a la montaña de Montjuïc de Barcelona se prevén empezar en febrero y terminarán en septiembre, anunció hoy el cuarto teniente de alcalde de Urbanismo, Ramon García Bragado.
Presentación del proyecto de restauración de las columnas de Josep Puig i Cadafalch en el saló Lluís Companys del Ayuntamiento de Barcelona / Roser Vilallonga
La obra se levantó en 1919 en homenaje a las cuatro barras de la bandera catalana, la Senyera. Las columnas se verán de frente desde plaza España, tal como estaban antes de su destrucción en 1928 durante la dictadura de Primo de Rivera. Se colocarán más arriba de la Font Màgica de Montjuïc, en la plaza del Marquès de Foronda, para no entorpecer su visión.
Las cuatro columnas medirán 18,7 metros de altura, uno menos que las originales para harmonizarlas con el entorno, y su amplitud será de 20 metros entre la primera y la última. Su restitución llega tras la aprobación por unanimidad en el pleno de junio de 2008 de una proposición de ERC que instaba a recuperarlas, lo que tiene un valor simbólico, según el líder de ERC en el Ayuntamiento, Jordi Portabella.
Según él, es un ejemplo de la "tenacidad barcelonesa" y del rechazo al "uso de la fuerza como valor político", declaró durante la presentación. En una rueda de prensa, el presidente del PP en el Ayuntamiento, Alberto Fernández Díaz, calificó el presupuesto de "excesivo e irreal por los tiempos que corren".
Fernández Díaz lamentó que el Gobierno municipal haya presentado el proyecto antes del fin del período de exposición pública, que termina el lunes, y sin responder a las alegaciones de los populares. El PP quiere colocar las columnas lateralmente para preservar el paisaje actual, como defendía en un principio el Ayuntamiento, afirmó.


La noticia a EL PAIS
----------------------------------------------------------------------------------
Personalment, penso que és de justícia la seva rehabilitació i posada novament en escena aquesta obra del genial personatge, com a arquitecte, i com a català involucrat políticament i socialment amb el seu pais; perseguit pels governs espanyols per això, tant a la seva persona com a la seva obra.
He pogut llegir aquests dies, veus discrepants i contràries, per ser una despesa que ja no te sentit i no serveix per a res la seva reconstrucció. Però es clar, si pensessim sempre així no tindríem ni un monument històric, tot serien pedres caigudes.
Que seria d'un poble sense història?.
Puig i Cadafalch, sens dubte, es i serà part important de la nostre història.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...