"Fer Campana"

Fotografia: campanar de Cal Prat (Puig-reig). Barcelona.
Les mateixes campanes de quan les feia també em deien, sense sapigué d'on venien , que a l'hora d'arribar a casa també les sentiria i ben a prop.

Segons recopilacions d'històries i anècdotes de dits i fets, tot apunta que l'expressió "Fer campana", procedeix de quan els nens i nenes tenien que aprendre els seus estudis en les rectories per falta d'escoles. El fet és que quan el capellà o professor havia de castigar el susdit alumne per faltar a classe, aquest càstig es resumia en fer-li tocar les campanes aquell dia i següents fins finalitzar el mateix. D'aquí que, encara avui el faltar a classe sense cap motiu seriós continuem dient, fer campana.
També amb el campanar i les seves campanes hi ha una altra expressió molt corrent, "Escoltar campanes i no saber d'on vénen".
Hem de pensar que el so de les campanes ens arriben duplicat pels sons de la ciutat. Nosaltres sentim el timbre situat en un lloc determinat, però pot ser localitzat en la direcció oposada, ja que ha patit reflexos en els elements del paisatge o els edificis de la ciutat. Aquesta situació ha creat l'expressió: "Sento campanes i no se d'on venen ", que és comunament utilitzat quan no es te un coneixement molt entés del que s'està parlant, o dit d'altre manera, tenir un coneixement tèrbol i confús de les coses.

"Can Seixanta"

Això sembla Can Seixanta!!

Carrer Riereta, 18, 20 i 22, que sumats fan els seixanta.
A la llinda del numero 20, podem veure'n l'any 1835.

Quan el desordre és evident diem, "això sembla can seixanta". Doncs bé segons cronistes i historiadors de llegendes urbanes i mundanes ens diuen que, situats a mitjans del segle XIX, al carrer Riereta del barri del Raval de Barcelona, hi havien moltes fàbriques del ram tèxtil, algunes tan conegudes com la de Jeroni Juncadella o l'Espanya Industrial. Més concretament en els números 18, 20 i 22 (que sumats els tres números ens donen seixanta) n'hi havia una que, el seu propietari era més amant de converses i tertúlies a "la Colla de l'arròs" a Montjuïc, que de l'administració i direcció de la seva empresa. Així doncs era tal el desordre en aquella fàbrica que es va conèixer més per "Can seixanta" que pel seu nom verdader.
Aquesta és la versió més, diguem estesa, en la història de les històries, però hi ha una altra que ens relata el fet d'un home amb molts fills i que en ser preguntat quans eren a casa, no se li va ocórrer altre cosa que dir: "Mireu, comptant comptant, crec que uns seixanta". D'aquesta versió ens en dóna fé un dibuix d'un romanç de l'època, en què es veu una parella envoltats de moltes criatures.
Per un motiu o altre, el cert és que aquesta expressió va quedar com a patent del desordre i forma part del diccionari popular com "Fer volar coloms" o "Està a la quinta forca".

Casa Pere Company

RUTA MODERNISTA. Element 72


Carrer Buenos Aires, 56-58, cantonada carrer Casanova. Barcelona

Aquesta obra (1911) de Puig i Cadafalch és considerada la primera de l "època blanca", on l'arquitecte va introduir influències de la "secessió vienesa" en alguns dels seus projectes. A la façana es manté algun element decoratiu, com l'esgrafiat de la verge de l'Assumpció del carrer Buenos Aires, obra de Tomàs Fontanals. El 1940 la casa va ser adquirida per un famós ginecòleg, el doctor Melcior Colet Torrebadella, que la va convertir en una clínica. Les obres es van dur a terme sota la direcció del interiorista Santiago Marco Urrutia (1885-1949), que l'interior només que va conservar la xemeneia original de Puig i Cadafalch. El 1982, el doctor Colet va donar l'edifici a la Direcció General d'Esports de la Generalitat de Catalunya perquè fos transformat en un museu. Es va restaurar el 1986 per Joan Bassegoda i Nonell i acull el Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Melcior Colet.


L'esgrafiat de la Verge de l'Assumpció de la façana del carrer Buenos Aires, obra de Tomàs Fontanals.


El pati que dóna accés a l'entrada


Protecció amb una bonica forja, al carrer Casanova
Ara anirem a la Diagonal 502. Casa Pérez Samanillo

Casa Antoni Costa

RUTA MODERNISTA. Element 70.

Rambla de Catalunya, 122. Baqrcelona

Edifici de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà, on es fa present l'anomenat moviment "secessió". Aquesta obra de 1904 és coetanea amb dos dels seus edificis més representatius de la seva arquitectura, que sempre va tenir una mica al marge el moviment modernista, L'Hospital Clínic i la Presó anomenada Model.
Destaquem en aquest edifici d'habitatges, les dues tribunes laterals unint les quatre plantes superiors donant una gran vericalitat i l'ornamentació floral amb l'any del final d'obra sobre el portal d'entrada.

Vestíbul d'entrada, amb reflexos de l'exterior.

Coronament amb aires monumentalistes.

Tribunes laterals que donen una gran verticalitat al edifici.

Ornamentació al portal d'entrada.

Veurem la Casa Sayrach a l'avinguda Diagonal, 423-425

Casa Pere Serra

RUTA MODERNISTA. Element 69

Rambla de Catalunya, 126. Barcelona.

Casa dissenyada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1903 amb aspecte de palauet. Recordant l'antiga casa Gralla renaixentista, desapareguda el 1856, Puig i Cadafalch li va retre homenatge realitzant la porta principal i l'ornamentació de les finestres com una reproducció d'aquesta. Van ser l'escultor Eusebi Arnau juntament amb Alfons Juyol els encarregats d'aquests menesters així com els que van realitzar els medallons de les figures de Cervantes, Fortuny i Wagner col-locats sobre els finestrals. A l'angle de la façana es va construir una torre amb aire medieval el coronament de l'edifici és una volada amb ceràmica vidriada.
Sense arribar a ser habitat pel seu propietari, va passar a usar-se com escola de monges a partir de l'any 1908, en el període de la Guerra Civil Espanyola va ser seu del Ministeri de Sanitat, passada la contesa, l'escola es va ampliar entre els anys 1943 / 1945, i es va procedir a la seva venda cap a l'any 1969. Cap als anys vuitanta del segle XX, es va realitzar una altra nova remodelació per adequar-lo a ser la seu de la Diputació de Barcelona, enderrocant els afegits i fent unes obres de restauració respectant l'obra de Puig i Cadafalch i ampliant amb un nou edifici a la part posterior, projecte dels arquitectes Federico Correa i Alfons Milà.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya el 6 de març de l'any 2001.

Porta d'entrada (on no manca la serra) amb la qual Puig i Cadafalch va volgué retra homenatjar a la històrica Casa Gralla i que va realitzar l'escultor Eusebi Arnau.

L'antiga Casa Gralla del carrer PortaFerrisa, enderrocada el 1856.
Dibuix de Lola Anglada

Bust de Fortuny

Bust de Wagner

Alfons Jujol va ser l'encarregat de cisellà les figures de les finestres

Bust de Cervantes

Torre d'aires medievals que fa de frontissa amb les dues alas que completen la façana.

A la mateixa Rambla de Catalunya al 122, i trobarem la Casa Antoni Costa
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...