El Fossar de la Pedrera

Tomba comuna, clandestina en origen, on els franquistes van enterrar uns 4.000 republicans i catalanistes de diverses tendències polítiques que havien executat.
Si Montjuïc va ser la fortalesa i el lloc on afusellaven presoners exemplars, com el president de la Generalitat Lluís Companys, al Camp de la Bota o al Fossar de la Pedrera, hi van executar sumaríssimament els qui no van voler, poder, o saber fugir de Barcelona quan van entrar les tropes franquistes.
Al Fossar hi ha també enterrades, des del 1985, les restes mortals de Companys, que va ser afusellat després que els alemanys l'entreguessin a Franco. Aquell any es va rehabilitar el recinte i des d'aleshores, cada 15 d'octubre, les víctimes de la repressió franquista reben l'homenatge de les institucions catalanes i pràcticament de tots els partits polítics, a part de nombrosos ciutadans.
Sepultura de Lluís Companys.
Arquitectes: Beth Galí, Màrius Quintana, Pere Casajoana, Ignaci de Lecea
1984-1986

"Als immolats per la llibertat a Catalunya
Éreu alé i ara sou terra
Que amb vostre noble sang
Veu regar vergonya inutil
Pels que us assasinaren
Dons la justicia triomfarà".

"Memorial als democrates immolats pel franquisme 1939-1975"

"A 50 años del fin de la II guerra mundial, y de la liberación de los campos de exterminio en Europa, y en recuerdode todas las victimas de la barbarie nazi, consecuencia de la intolerancia, el racismo, la xenofóbia y el antisemitismo, no olvidemos".

Acompanyant el record dels sempre presents.
Testimoni de vida.

6 comentaris:

  1. Excel·lent! Però recorda que en aquest fossar també hi ha els cossos de tants "dretans" afusellats abans que els altres. I el pitjor de tot: també hi ha els cossos de tots aquells que, sense mitjans, només podien optar a ser enterrats en aquesta fossa comuna sense placa ni creu, des dels anys 40 fins a ben bé finals dels setanta. Especialment per aquests darrers, també un record.

    ResponElimina
  2. Com informació afegida, publico el seu comentari.

    ResponElimina
  3. Mi abuelo, D. Mariano Guillem Tarazona, tambien esta enterrado ahi. Fue fusilado en el campo de la bota el 26 de julio de 1940. Fue el alcalde de un pueblecito de Tarragona durante el periodo de la guerra civil.

    ResponElimina
  4. Podrian mandarme la situacion exacta del cementerio? Quisiera poder llevar a mi madre para que se despida de su padre.

    ResponElimina
  5. M'agradaria d'anar-hi per veure si entre tots els noms que hi ha escrits a les columnes s'hi troba el del meu pare que ser afusellat el 22 de desembre de 1938

    ResponElimina