Sant Marti de la Nou

La Nou del Bergadà

L'església de Sant Martí de la Nou va ser consagrada el 1195 per Bernard, bisbe d'Urgell. És d'estil romànic, de nau única amb coberta de volta apuntada. Disposa d'un absis central i dos més en els laterals. La porta d'entrada té tres arcs de mig punt que estan coberts amb una arquivolta. També es conserven alguns dels ferratges de ferro originals. Té un campanar adossat de base quadrada, afegit al segle XVII. A la rectoria es conserven tres lipsanoteques que es van trobar a l'altar major.
Per visitar-la s'ha de demanar la clau al mossèn. Tel.: 938 259 040




Planta de l'èsglesia

Santuari Lourdes de la Nou

La Nou del Bergadà

La Nou de Berguedà és un municipi de la comarca del Berguedà. Situat dins de la Serrallada del Catllaràs, Destaca el cim del Sobrepuny, cim característic i visible des de bona part de Catalunya. En dies clars la seva vista abasta fins el mar mirant al sud i bona part de la serralada pirinenca.
Molt a Prop del poble de la Nou es troba el santuari de Lourdes de la Nou construït el 1880. És un edifici d'estil neoclàssic amb una nau central i capelles laterals.
Punt de trobades, visitas i pelegrinatjes de culte cristià.


Edifici neóclassic de 1880



Interiors del Santuari

Nau central i capellas laterals


Cami de la Cova

La Cova del Santuari

Bella estampa, gairabe bucòlica, que Claudia ha sapigut captar d'aquests indrets.


Casa Juncosa

RUTA MODERNISTA. Element 52

Rambla de Catalunya, 78. Barcelona

Obra de l'arquitecte Salvador Viñals i Sabaté, construïda entre 1907 i 1909 en un gran solar a la cantonada amb el carrer València. Destaca especialment per la gran tribuna central i el vestíbul d'aire lleugerament modernista.

Anirem al numero 88 de la mateixa Rambla de Catalunya. Casa Queraltó

Casa Domènech i Estapà

RUTA MODERNISTA. Element 51

Carrer València, 241. Barcelona

L'arquitecte Josep Domènech i Estapà va construir la seva residència entre 1908 i 1909. Té una façana d'obra vista amb una curiosa distribució asimètrica, amb una gran tribuna en un costat. Aquesta asimetria es veu compensada en l'altre costat per una línia de finestres amb decoració vistossa.

L'arquitecte:
Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 1858-Cabrera, 1917) . El seu estil es va orientar cap a l'estètica premodernista. De la seva producció, cal destacar el palau de justícia (amb E. Sagnier), l'observatori Fabra del Tibidabo i l'edifici de Catalana de gas, tots ells a Barcelona. És autor de Modernisme arquitectònic (1911).





Tornem a la Rambla Catalunya, 78. Casa Juncosa

Farmàcia Bolós

RUTA MODERNISTA. Element 50


Rambla de Catalunya, 77. Barcelona

La farmàcia Bolós (antiga farmàcia Novellas), està situada al número 77 de la Rambla de Catalunya de Barcelona.
El seu primer propietari, el farmacèutic Antoni Novellas i Roig, va encarregar la seva decoració l'any 1902 a l'arquitecte Antoni Falguera i Sivilla, venent-la a la família Bolós l'any 1927.
L'arquitecte de l'edifici va ser Josep Domènech i Estapà, la decoració de la farmàcia, situada a la planta baixa de l'edifici la va realitzar Antoni Falguera seguint les indicacions del primer propietari Novellas. La porta d'accés està formada per tres panells de fusta amb vidre emplomat amb la representació del dibuix d'un taronger. A l'interior, tot i les reformes, es conserven ben les vitrines, el taulell de caoba, les pintures murals en els sostres i els vitralls modernistes de l'època original.




Continuarem al carrer València, 241. Casa Domènech i Estapà

Casa Garriga Nogués. Fundació Mapfre


RUTA MODERNISTA. Element 49


Carrer Diputació, 250. Barcelona

Aquesta casa d'estil eclectic, de l'arquitecte Enric Sagnier Villavecchia, i projectada per a una acabalada família de banquers, cal ressenyar les mènsules d'Eusebi Arnau i Mascort que representen les edats de l'home, i les vidrieres de la planta noble.
Avui ès seu de la Fundació Francisco Godia.


Fragments d'un vitrall paisatgistíc i naturalista.

Les mènsulas d'Eusebi Arnau Mascort. Representan les quatre edats de l'home.
Si maximitzem una d'aquestes fotografies veurem la signatura d'Eusebi Arnau a la part superior.


La infància


L'adolescència


L'edat adulta


La vellesa


Tornem a la Rambla Catalunya, 77. Famàcia Bolòs

Casa Fargas

RUTAMODERNISTA. Element 48

Rambla Catalunya, 47. Barcelona

Obra de l'any 1904, va ser un encàrrec del doctor Miquel Fargas a l'arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia, que la va construir amb una línia afrancesada i molt més continguda que altres projectes anteriors seus.
La façana és austera sense grans ornamentacions, però de gran qualitat i subtilesa, les seves formes ondulants estan ressaltades per la tribuna central que recorre tots els pisos, realitzada en pedra, els ornaments tallats es mostren sobretot a la tribuna i en els balcons del primer pis, tenint un treball en ferro forjat a les baranes de la resta dels balcons pertanyents a les altres plantes de l'edifici. Tota la façana és simètrica, excepte la porta d'entrada col.locada cap a la part dreta.
Al vestíbul d'entrada, hi ha dos arcs trilobulats per repartir l'espai de l'ascensor i l'escala de marbre blanc amb un arrambador de marbre ocre amb llaceries en la part alta, la barana és de ferro forjat amb motius florals.
Al pis principal es troba la seu de la fundació Trias Fargas. Es pot veure una placa posada a la façana on llegim, «En aquesta casa va néixer, va viure i va morir Ramon Trias i Fargas (1922-1989) economista i polític que va ser diputat i senador, regidor de l'ajuntament de Barcelona i conseller de la Generalitat de Catalunya ».

Dos arcs trilobulats separan els espais.

Típica ornamentació modernista de formas corbes, al vestibul d'entrada.


Arrambador de marbre i barana de forja amb ornaments florals.

Placa certificant que, «En aquesta casa va néixer, va viure i va morir Ramon Trias i Fargas (1922-1989) economista i polític que va ser diputat i senador, regidor de l'ajuntament de Barcelona i conseller de la Generalitat de Catalunya ».

Tot seguit anirem al carrer Diputació 250. Casa Garriga Nogués

Casa Jaume Forn

RUTA MODERNISTA. Element 58

Detall de les tribunes poligonals amb treballs de forja i vitralls

Carrer València, 285. Barcelona

Projecte de l'arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa l'any 1909. Destaquen les seves tribunes poligonals amb un bon treball en forja i cristalleria. Les seves moltes modificacions posteriors fan dell un conjunt distant de l'inicial disseny.
En aquests dies (Maig-2010), s'ha acabat una restauració de la façana.



Al mateix carrer, al numero 293 Casa Santurce

Plaça del Milicià Desconegut

Plaça Sant Josep Oriol. Barcelona

Tot Passejant per la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, al costat nord de l'església del Pi, podem observar unes lletres pintades en quitrà que diuen així "Plaça del milicià desconegut". Algú, suposadament un milicià, l'any 1936, durant la guerra "incivil" espanyola, va voler honorar i immortalitzar als milicians, que en el seu afany de defensar la seva terra, amb l'única arma d'un fusell penjat a l'esquena i la força dels seus ideals van exposar la vida a cada cantonada. Amb l'arribada del franquisme, aquesta pintada passà desapercebuda per la deixadesa i l'ocultisme politic. Amb les eternes obres de restauració de l'Església del Pi, l'institut del Paisatge Urbà, ha restaurat la pintada, que avui podem gaudir en la seva plenitut, fent-nos retrocedir la imaginació, en la nostra i mai volguda recent història bèl.lica.

PLAÇA DEL MILICIÀ DESCONEGUT


Al mateix mur, a uns metres i res a veure amb l'esmentada pintada, hi ha aquesta làpida, que axí s'expressa:

EN 6 DE ABRIL DE 1806 LLEGÓ LA NOTICIA DE LA APROBACIÓN DE LOS MILAGROS DEL SIERVO DE DIOS DR. JOSE ORIOL CON CUYO MOTIVO ILUMINOSE EXTERIORMENTE ESTA IGLESIA Y AL PASAR POR ESTE PUENTECITO SE CAYÓ DESPLOMADO AL SUELO EL DIRECTOR JOSE MESTRES SIN RECIBIR EL MENOR DAÑO A PESAR DE SU EXTRAORDINARIA GORDURA, COMO CONSTA EN EL ACHIVO DE LA R. COMUNIDAD Y PARA CUYO RECUERDO SE COLOCÓ ESTA LAPIDA.

Casa Pomar


Carrer Girona, 86. Barcelona

L'arquitecte Joan Rubió i Bellver va saber convertir l'estretor del solar en una casa original, per la seva tribuna i el seu coronament de tipus finestral gòtic, donant-li un aspecte d'església a tot l'edifici. Cal destacar també la forma de quilla de vaixell en ceràmica verda que presideix la porta d'entrada. L'edifici data del 1906.


Coronament en forma de finestres gótiques

Tornarem al passeig de Gràcia numero 35. Casa Lleó Morera
Google Maps
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...