Auguste Rodin a Barcelona





Fotografias: jmp

Una mostra exhibeix els ‘Burgesos de Calais’ i ‘El pensador’ a la rambla de Catalunya

El 1347, durant la guerra dels cent anys, entre Anglaterra i França, Eduard III va assetjar el port de Calais (França) i va declarar que actuaria amb indulgència si sis notables (burgesos) del lloc acceptaven entregar-se davant seu en camisa, amb el cap i els peus despullats, i una corda al coll presentant-li les claus de la ciutat. Eustache de Saint-Pierre i cinc més van acceptar sacrificar les seves vides per salvar les dels seus conciutadans. Al final, la reina va intercedir i van obtenir el perdó. Es tracta d’un dels fets més cèlebres de la història francesa. I l’episodi plasmat per Rodin en el monument als Burgesos de Calais.
Ara, les sis figures que formen el conjunt, més l’escultura El pensador, s’exhibeixen (fins al 6 de febrer) a la part baixa de la rambla de Catalunya, dins del programa Art al carrer, una iniciativa de l’Obra Social la Caixa i l’Ajuntament de Barcelona, que té com a objectiu treure l’art de les sales i acostar-lo als ciutadans. Una idea que Auguste Rodin (París, 1840 - Meudon, 1917) hauria celebrat, ja que l’artista, considerat com l’innovador de l’escultura al segle XIX, va concebre aquestes peces amb la finalitat que lluïssin a l’aire lliure i sense peanya.

PECES ORIGINALS / Aquest últim punt resultava bastant revolucionari en aquella època ja que l’escultura commemorativa sempre descansava sobre un pedestal. De fet, la voluntat de Rodin no es va respectar fins després de la segona guerra mundial. «Jo volia fer segellar les meves estàtues, una darrere l’altra, davant de l’Ajuntament de Calais, al nivell de les lloses de la plaça, com un rosari vivent de patiment i sacrifici. Crec que hauria causat un fort impacte. Però van rebutjar el meu projecte i van imposar un pedestal tan poc encertat com superflu», es lamentava Rodin.
El cas és que, amb peanya o sense peanya, la força del conjunt és impressionant: «Cada individu té una entitat i personalitat pròpies», apunta Dominique Viéville, director del Museu Rodin de París, entitat d’on procedeixen les obres. Com impressionant és El pensador, una de les peces capitals de Rodin i de la història de l’art.
Són peces originals, és a dir, les set procedeixen del motllo original i són una de les vuit primeres edicions –això és el que marca la llei francesa per considerar una escultura original–. El pensador de la mostra es va editar en vida de Rodin i és la mateixa peça que descansa sobre la tomba de l’artista a Meudon (França). L’escultor va canviar el concepte de l’escultura, però és difícil d’encasellar perquè va utilitzar diversos estils, materials i suports. Va ser «un escultor que sempre va fer el que va voler», segons Lluís Reverter, secretari general de la Fundació.
Text: Natàlia Farré
Rambla de Catalunya. Entre carrer diputació i Consell de Cent.
"El Pensador". Obra básica en la historia de l'art.
"Els burgesos de Calais"

Jean d'Aire


Eustache de Saint Pierre

Jacques de Wissant

Andrieu d'Andres
i
Pierre de Wissant

Itinerari de natura i modernisme.


Benvolguda, benvolgut,
Et convidem a la presentació del llibre-guia de Meandre editat per l'editorial Zenobita, "Itinerari de Natura i Modernisme" a l'entorn de la Riera de Rajadell. L'acte tindrà lloc el proper dimarts 22 de Desembre a les 8 del vespre a la sala d'actes del Casino de Manresa.
Malauradament l'autor del pròleg, Jordi Sargatal, no hi podrà assistir. En el seu lloc tenim però la sort de poder comptar amb la presència d'en Albert Ruhí.
L’Albert Ruhí és naturalista, biòleg i doctorand a l’Institut d’Ecologia Aquàtica (UdG), on duu a terme una tesi sobre llacunes de nova creació i temporànies en l’àmbit mediterrani. Gironí apassionat de la natura, ha col·laborat regularment en diversos mitjans i revistes de divulgació del medi natural com NAT i actualment ho fa a Descobrir Catalunya. Membre de diverses entitats naturalistes i científiques, ha estat president de l’Ateneu Naturalista de Girona, des d’on actualment coedita el Noticiari Naturalista de Girona i comarca. Ha escrit dos llibres, Natura al teu jardí (Brau, 2007) –relacionat amb actuacions que es poden fer des de casa per afavorir la flora i fauna salvatge– i la Guia d’itineraris per l’entorn de Girona (Brau, 2009), una visió del medi natural gironí, amb rutes que permeten descobrir els principals indrets d’interès natural de la ciutat i el seu voltant.
Aprofitant l'acte es passarà un audiovisual del fotògraf de natura Francesc Muntada, autor de la major part de les fotografies del llibre.
Tenim el convenciment que si les coses es coneixen, són apreciades, estimades i defensades.

Tenim el convenciment que si un paisatge, un entorn, un llogaret queda imprès i arraulit dins les cobertes d'un llibre queda més protegit dels depredadors del territori.
Tenim el convenciment que aquesta modesta obra és un petit gra de sorra per generar canvis d'habits de vida d'una manera fàcil i agradable en un moment en que el planeta ens ho demana a crits.
Estem convençuts que aquesta guia només serà la primera del projecte global de l'Anella Verda de la nostra ciutat de la que grans i petits, educació, oci, esport i salut se'n serviran.
T'hi esperem.
Adjuntem targetó de convit
--
Judit Ester i Jaume Torras

13-D. Consulta Independèntiste



Avui em limitaré a transmetre el sentiment d'alegria, de festa, d'orgull catalá, de respecte, punt d'honor i de serietat que vaig viure en els tres pobles que vaig estar ahir, Sallent, Navàs i Berga.
No obstant això, no em reprimiré a dir que, a part d'interpretacións de resultats, d'idees polítiques i altres matisos, sí és veritat que ahir el triomf va ser de la societat catalana sense reserves, votant en bars (Sallent), penyes (Navàs) o en un garatge (Berga), però amb una organització perfecta, digna de qualsevol esdeveniment democràtic. Deixo algun document en imatges i al final uns enllaços de diaris d'àmbit mundial. Excloc els nacionals. Cadascu que hi posi el seu color.


Aquesta era la pregunta.


Sallent. Feia goig de veure un poble plè de festa, alegria, serenitat i'il-lusió, pensant que un dia, la votaciò potser sería vinculant.

La Big-Band de Sallent, va donar un tó molt festiu al primer dia de la "Independencia Catalana".


L'antic Bar Teia o Sol i Sombra, ha sigut el local on s'han produït las votacions.


A Navàs també es va viure la festa democratica.


Berga, com no, també ho va viure amb molt de sentiment.


I per acabar la diada histórica, que millor que amb una sardana.



Fotografies: jmp

Articles a

Viaducte Millau. El mes alt del mon.

Fotografies; Google imágenes

Google Maps El viaducte desde el poble de Millau
Google Maps Desde el mateix viaducte

Inaugurat el 14 de desembre de 2004 després de 36 mesos de treballs de construcció, la estructura assoleix una alçada màxima de 343 metres sobre el riu Tarn, i una longitud de 2.460 m, entre el Causse du Larzac i el Causse Rouge; té 7 pilars de formigó, i el tauler té una amplada de 32 metres. Lo sorprenent d'aquest projecte no són la dimensions del colossal pont (que també), sinó el mètode constructiu utilitzat. Els trams de tauler van ser construïts en terra ferma i "empesos" mitjançant un sistema hidràulic. El viaducte de Millau va ser concebut formalment pel arquitecte anglès Norman Foster (Foster and Partners), i estructuralment per l'enginyer francès Michel Virlogeux, treballant ambdós conjuntament per fer possible aquesta obra singular.
El viaducte de Millau està constituït per vuit trams de tauler d'acer, que es recolzen sobre set pilars de formigó. La calçada pesa 36.000 tones i s'estén al llarg de 2.460 metres, sent la seva amplada de 32 m. i el seu gruix de 4,3 m. Els 6 trams interiors del viaducte tenen 342 m, mentre que els dos extrems mesuren 204 m. L' autopista té una lleu pendent del 3%, descendent en direcció nord-sud, i es corba en una secció plana amb un radi de 20 km. Això últim es va fer amb la intenció de donar una millor visibilitat als automobilistes. Té dos carrils de trànsit en cada direcció.
El tauler del que avui és el pont més alt del món es va llançar sobre la vall del Tarn, al sud de França, amb ajuda de la tecnologia hidràulica de Enerpac, una multinacional dels EUA especialitzada en la integració de sistemes hidràulics a gran escala per a projectes de construcció.
L'avançat sistema hidràulic va ser dissenyat per empènyer el tauler de 27,35 metres d'amplada (amb capacitat per sis carrils més vorals) d'ambdues parts en els set pilars de formigó. Durant el procés de llançament, la plataforma es va suportar per set pilars metàl.lics temporals. El primer d'aquests pilars temporals es plantejar utilitzant grues, però tots els altres es van col.locar mitjançant un sistema telescòpic hidràulic també dissenyat i construït per Enerpac. El tauler està a 245 metres d'alçada i té 2.460 metres de llarg. L'enorme plataforma es va empènyer cap a "la llum" per mitjà de dispositius hidràulics de llançament a cada moll que primer s'aixequen i després empenyen.
Bàsicament, cada sistema es compon d'un cilindre de elevació, amb una capacitat de 250 tones, l' estructura del pilar temporal per a l'aixecament de la plataforma, i dos o quatre patins, cadascun equipat amb dos cilindres de 60 tones, que s'estiren per per llançar el tauler un màxim de 600 mm.
La posada en marxa del procés es va iniciar en el vessant occidental amb el llançament de dos dispositius, cada un amb dos cilindres de 120 tones. En total, a la darrera fase de la posada en marxa, hauria 5.280 tones de capacitat per impulsar des de la vessant sud (1.752 metres de plataforma) i 2.400 tones des del nord (708 metres de plataforma, que conformen una longitud total de 2.460m). Cada cicle d'empenta de la coberta es desplaçaria 600 mm en 4 minuts.
Cada sistema de llançament es basa en un sistema de cilindres que permet la càrrega dels patins que equilibra a dreta i esquerra a cada moll per compensar la rotació de la coberta durant la fase de llançament i corregir o modificar l'alçada de la plataforma en cas necessari.
Fabricat per Enerpac, aquests cilindres són de diferents capacitats segons les necessitats en cada moment. Els més exigents tenen una capacitat absoluta 14.400 tones, patins de quatre cilindres i 24 suports de 600 tones cada un. Altres pilars utilitzen cilindres de 280 tones. Les vàlvules s'utilitzen per fer diferents grups de cilindres independents un de l'altre i així controlar l'alçada i l'angle de la plataforma. Cada sistema té un centre de control per als patins i els gats cilíndrics.

traduït de VENZARIO

video que recomano veure'l
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...