Antiga Casa Figueras

RUTA MODERNISTA. QUINZÈ ELEMET

La Rambla, 83. Barcelona

Jaume Figueras va encarregar el 1902 la decoració de la seva botiga, de fabricació i venda de pastes alimentàries, a Antoni Ros i Güell, pintor i escenògraf. Juntament amb el decorador va treballar tot un equip d'artistes format, entre altres, per l'escultor Lambert Escaler, pels vidriers de l'empresa Rigalt, Granell i Cia i per Mario Maragliano, que es va encarregar dels mosaics. La façana és un magnífic exemple de la integració de les diferents arts decoratives, amb la seva diversitat de volums i acabats: pedra, relleus escultòrics simbolistes, mosaics, vitralls emplomats i ferro forjat. L'any 1986 la botiga va ser rehabilitada per la família Escribà.

Al número 91 de La Rambla hi ha el mercat de La Boqueria

Hotel Peninsular

RUTA MODERNISTA. TRETZÈ ELEMENT

Carrer Sant Pau, 36. Barcelona

Es tracta d'un edifici de 1866, que va ser una escola de monges i que posteriorment va ser adabtat per Hotel. Està inclòs a la ruta modernista barcelonina. Cal destacar el seu pati interior i claraboia, els seus jocs de volums, de colors beig i verd i els seus clarobscurs.

Sortirem a la Rambla, on veurem la Casa del Dr. Genové

El Cafè de l'Opera

RUTA MODERNISTA. ONZÈ ELEMENT

La Rambla, 74. Barcelona.

Aquest cafè, originari de 1929, va ser fundat com Xocolateria La Mallorquina cap a 1890. A la porta principal destaca el marc de fusta, amb motius naturalistes tallats, combinat amb dos brancals de marbre. L'interior és d'estil vuitcentista, amb l'ús de columnes de fosa, panells pintats sobre tela i miralls amb dibuixos gravats a l'àcid que representen figures femenines que fan referència a personatges femenins de diverses òperes.

Tornem a travessar la rambla i entrem al carrer Sant Pau. Al número 9-11, hi ha l'Hotel Espanya.

Camiseria Bonet

RUTA MODERNISTA. DESÈ ELEMENT

Camiseria Bonet. La Rambla, 72. Barcelona.

Va ser fundada el 1890 i regentada fins a finals de 2002 per la tercera generació de la família Bonet. A la façana esconserva tot el revestiment de fusta que arriba fins l'entresòl, espai originalment ocupat pel taller, amb una vitrina emmarcada per dos rètols dibuixats sobre una làmina metàl.lica martellejada. La fusta utilitzada en tota la botiga és la caoba amb petites mostres de decoració floral en els ángles. El juliol de 2002, l'Camiseria Bonet va rebre el Premi de Tradició Comercial atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Una mica més tard va canviar de propietari. Actualment, la botiga es dedica a la venda d'articles de records.

Decoració floral, existent a l'interior.

Al costat mateix hi ha el Cafè de l'Opera.

London Bar.

RUTA MODERNISTA. NOVÈ ELEMENT

London Bar. Carrer Nou de la Rambla, 34.

Per els amants de l'estructura i les arts modernistes, no s'ha de deixar de veure aquest bar que aviat celebrarà el seu centenari. En tots aquests anys, no ha deixat de funcionar en cap període de la seva llarga vida de servei. L'entrar a aquest bar és com retrocedir aquests cent anys i donar-se una mica compte dels costums, caràcter i manera de viure dels nostres avantpassats. Es respirar un aire estrany als nostres dies.

Dalí, Picasso, Hemingway, eren noms que freqüentaven aquest bar, les seves tertúlies i les seves activitats musicals i de circ.

Més jove que la cafeteria els 4 gats, però que podríem trobar moltes similituds en la seva història.

Tornem a la Rambla i en el número 72, trobarem la tenda que en el seu moment va ser la Camiseria Bonet

Palau Güell.

RUTA MODERNISTA. VUITÈ ELEMENT

Carrer Nou de la Rambla, 3-5. Barcelona

Al terrat hi ha un bosc de xemeneies. Un total de vint

El Palau Güell, situat al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, va ser construït per l'arquitecte Antoni Gaudi i Cornet (Reus,1852-Barcelona-1926) per encàrrec d'Eusebi Güell i Bacigalupi (Barcelona,1846-1918), empresari, hisendat i politic, que va voler fer-hi la seva nova llar.

El Palau Güell és l'únic edifici que Gaudi va acabar i que desprès no ha sofert modificacions esencials. Les obres es van enllestir el 1890.

El 1885, Güell va encarregar a Gaudi un primer projecte del futur Palau Güell. El 27 de Juliol de 1886 l'Ajuntament aprova el projecte i el 15 d'octubre següent comencen les obres. Envara que el coronament de la façana principal i consti la data 1888, hem de creure que els detalls finals i la decoració i el moblament de l'interior no es van acabar fins ben entrat l'any 1890. Posteriorment, el 1895, es farien reformes a la planta dels dormitoris i s'afegirien algunes xemeneies al terrat, fins a completar un nombre total de vint. No hi ha constància que es fessin noves reformes al Palau mentre va ser ocupat per la família Güell.

Va ser residència privada d'aquesta família fins l'any 1936. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser confiscat i destinat a comissaria. Passats aquests anys, el Palau no presentava un estat de conservació adequat, i la seva propietària, la senyora Mercè Güell i Lòpez (filla d'Eusebi Güell), el va voler transferir a una entitat pública.

L'any 1945, concretament el dia 25 de maig, es va formalitzar la cessió a la Diputació de Barcelona, la qual en va ser propietaria i titular.

Data rellevant per a l'edifici és el 2 de novembre de 1984, quan la UNESCO declara el Palau Güell, Patrimoni de la Humanitat, per la seva contribució i influència en les técniques i les formes en la construcció moderna del segle XX i pel seu remarcable caràcter constructiu.

Aquest edifici, situat al barri del Raval de Barcelona ès una de les joies arquitectòniques del modernisme català.

Forjat de la porta d'entrada

Detalls de les quadres al soterrani.

Uns treballs en forja a l'entrada, d'autèntic artessà.

Al mateix carrer, al nùmero 34 hi trobarem el London Bar

Molly's Fair City.

RUTA MODERNISTA. SISÈ ELEMENT

Carrer Ferràn, 7-9.

Carrer Ferran. Barcelona.

Al número 7, del carrer Ferran de Barcelona, a finals del segle XIX, un comerciant francès,de nom Marnet, va obrir una botiga d'estil modernista. Ja el 1910, Miguel Regàs va convertir la botiga en una xarcuteria de prestigi. Anys més tard, i amb el Sr Veciana de nou propietari, va sé una botiga d'objectes de regal.

En l'actualitat, és una cerveseria irlandesa, conservant tant en la seva façana com a l'interior, part d'aquell disseny modernista. Cal destacar en la seva façana, la seva barana en ferro forjat i la seva decoració en fusta, tot de linea corva, molt similar a altres establiments del mateix moviment artistístic. Just al costat, la farmàcia La Estrella, també ens recorda el mateix període.

Creuem el carrer Ferran i ens endinssem a la Plaça Reial, on veurem dos fanals disenyats per Antoni Gaudi.

Barcelona l'any 1926

Aquest tall, que dura 3'53 minuts, és de la pel.lícula de Josep Gaspar: "Gent i paisatges de Catalunya" i en ell es veuen divers escenes de, com era la ciutat en aquella època.

L'UMBRACLE. La Ciutadella.

RUTA MODERNISTA. CINQUÈ ELEMENT

L'Umbracle. Parc de la Ciutadella

Projectat per Josep Fontseré i construït entre els anys 1883-1887 per Josep Amargós, formà part, juntament amb l'Hivernacle i el Museu Martorell de Geologia, del programa cientific i museistic integrat dins del projecte global d'ordenació de la Ciutadella que diswenyà el mateix Josep Fontseré l'any 1872.

La seva estructura és feta de pilars de foneria i bigues corbades de ferro, lligades per jàssenes del mateix material que comformen una volta amb cinc arcs, un de gran, el central, i dos de mes petits a cada costat. La volta és coberta per un enllistonat de fusta, generador d'un joc de llums i hombres, que recrea la penombra dels boscos tropicals, que és l'hàbitat on viuen les espècies que s'hi cultiven.

Les façanes maons i les grans portalades de fusta, tanquen aquest edifici, únic en el seu gènere.

D'aqui farem un salt cap al Carrer Ferran , 7. On visitarem el Molly's Fair City

L'HIVERNACLE. La Ciutadella

RUTA MODERNISTA. QUART ELEMENT

Venim del Museo de Zoologia

L'Hivernacle. Passeig Picasso, s/n. Parc de la Ciutadella. Barcelona.

Es una estructura construïda l'any 1884 per Josep Amargós i Samaranch com a complement de les edificacions que formaven part de l'Exposició Universal de 1888.

Ocupa una superficie de 950 m2 dividida en tres naus, de les quals la central és la més alta i està descoberta per las parts laterals. Com en moltes de les obres de la derreria del segle XIX, en l'Hivernacle es van utilitzar material que aleshores es consideraven d'avantguarda, com eren el ferro i el vidre. És una obra contemporània de la Torre Eiffel parisenca.

La funció principal de l'Hivernacle és el cultiu i l'exposició de plantes d'origen tropical que, a causa de les condicions climàtiques de Barcelona, no podrien viure a l'exterior. El pas del anys va anar restan bellesa a aquesta estructura fins que, després d'aher estat restaurada amb motiu de la celebració del centenari de l'Exposició Universal del 1888, s'ha dedicat també a activitats de caràcter cultural.

No obstan això, avui caldria una nova "neteja de cara".

Unes passes més direcció mar i entrem a L'Umbracle.