SANT BENET DEL BAGES "Modernista"

 Campanar del Monestir.


Monestir de Sant Benet del Bages. Sant Fruitós del Bages. Barcelona

En el marc d'un monestir romànic del segle X i consagrat, segons ens detalla l'acta de la mateixa, el dia 3 de desembre de l'any 972, trobem en l'actualitat un espai d'aires modernistes. Amb el pas dels segles, com és natural, el conjunt històric ha patit tot tipus d'actuacions en els seus murs i en interiors, tanmateix els seus habitants han estat de lo més divers, tant en els seus hàbits, pensaments religiosos o classes socials. Amb tot això ens emplacem a principis del segle XX, concretament el 1907, quan la mare del pintor Ramon Casas Carbó, un dels integrants del moviment modernista, va compra El Monestir. Va ser a partir d'aquesta data que l'esmentat monestir va patir una històrica remodelació a càrrec del seu bon amic l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Sent aquest un gran coneixedor del Romànic i com no, del modernisme, va deixar la seva empremta de tot això en el conjunt arquitectònic. La petjada més modernista la deixar al sobreclaustre, que no és altre que el que va acollir els habitacles del pintor en les seves estades al Monestir. Van ser dissenyades i moblades amb tota classe de luxes, no oblidem que tot i ser un bohemi, la seva família pertanyia, igual que ell, volgués o no, a l'alta burgesia catalana. L'ornamentació en mobles, objectes, ceràmiques i col.leccions, als quals eren molt aficionats, les van comprar, segons sembla, amb perseverança i minuciositat a antiquaris de la zona. No va ser fins el 1924 quan van poder gaudir de la seva remodelada residéncia. Morts els pares del pintor, passar a ser de la seva propietat i així es van succeir diverses generacions de Casas fins l'any 2000, que el conjunt del Monestir va ser comprat per la Caixa Manresa a els últims propietaris i descendents del pintor.
Caixa Manresa va fer una minuciosa rehabilitació i va crear l'anomenat Mont Sant Benet, que malgrat la seva curta existència pot presumir ja, d'una fama a nivell mundial. Cal reconèixer que la institució social de Caixa Manresa, ha fet, i fa, una tasca digna de tota aprovació.
----------------------------------

Ramón Casas. Biografia
Ramon Casas i Carbó (Barcelona 5 de enero de 1866 - 29 de febrero de 1932) fue un pintor catalán célebre por sus retratos, caricaturas y pinturas de la élite social, intelectual, económica y política de Barcelona, Madrid y París. También se hizo famoso por sus pinturas sobre revueltas, como el cuadro sobre la represión de una manifestación en las calles de Barcelona. Fue diseñador gráfico y sus carteles y postales sirvieron para definir el movimiento artístico catalán conocido como modernismo.
El padre de Casas había hecho fortuna en Matanzas (Cuba) mientras que su madre procedía de una familia acomodada. En 1877, Casas abandonó la escuela para estudiar arte en el estudio de Joan Vicens. En 1881, siendo aún un adolescente, fue co-fundador de la revista L'Avenç; el número publicado el 9 de octubre de 1881 incluía un esbozo del claustro del monasterio de San Benet de Bages. Ese mismo mes acompañado de su primo Miquel Carbó i Carbó, un estudiante de medicina, inició su primera estancia en París. Ese invierno estudió en la Academia Carolus Duran y más tarde en la Academia Gervex. Mientras, ejercía como corresponsal en la capital francesa para L'Avenç. Al año siguiente expuso algunas de sus obras en la Sala Parés de Barcelona y en 1883 expuso un autorretrato en la sala de los Campos Elíseos de París; el cuadro le valió una invitación como miembro del salón de la Societé d'artistes françaises.
Los siguientes años siguió pintando y viajando, pasando el otoño y el invierno en París y el resto del año en España, básicamente en Barcelona pero también en Madrid y en Granada; su cuadro representando a la multitud en una corrida de toros pintado en 1886 fue el primero de una serie de pinturas detalladas sobre multitudes. Ese mismo año de 1886 sobrevivió a una tuberculosis y quedó convaleciente en Barcelona. En ese periodo de su vida conoció a artistas como Santiago Rusiñol, Eugène Carrière e Ignacio Zuloaga.
Casas y Rusiñol viajaron por Cataluña en 1889 y colaboraron en el libro Por Cataluña (desde mi carro), con textos de Rusiñol e ilustraciones de Casas. Regresaron juntos a París donde se alojaron en el Moulin de la Galette en Montmatre junto con el crítico de arte y pintor Miquel Utrillo y el dibujante Ramon Canudas. Rusiñol realizó una serie de crónicas para el periódico La Vanguardia con el título Desde el Molino que contaron también con las ilustraciones de Casas. Casas se convirtió en miembro de la Societé d'artistes françaises lo que le permitió participar en dos exhibiciones anuales sin tener que pasar por un jurado previo.
Con Rusiñol y con el escultor Enric Clarasó realizaron una exposición en la Sala Parés en 1890; los trabajos de esta época se encuentran a medio camino entre el estilo académico y el de los impresionistas franceses. Este estilo, que llegó a conocerse como modernismo, aún no estaba del todo desarrollado pero los artistas empezaban a conocerse unos a otros y los artistas catalanes empezaban a identificarse más con Barcelona que con París.
Su fama continuó extendiéndose por toda Europa, realizando exposiciones de éxito en Madrid (1892-1894), Berlín (1891-1896) y en la Exposición Mundial de Chicago de 1893; mientras, el círculo bohemio que incluía a Casas y Rusiñol, empezó a organizar frecuentes exposiciones en Barcelona y en Sitges. Con el aumento de la actividad en Cataluña, Casas se estableció en Barcelona aunque seguía viajando a París para los salones anuales.
El mundo del arte modernista estableció su centro de operaciones en Els Quatre Gats, un bar al estilo de Le Chat Noir de París. Casas financió este bar, situado en los bajos de la Casa Martí, edificio del arquitecto Josep Puig i Cadafalch situado en la calle Montsió en el centro de Barcelona; se inauguró el mes de junio de 1897 y estuvo abierto durante seis años (se reconstruyó en 1978). Sus compañeros de empresa fueron Pere Romeu, Rusiñol y Miquel Utrillo. En el bar se desarrollaban tertulias y exposiciones de arte, incluyendo una de las primeras de Pablo Picasso. La pieza más destacada de su colección permanente fue un autorretrato de Casas en el que aparece pedaleando sobre un tándem junto a Romeu.
Al igual que Le Chat noir, Els 4 Gats mantuvo su propia revista literaria en la que Casas contribuyó de forma destacada. Tuvo una vida corta pero fue seguida de Pel i Ploma y Forma en las que también contribuyó Casas. Pel i Ploma patrocinó diversas exposiciones de arte incluyendo la primera exposición en solitario de Casas (1899 en la Sala Parés).
Mientras que su carrera como pintor prosperaba, Casas empezó a trabajar en el diseño gráfico, adoptando el estilo art noveau que llegó a definir al modernismo. Diseñó carteles para el bar y también realizó anuncios para la firma Codorniu, fabricante de cava.
Para la exposición universal de 1900 en París, el comité español seleccionó dos retratos al óleo realizado por Casas: un retrato de 1891 de Eric Satie y otro de la hermana de Casas, Elisa. Su retrato de un ejecución mediante El garrote vil ganó uno de los premios principales en Múnich en 1901. Sus obras se exhibían por toda Europa y en otras puntos del mundo, como Buenos Aires. En 1902 doce de sus obras quedaron expuestas de forma permanente en el Círculo del Liceo, club exclusivo asociado al teatro de la ópera barcelonés.
En 1903 se convirtió en Societaire completo del Salon du Champ de Mars de París, lo que le permitió realizar una exhibición anual; de hecho, sólo expuso durante dos años. En 1903, la obra presentada fue La carga que más tarde renombró como Barcelona 1902 en referencia a una huelga general ocurrida en Barcelona en esas fechas. Sin embargo, la pintura de Casas, que muestra a un Guardia Civil cargando contra la multitud, había sido pintada dos años antes de la huelga. En 1904, esa misma pintura ganó el primer premio en la Exposición General de Madrid.
En 1904, durante una estancia en la capital española, realizó una serie de caricaturas de la elite madrileña así como de pintores como Joaquín Sorolla y Agustín Querol, escultor oficial del gobierno español. En el estudio de Querol realizó un retrato ecuestre del rey Alfonso XIII que fue adquirido por el coleccionista norteamericano Charles Deering.
Debido al aumento de la fama como retratista, Casas se instaló de nuevo en Barcelona. Conoció a una joven modelo, Júlia Peraire, 22 años más joven que él. La pintó por primera vez en 1906 cuando Júlia tenía 18 años. Pronto se convirtió en su modelo preferida y en su amante. Su familia no aprobaba esta relación; se casaron aunque no lo hicieron hasta 1922.
La madre de Casas compró en 1907 el monasterio de San Benet de Bages y contrató a Josep Puig i Cadafalch para que lo restaurara. Casas pasó mucho tiempo en San Benet. Cinco años más tarde, a la muerte de su madre, heredó el monasterio.
En 1908, Casas junto a su patrocinador Deering, viajaron por Cataluña. Deering compró un antiguo hospital en Sitges con la idea de convertirlo en su residencia. Ese mismo año, Casas inicia un viaje de seis meses por Cuba y los Estados Unidos. Durante este viaje realizó una docena de retratos al óleo y cerca de una treintena de dibujos al carbón de amigos y socios de Deering.
De regreso a España realizó exhibiciones en Madrid y Barcelona, En la galería Fayanç Català de Barcelona, mostró unos 200 dibujos al carbón que donó al Museo de Barcelona. Su exposición de Madrid se realizó en el Ministerio de Turismo e incluía retratos de figuras destacadas de la ciudad, incluido el rey.
Antes de que se iniciara la Primera Guerra Mundial viajó por España y Europa, visitando Viena, Budapest, Múnich, París, Países Bajos, Madrid y Galicia. realizó importantes exposiciones en España y en Francia. En 1913 compró una vivienda en Barcelona, una torre en el barrio de Sant Gervasi de Barcelona; en 1915 realizó una exhibición conjunta con Rusiñol y Clarassó en la Sala Parés, conmemorando así el 25 aniversario de su primera exposición conjunta.
En 1916 Casas y Deering viajaron a Tamarit (Tarragona). Deering compró el pueblo entero y colocó a Casas en la dirección del proyecto de restauración del mismo. Años más tarde, en 1924, Casas regresó a Tamarit para pintar diversos paisajes.
Casas, Rusiñol, y Clarassó siguieron realizando exposiciones conjuntas en la Sala Parés que se hicieron constantes hasta la muerte de Rusiñol en 1931. Casas continuó pintando retratos y paisajes, así como algunos carteles para la lucha contra la tuberculosis pero en el momento de su muerte, en 1932, se había convertido más en una figura del pasado que del presente. Fue enterrado en el Cementerio de Montjuïc de Barcelona.

Cuadros de Ramon Casas
Antes del baño, óleo sobre lienzo, 72,5 × 60 cm, Montserrat, Museo de Montserrat, 1894
Au Moulin de la Galette, óleo sobre lienzo, 117 × 90 cm, Montserrat, Museo de Montserrat, 1892
Autorretrato vestido de flamenco, óleo sobre lienzo, 115 x 96.5 cm, Barcelona, MNAC, 1883
Corrida de toros, óleo sobre lienzo, 53.7 x 72.4 cm, Barcelona, Museo de Montserrat, 1884
Autoretrato vestido de bandolero, óleo sobre lienzo, 100 x 81 cm, Barcelona, Museo de Montserrat, 1885
Retrato de Montserrat Casas, óleo sobre lienzo, 202 x 92 cm, Colección Banco Hispano Americano, 1888
Retrato de Elisa Casas, óleo sobre lienzo, 200 × 100 cm, colección particular 1889
Retratándose, óleo sobre lienzo, 59 x 73 cm, Sitges, Cau Ferrat, 1890
La viuda, óleo sobre lienzo, 186 x 115 cm, Vilanova i la Geltrú, Biblioteca Museo Víctor Balaguer, 1890
Club Náutico de Barcelona, óleo sobre lienzo, 100 x 140 cm, Barcelona, Museo de Montserrat, 1890 - 1891
Domestico domesticado, óleo sobre lienzo, 42,2 x 32 cm, Barcelona, Museo de Montserrat, 1890
Retrato de las señoritas N.N., óleo sobre lienzo, 220 × 160 cm, colección particular, 1890
Plein Air, óleo sobre lienzo, 115 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891
Interior, óleo sobre lienzo, 102 x 82 cm, Barcelona, MNAC, 1891
Sacré Cour, óleo sobre lienzo, 67 x 55.5 cm, Barcelona, MNAC, 1891
Interior al aire libre,óleo sobre lienzo, 160,5 x 121 cm, Barcelona, Colección Carmen Thyssen-Bornemisza
Bal du Moulin de la Galette, óleo sobre lienzo, Sitges, Cau Ferrat,1893
El garrote vil, óleo sobre lienzo, 127 x 166,2 cm, Madrid, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 1894
Flores deshojadas, óleo sobre lienzo, 101 x 80 cm, colección particular, 1894
Baile de tarde, óleo sobre lienzo, 170 x 230 cm, Barcelona, Círculo del Liceu, 1896
Procesión del Corpus de la Iglesia de Santa María, óleo sobre lienzo, Barcelona, MNAC, 1896
Ramon Casas y Pere Romeu en un tándem, óleo sobre lienzo, 191 x 215 cm, Barcelona, MNAC, 1897
La carga, óleo sobre lienzo, 298 x 470.5 cm, Olot, Museo Comarcal de la Garrotxa, 1899
Joven decadente, óleo sobre lienzo, 46,5 × 56 cm, París, Museo de Montserrat, 1899.
Text: Wikipedia


Balcó que dona a les estançes del pintor Ramón Casas


Molt aficionat a la col.lecció de les arts decoratives.


Sala menjador


El pare i la mare del pintor Ramón Casas Carbó.
En el retrat del pare podem veure una tela col-locada al inrevés, el pintor va volgué expressar així, amb rebeldia, la negativa del pare per la seva dedicació a la pintura.


Dormitori


Sala d'estar


Llar de foc amb un retaule que pertenyia a l'església del recinte.


Alguns dibuixos originals del pintor. Podem obsevar, els seus pares, a ell mateix i al seu gran amic Santiago Rusinyol


Piano a una estança cultural


Retrat del Sr. Rocamora, casat amb una neboda de Casas


Un dormitori purament barroc


El bany

CASA TERRADES. LES PUNXES

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 78

Casa Terrades o de Les Punxes. Al fons la Sagrada Familia

Avinguda Diagonal 416-420. Barcelona.

Rosa, Pepeta i Àgueda, les tres filles de l'industrial Bartomeu Terrades i Brotau, van encarregar a l'arquitecte Puig i Cadafalch la unificacio de les sevess tres cases d'habitatges aprofitant un gran solar de propietat a l'eixample barceloní. L'arquitecte aprofità l'espai en tota la seva expansió per donar-li una esplendor grandiloqüent amb aires medievals. Les seves cinc torres acabades en punxe i el cimbori, les seves grans façanes de maó vermell adornades amb tribunes corregudes en vertical treballades en pedra amb exquisit mestratge li donen aparença d'un gran castell medieval que resplendeix i sobresurt, immers, en un món futurista i fora de la seva època.
Durant molts anys aquest edifici va provocar reaccions polítiques contràries a la catalanitat de l'arquitecte, que en aquest cas, deixant al marge qualsevol subtilesa, va plasmà potentment en els panells que adornen el coronament d'aquest. En especial i en el més gran es llegeix: "Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat",acompanyat amb una imatge de Sant Jordi i el drac. El llavors polític Alejandro Lerroux va dir; "Este edificio es un crimen contra la nación española". Algun historiador qualificà aquest polític de "professional de la demagògia ".
Col.laboradors de Puig i Cadafalch van ser: Alfons Juyol que va realitzar les escultures en pedra, Eudald Amigó les vidrieres, Enric Monserdà que va dissenyar la decoració interior i Manuel Ballarin que treballà la forja.

El penell de la discordia politica diu: "Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat". Puig i Cadafalch sempre es permetia deixar petjada del seu compromis amb Catalunya.

El cimbori i les tribunes corregudes en vertical.

Alfons Jujol va ser l'autor dels treballs fins i delicats amb pedra

Sostre d'una de les tres entrades al gran edifici

Planta baixa en pedra i la resta de mahó vermell. Detall d'un sota tribuna

Vestibul d'entrada.

Fanals dels vestibuls.

Eudald Amigó, l'autor de les vidreres. Enric Monserdà els interiors i el mestre Ballarin la forja.

Nota de premsa
Colonial pacta la venta de la Casa Terrades a un empresario catalán
Fecha: 14/9/2010 Fuente : Admin EFE
Barcelona, 14 sep (EFECOM).- Inmobiliaria Colonial ha cerrado un acuerdo para la venta de la Casa Terrades a un empresario catalán con negocios en el sector inmobiliario, por un precio de unos 25 millones de euros.
Según han confirmado a Efe fuentes de Colonial, el acuerdo es el primer paso para vender uno de los edificios modernistas más conocidos de Barcelona, la Casa Terrades, conocida popularmente como "la Casa de les Punxes".
El diario Expansión adelanta hoy que el precio de la venta es de unos 25 millones de euros, que fue el precio al que el edificio se puso a la venta, y que el comprador es un empresario de naves industriales en Cataluña de apellido Vidal.
La operación está supeditada a la posibilidad de que la Generalitat ejerza el derecho de tanteo, o sea, que iguale la oferta del comprador y se quede con el edificio por su valor histórico-artístico.
EFECOM
Invertia

Al passeig de Sant Joan, 108 i trobarem la Casa Macaya

CASA COMALAT

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 77.

Avinguda Diagonal, 442. Barcelona

Obra de 1906 a 1911 projectada per l'arquitecte modernista Salvador Valeri i Pupurull (1873 - 1954).
La façana principal de la Diagonal està realitzada en pedra, que en ser del modernisme tardà, està concebuda amb un gran decorativisme. En la seva part baixa, la porta és de fusta amb forja de ferro i als seus costats es troben dos grans balcons de gran originalitat, que fan evocar elements orgànics i tenen certa semblança gaudiana amb la casa Batlló. Una tribuna central correguda es troba entre els pisos principal i primer, s'en coronada amb un pinacle afilat. La resta de la façana es compon de balcons amb les seves bases decorades escultòricament i les baranes de ferro forjat de gran curvatura. La part superior de la façana està rematada per una obertura calada i amb gran ornamentació floral tallada en pedra en tot el seu voltant i coronada per la part posterior de l'obertura, per una torre amb forma de gorra de arlequí revestida amb ceràmica vidriada de color verd .
La part del carrer Còrsega és totalment colorista en la decoració a base de ceràmica policromada estesa per tota la façana realitzades per l'artista Lluís Bru i Salelles amb forma tota ondulant i amb galeries de fusta tancades per persianes.


Un coronament molt potent amb una visió particular d'un barret d' Arlequí, en cerámica vidriada verda.

Dos finestrals, que ens recorden l'estil Gaudi

Un vestíbul espectacular, compta amb un mobiliari i llums d'un gust exquisit i extremat.

Façana posterior. Carrer Còrcega, 316.

La casa Comalat llueix façana posterior després de la seva restauració.
Diari El Pais. J. Á. MONTAÑÉS - Barcelona - 24/08/2009.
No està a l'illa de la discòrdia de l'Eixample barceloní, ni tan sols és la façana principal, però la casa Comalat, dissenyada per l'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull entre 1906 i 1911 i situada a l'illa triangular on conflueixen l'avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega, pot presumir de tenir dues façanes, i la posterior és una de les més originals de tot Barcelona. Després de nou mesos de restauració, la façana posterior llueix el seu aspecte original, que permet admirar l'extraordinari treball artesanal i el color del mosaic, el vidre i la fusta.
Durant els treballs de restauració s'ha netejat la ceràmica policromada creada per l'artista Lluís Bru i Salelles que decora tota la portada a manera d'horror vacui, s'han rehabilitat els vitralls de les finestres i s'ha restaurat la ondulant galeria de fusta tancada per persianes enrotllables. Segons un portaveu de l'edifici, "s'han substituït entre el 60% i el 70% de la fusta de pi original per fustes tropicals, que resisteixen millor la intempèrie".
Obra més representativa de Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954), la situació de la casa Comalat va permetre a l'arquitecte crear dues façanes diferenciades. La principal, en pedra, amb grans balcons de formes orgàniques i la posterior, per a la qual l'arquitecte va reservar el color i les formes arriscades.

En aquesta façana "l'horror vacui" es fa present.

L'arquitecte Salvador Valeri i Pupurull
Nascut a Barcelona el 1873, v
a estudiar a l'Escola Politècnica de Madrid i a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, on va obtenir la seva titulació d'arquitecte el 1899.
La seva obra es caracteritza pels espectaculars frontispicis de disseny molt ondulat, seguint els criteris modernistes més comuns, aportant una exuberant decoració escultural amb motius vegetals amb formes molt variades.
Alguns dels seus edificis, tenen també grans frisos ceràmics de formes molt imaginatives que a vegades trenquen amb qualsevol disseny arquitectònic anterior.
A més de l'obra residencial que va construir a Barcelona i els seus voltants, també va construir un Casino a Sant Andreu de la Barca, alguns cellers a Sant Esteve Sesrovires i la Fàbrica Ciclop a Igualada.
La seva obra més espectacular, pot ser la Casa Comalat construïda entre 1906 i 1911 a Barcelona, que té dues façanes separades amb una curiosa diferenciació en els seus respectius estils (una mica en la línia del Palau del Baró de Quadras, que curiosament es troba gairebé davant ). Així com la façana principal mostra un modernisme solemne basat en la construcció en pedra però sense cap vel.leïtat colorista, la façana posterior presenta un aspecte molt més lleuger amb abundant decoració ceràmica amb gran riquesa de colors i és d'una indubtable originalitat.
Valeri pertany a la segona generació d'arquitectes modernistes en la qual també s'inclouen arquitectes com Muncunill, autor de la Masia Freixa de Terrassa.
Salvador Valeri i Pupurull mor a Barcelona l'any 1954.
Font: wikipedia

Al numero 416 d'aquesta mateixa avinguda trobarem La casa Terrades o la casa de les Punxes

Casa Planells

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 80.

Avinguda Diagonal, 332. Barcelona


En un solar de petites dimensions amb el problema afeigit de la cantonada, l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert el va resoldre magistralment potenciant la linia corba en la plenitut de la façana, embellida amb persianes de fusta, testimoniant una vegada més, la seva inspiració lliure, deixant al marge les corrents artistiques contemporànies o no.
Llastimosament, i desconec el motiu, en aquesta cantonada de pur disseny, no ha arribat la "Barcelona Posa't Guapa".

La corve dignifica aquest edifici

Si poséssim aquest edifici dins del modernisme, seria l'últim d'aquest moviment, llevant d'aquest títol la casa Sayrach.

En el seu interior, la forja te un paper ornamental molt important.

Una vegada vista aquesta casa, visitarem La Sagrada Familia

Casa Baró de Quadres

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 76


Avinguda Diagonal 373. Barcelona

El Palau del Baró de Quadras, és un edifici modernista, realitzat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1904.
Va ser un encàrrec del baró Manuel de Quadras a Puig i Cadafalch després d'haver-li rehabilitat la residència que posseïa entre les poblacions d'Hostalric i Maçanet de la Selva.
L'edifici va ser una gran reforma sobre un altre anterior. Disposa de dues façanes, ja que està situat entre la Diagonal i el carrer Rosselló.
La façana posterior, (carrer Rosselló, 279) té uns esgrafiats florals de policromia amb una tribuna en tota la seva primera planta de la qual la seva part central segueix verticalment per les quatre plantes amb un estil Secessió de Viena. El forjador Manuel Ballarín va realitzar la porta de forja.
Per la part de la Diagonal, té la seva façana principal de dotze metres d'ample, tota ella està llaurada profusament, semblant d'inspiració plateresca. De l'ornamentació es van encarregar l'escultor Eusebi Arnau juntament amb Alfons Jujol amb grans ornaments heràldics, garlandes i bustos de personatges. La tribuna correguda és la que crida més l'atenció, està composta per una galeria d'arcs escarsers tallada completament, a la cantonada de l'esquerra es pot veure la figura de Sant Jordi en lluita amb el drac d'Eusebi Arnau, amb una composició de exagerada verticalitat , pràcticament una figura sobre l'altra, pel condicionament de l'espai on estan col.locades.
A la segona planta hi ha quatre finestres d'estil gòtic, en el següent pis hi ha una galeria correguda d'arcs i l'última planta té un ràfec amb gran inclinació i mansardes amb gablet de fusta i ceràmica vidriada.
La porta està realitzada com la de la façana posterior per Manuel Ballarín de ferro forjat amb vidre.
L'escala interior és l'element més espectacular amb el treball realitzat en pedra de la barana fins al pis principal, a terra es pot apreciar el mosaic a base de petits rajoles en tons grisos i blancs de dibuix ondulant.
Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener de 1976 per la Generalitat de Catalunya.
En l'actualitat és la seu barcelonina de Casa Àsia.
Font: wikipedia



Façana posterior. Carrer Roselló 279.


Tribuna correguda d'un cert aire plateresc, protagonista de la façana principal, obra escultural de Eusebi Arnau i Alfons Jujol.


Vestibul que ens permet admirar arrambadors, fanals, estucats i vidrieres d'un gust exquisit.

Elegant escala que accedeix al pis principal en pedra treballada.


Sant Jordi i el drac. L'escultor modernista Eusebi Arnau i Mascort aprofitava qualsevol espai en la sevas obras per deixar constància d'aquella lluita llegendària.



Espai que ens dona la benvinguda.


Esgrafiats florals.


Porta al pis principal


El mestre forjador Manuel Ballarin es va lluir amb aquesta artística realització.


Fanal dels vestíbuls d'ambdues entrades.

Esgrafiats florals policromats, personalitzen la façana del carrer Roselló.


La casa Terrades i La Sagrada Familia vistes des del terrat.

Just devant veurem la Casa Comalat

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...