PASSEJANT per l'encreuament del carrer Trafalgar amb l'arc de triomf, trobem una escultura de bronze, de recent instal.lació (abril de 1998), l'autor del qual, el madrileny Francisco Lopez, va dedicar a qui va ser President de la Generalitat Lluís Companys, afusellat per Franco a l'octubre de 1940. Està representat per la figura d'una noia anomenada Conxita Julià, que ès va escriure amb Companys quan aquest estava prés després dels fets d'Octubre de 1934, amb el desig d'infondre-li ànims i consolar -lo. Conxita va anar a rebre-l al retorn de la presó, i Companys li va regalar el mocador que sempre lluïa a la butxaca de l'americana. L'anècdota va inspirar l'escultor. L'autèntic mocador es conserva al Museu d'Història de Catalunya.
Conxita Juliá el dìa de la inauguraciò del monument, el 2 d'Abril de 1998.
L'antifaç d'en Brossa. Integrat al paviment, devant del carrer Portaferrisa
L'antifaç a La Rambla
PASSEJANT per La Rambla a l'alçada del carrer Portaferrissa veiem i sabem que l'any 1991, La Rambla va ser guardonada amb el premi Sebastià Gasch, que otorga el Foment de les Arts Decoratives (FAD). Aquest va consistir en un mosaic amb el gravat d'un antifaç dissenyat pel poeta Joan Brossa. Allà està. Per encertar a veure al susdit, cal estar molt atent, ja que és petit i amb l'anada i vinguda de la gent, podem passar-lo per alt. Fixeu-vos bè, a La Rambla central a l'alçada del carrer de la Portaferrissa.
Normalment, el primer diumenge desprès de la Festa de la Llum, que ès celebra el 21 de Febrer, es fà la Transèquia, que no és altra cosa que seguir tot el recorregut de la Sèquia, des del seu inici a la resclosa dels manresans fins a la seva arribada al parc de l'agulla de Manresa, que és la seva destinació final . Es recorren els 26 kms al costat del canal en unes 5 ó 6 hores. Al llarg de l'itinerari es poden accedir a begudes i diversos menjars per anar recuperant les forces, que sens dubte es van deixant al llarg del cami. No existeixen desnivells, sempre se segueix en pla, tinguem en compte que el desnivell només és de 10 metres, inapreciable doncs per els caminadors.
Personalment m'atreveixo a recomanar fer tot el recorregut un dia de primavera qualsevol ( de no gaire calor), dedicar-hi tot el dia i abans si teni-ho temps, documentar-se una mica sobre la sèquia i ha poder ser, llegì el llibre "La Cequia de Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós, editat en 1.906 per Estampa Católica de Domingo Vives. Un cop haber comprès l'importància de l'obra, penuries, misèrias, l'entusiasme que van possar els polítics d'aquells temps i l'esperança que tenìa el poble en l'esmentada, podem possar la Motxilla a l'esquena, amb força aigua, fruits secs i algùn que altre entrepà i esterem preparats per visualitza i percebre sensacions, olors i sabors medievals. Sempre serà aquell dia que vare'ho fer la transequia, vare'ho camina durant 26,3 kms al costat d'aquesta fascinant i oblidada obra del segle XIV i que encara avüi quan obro l'aixeta ho dec en gran part a aquells enginyosos pesonatges. Fer la transequia es un orgull, una satisfacciò i un reconeixement.
El castell de Balsareny,està ubicat dalt d'un turó, sobre el poble de Balsareny, és una fortificació ja datada el 923 i es bon exemple de fortalesa d'estil gòtic civil català. Ha estat vinculat de sempre al llinatge dels Balsareny i es troba en un excel·lent estat de conservació.Enfilat en un turó de 420 m a la vora dreta del riu Llobregat, avui és ben visible des de l'Eix del Llobregat, des d'on el castell destaca amb els seus marlets airosos.
La vista sobre el riu i el poble de Balsareny és excel·lent. També es poden veure les torres de Castellnou i Castelladrall.La construcció actual força ben conservada té elements dels segles XIV i XV i es va refer al XIX.Al costat mateix del castell es troba la capella romànica del segle XII, amb modificacions posteriors, de la Mare de Déu del Castell.Arran de la rebelió del godo Aissó, els anys 826 i 827, tot el Bages va quedar despoblat fins que Guifré el Pilós el va repoblar els anys 877 al 883, construint esglésies, monestirs i rebastint castells vora el Llobregat, des de Balsareny fins Manresa.En els segles X i XI, una família que duia el cognom de Balsareny es va instal·lar i va ajudar a la reconquesta de la terra que era en mans dels sarraïns. El primer personatge que apareix amb aquest nom és un vicari comtal, Guifred de Balsareny. El seu fill Guillem substituí el cèlebre abat Oliba com a bisbe de Vic, i la seva néta Guisla es casà amb el comte de Barcelona Berenguer Ramon I.
Des de finals del segle XI fins el XIII era regit pels senyors de Manresa, després va passar a Guifré Guitart i el 1102 al seu fill Bernat Ramon i Pere Bernat de Manresa.El següent senyor va ser Ramón de Peguera, que el va comprar a Mateu de Balsareny l'any 1281. El seu besnét homònim (mort l'any 1388), que fou conseller de Pere III el Cerimoniós i majordom de la reina Elionor de Sicília, va fer reconstruir el castell donant-li la forma i estructura que avui coneixem. En aquest castell es va allotjar el rei Joan I, que va elogiar la qualitat dels seus vins que van ser presentats per a l'ocasió al rei.
L'any 1339, el rei Pere III el Cerimoniós concedeix a la ciutat de Manresa la construcció d'una sèquia que començava sota el Castell de Balsareny. L'any 1392, el fill del rei sojorna tres dies allí, que llavors era propietat d'Andreu de Peguera.La família Peguera va continuar al Castell fins el 1497. El segle XVI els propietaris són els Oliver fins els inicis del segle XVII quan el bandolerisme s'apropia de la zona.
El Castell va ser un refugi clau pels bandolers.Dels Oliver als Corbera, però per poc temps ja que va passar als De Martín a finals del segle XIX. Amb el cassament dels descendents va passar als marquesos d'Alòs i De Martín, actuals propietaris.La família propietària actual, els marquesos d'Alòs, hi mantingueren la seva residència fins a l'any 1976.Es un dels pocs castells regulars i homogenis de la Catalunya central. De forma pentagonal, conserva l'edifici central majoritàriament del segle XIV però amb vestigis de l'època romànica, com la resta de filades de pedra de la part septentrional i l'estructura del pati. Té dues plantes. La inferior està estructurada al llarg d'un pati, quasi rectangular, envoltat d'una galeria amb diverses cambres destinades als servidors i guardians, el celler (on encara hi ha una tina), les quadres i la masmorra. A la superior s'hi accedeix per una escalinata que porta a altres dependències: cambres, cuina i salons. Totes les cambres d'aquesta planta són cobertes per un sostre de bigues. Al cim hi ha els merlets, amb una espitllera al mig, característics dels darrers segles medievals.
Cal destacar-ne, sobretot, la canalització d'aigua per dues canonades de pedra des de les teulades que conflueixen en una gran cisterna, amb un brocal, al subsòl del pati.Durant el segle XIX, es va envoltar amb una muralla exterior i dues torres on es guardava l'artilleria.
ALS 2 D MARÇ D 1680 SE CANA LA CEQUIA QUE FE D LLARGARIA 19080 CANAS 4 PALMS D LA RESCLOSA FINS AQUI.
Placa conmemorativa situada en una façana del carrer Puigterra de Dalt a Manresa, restaurada el 2 de març de 1980.
- L'any 1680, Magì Canyelles i Joan Corrons, van canar la sèquia, donant les seguents mides: - Llargada del canal des de la resclosa a l'agulla 26,319 km. - Desnivell des de la resclosa i l'agulla 10,630 m. - Velocitat mitjana del aigua 0.40 m/s. - Cabal de concesiò 1.250 l/s. - Extensiò actual de regadiu 800 Ha. - Llargada dels braçals de regatge 12,173 km. -Capacitat del llac de l'Agulla 200.000 m3. - Poblaciò depenent del canal 83.000 habitants. -Volum diari d'aigua a ùs domèstic i industrial 38.000 m3. -La pendent mitja es de 4/10.000 o lo que es lo mateig 40 cms cada kilòmetre. - L'aigua triga unas 18 horas en fer tot el recorregut. - La Séquia comença poc temps després de que el rei PereIII concedis el privilegi de l'obra, el dia 23 d'agost de 1339. -Arquitecte de l'obra: Guilem Catà. -S'aturan el 134o cuan son excomunicats els consellers de Manresa i aquesta va sè declarada en entredit per el Bisbe de Vic. -Es reinicìen el 19 de Novembre de 1945, cuan es firmen las bases de la concòrdia a la ciutat de Vic i confirman aquesta concòrdia el papa Clement VI, estant a Avinyo (França), el 12 de Juny de 1346. -S'acaba feliçment el 1383. -La sèquia pasa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós, Santpedor i Manresa. -Al 1584 Manresa perd un litigi amb el Sr. de Balsareny i tè de donnar a perpetuitat 6 parells de capons per Nadal. Actualment, representans de Manresa portan cada any els 6 parells de capons al castell de Balsareny. -En total son de 31 ponts i 71 pontarrons. -Tots els ponts son aqüeductes i viaductes. -Tota la sèquia es descuberta, excepta uns trams desprès de la resclosa, la mina del Balç a Balsareny (avui fora de servei), la del Mal Pas i la zona urbana de Sallent i la mina de les coves de 321 metres, l'ùnica cobertura desde l'inici de la seva construcciò. - Al fons del canal es poden trobar las pedres que varen servir per anivellar. - La concessiò de la Sèquia es actualment de 1245 l/s: 1000 litres/s. per la ciutat de Manresai la resta per las poblacions de Sant Fruitòs del Bages (99,76 l/s), Santpedor i Castellnou el 64,31 l/s, Sant Joan de Vilatorrada de 78,14 l/s, Sant Salvador de Guardiola de 5 l/s, tambè a Callùs i en cas d'emergencia al Pont de Vilumara i Rajadell. -Dels 1000 l/s concedits al 1339 per el rei Pere III, actualment un cabal de 230 l/s ès destinat a ùs urbà i 770 l/s a regadiu de las 800 hectàreas inscrites.
Passeig de Gracia 103. Barcelona Una altra versió ens parla d'aquesta alzina del Passeig de Gràcia 24, però que pel que sembla no és la correcta.
PASSEJANT pel passeig de Gràcia a l'alçada del número 103, veiem una alzina i podem dir que pocs arbres compten amb un article dedicat per un autor famós, com és el cas de l'alzina del Passeig de Gràcia, solitària entre tants plátans.
Mossèn Cinto Verdaguer va escriure sobre ella que; "... Aquí sempre seràs una forastera, una estranya, un arbre de res, mirat de reüll per tots els partidaris de la simetria i de l’uniformisme. Aqueix costum que tens de guardar les fulles d’un any per l’altre aquí no és seguit per gairebé ningú. Si vols que t’ho diga clar, això fa pobre. Aquí els arbres menys luxosos, fins els més estalviadors, estrenen un vestit de fulla verda i flamanta cada primavera, i ells mateixos faran córrer que tu no tens sinó un trajo per presentar-te al públic ...".
I allà segueix, recordant la sort casual que la va permetre sobreviure després de diverses urbanitzacions.
Quan demà es faci el simulacre de referèndum, en pro o no de la independència a Catalunya a Arenys de Munt, i molt probablement hagi enfrontaments entre els autoritzats feixistes i els no autoritzats votants de l'esmentat poble, em pregunto; qui serà els responsables dels fets?. Els culpables serem els de sempre, nosaltres els catalans, amb la perspectiva de l'Espanya que ens mira i ens limita es clar. Uns són autoritzats a manifestar-se, quan Europa clama que no siguen legitims d'una vegada per sempre, i altres, el poble i el seu Ajuntament no poden manifestar la seva opinió, que recordo és simplement això, una opinió i per molts un desig, per descomptat. Però el principi de tote consulta democràtica es sapiguè la opiniò dels que participan en la mateixa.
¿Tanta por hi ha?, que no es deixa opinar a els seus 8ooo habitants. Semble que sì, de fet sempre n'hi a hagut. La historia ens ho demostra. Com contrapunt, haure'm d'graïr a aquesta Justícia polititzada que tenim, la gran publicitat, que sense voler, han donat al fet. Fins hi tot els millors diaris europeus s'en han fet ressò. Em reitero en la meva pregunta inicial: Si demà hem de lamentar solament un ferit: Qui tindrà la responsabilitat dels fets?.
PASSEJANT pel passeig de grâcia a l'alçada del nombre 60, veiem un edifici que durant la guerra civil de 1936-1939 va radicar la delegaciò d'Euzkadi a Catalunya, que tan va contribuir a la relaciò de fraterna amistad entre ambdos paisos i que va dur a terme una meritíssima tasca hunanitaria.
Els governs d'Euzcadi i Catalunya dediquen aquest memorial als bascos i catalans que van fer posible la realització d'aquella comesa.
A l'edifici connegut com de Elkano per l'escultura que adorna el seu primer pis, es va instal.lar durant la guerra "incivil", el govern d'Euzkadi. Sengles plaques en euskera i en català recorda aquesta presència.
Tenint en compte que Juan Sebastian Elkano, el primer marí que va donar la volta al món era basc, no deixa de ser una casualitat simpàtica. La casa data del 1883 i va ser obra de l'arquitecte Tiberi Sabater.
PASSEJANT pel barri gótic de Barcelona, ens trobem amb un dels punts més desconeguts de Barcelona parlant de restes arqueològiques, podria ser molt bé, les d'un temple romà dedicat a Octavi August, com a fundador de la colònia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino (12 a.C.). Emplaçat en el Mons Taber, formava part del conjunt de temples del fòrum de la ciutat de Barcino i estava dedicat al fundador de la ciutat. Aquestes restes consisteixen en quatre columnes amb els seus capitells d'ordre compost, l'arquitrau i part del podi, en la seva posiciò original, que en la seva totalitat formaven un temple hexástilo (sis columnes frontals) i períptero (envoltat completament de columnes), de trenta-cinc metres de llarg per disset i mig d'amplada, i que es salvaguar-den, molt problablement a la reconstrucció ordenada al segle XIV, per Pere III el Ceremoniòs.
La primitiva Barcino era una ciutat acuradament planificada i envoltada de muralles. Les restes d'aquestes, que podem observar avui en dia, són posteriors al període descrìt, serien del segle III. El lloc segrat del temple, era la cella, on estava l'estàtua del titular del temple, en aquest cas Augusto. El lloc exacte on es trobava aquesta, està assenyalat en l'actualitat per una roda de pedra, integrada en el paviment del carrer Paradís 10, enfront del llindar d'entrada a l'edifici on es guarda el jaciment del temple d'August.
Vaig quedar gratament sorprès, al veure aquestes quatre columnes, recollides i del tot integrades dins d'un palau renaixentista que, actualment és seu del centre excursionista de Catalunya.Tot en el marc del nostre barri gòtic.
Aquest edifici fou restaurat a principis del segle XX per Lluís Domènech i Montaner, nebot del propietari Ramón Montaner que per cert, tenia la intenció de traslladar les columnes a la seva residència de Canet de Mar. Per sort i molt suposo, que pel bon assesorament del seu nebot no se'n va sortir. Mentrestant Puig i Cadafalch preparava la seva gran obra escrita, "L'arquitectura romànica a Catalunya", en la qual va dedicar una especial atenció al temple que ens referim. Aquesta obra va significar la recuperació definitiva del valor històric i artístic del temple romà.
En la seva posiciò original
Lo antìc i lo modern.
Reconstrucciò virtual del Temple
Dibuix de la Barcino romana.
Planta del temple. En vermeill las cuatre columnes i amb blau on es troba avui la pedra indicant la posiciò del ara.
Roda de pedra en el llinda de la casa del carrer Paradìs, 10. Fotografìa: jmp Columna que va ser a la plaça del Rei fins l'any 1956.
Fotografia. arxiu historic
