TOT PASSEJANT: Santuari de Sant Ramon Nonat. Sant Ramon

Sant Ramon. La Segarra. Lleida

Santuari de Sant Ramon Nonat o també conegut com L'Escorial de la Segarra

Construida entre 1674 i 1722, l'església d'una sola nau coberta amb volta de canó, té 44 metres de llarg per 10'50 d'ample i está coronada per una airosa cúpula de 33 metres d'alcada. disposa de 8 patites capelles laterals, situadas a banda i banda de la nau i ricament ornamentades amb retaules provinents del convent de la Mercé de de Lleida.

Declarat Monument Histórico-artístic de carácter nacional l'any 1980, el conjunt del santuari de Sant Ramon Nonat es completa amb el claustre que articula i harmonitza l'estructura del recinte.

El claustre compta amb 28 columnes de fust monolític i base jónica i té unes dimensions de 36 per 35 metres. Al centre del claustre hi destaca, per la seva bellesa, el brocal de la cisterna, de base octogonal i pilastras toscanes,

La porta principal d'accés al santuari es molí significativa per ser un clar exemple d'estil barroc catalá. Hi destaca el cos inferior, amb quatre grans columnes salomóniques de pedra d'una sola peca,que emmarquen, cada dues, sengles capelles que van acollir les imatges de Sant Pere Nolasc (esquerra) i Santa Maria del Socors o de Cervelló(dreta) abans que aquestes fossin destruidas l'any 1936. Al cos superior de la portalada, s'hi pot veure la imatge de Sant Ramon que, emmarcada també per dues columnes salomóniques, presideix tot el conjunt, A la part central hi sobresurt l'escut de l'Ordre de la Mercé.

L''actual retaule data de l'any 1947 i fou construit per reparar la pérdua, durant la guerra civil espanyola, del retaule original de l'any 1741. D'estil barroc de l'época, ofereix un aspecte d'espléndida i

monumental grandiositat, Está presidir per la imatge de Sant Ramon, representat amb l'hábít blanc de la Mercé, amb la palma i els símbols tradicionals: les tres corones de mártir, verge i confessor i la custodia. A la dreta del Sant hi ha Sant Pere Nolasc, fundador de l'ordre de la Mercé, i a l'esquerra, Sant Pere Pascual. El cos superior está presidir per Santa Maria de Cervelló o dels Socors sostenint una barca, símbol del seu patronatge sobre els navegante. Corona el retaule el rostre del Pare Etern i una creu amb característiques de custòdia.

Diu la historia que, al morir Sant Ramon, es disputaven les seves despulles els comtes de Cardona, els vilatans de Portell (la seva vila natal) í l'ordre dels mercedaris, Entre tots van convenir que el lloc on havia de ser sepultat el Sant fos decidit per judici diví. Per a que així fos, van col.locar sobre una mula cega el cos de Sant Ramon i van deixar que el propi Sant decidís on volia ser sepultat. Així va ser com la béstia va dirigir-se cap a l'ermita de Sant Nicolau, a la qual va donar tres tombs abans de caure morta d'esgotanlent. Aquest fet es el que ha donat origen a la tradició dels "Tres Tombs" que al voltant del Santuari donen, el día de la Festa de Sant Ramon (31 d'Agost), cavalcadures i vehicles a motor.

Sant Ramon Nonat nasqué l'any 1200 al municipi agregat de Portell i ja des del seu naíxement veié com fets sobrenaturals acompanyaven la seva existéncia. El Sant deu el sobrenom de Nonat a que, quan la seva mare estava a punt de donar a llum, aquesta va morir. Providencialment, el vescompte de Cardona, present en aquell moment, adonant-se del que succeía prengué la seva daga per extraure el nadó sa i estalvi del ventre de la mare.

De ben jove, Sant Ramon va conéixer els monjos de la Mercé, que ja en aquella época es dedicaven a obtenir la redempció dels captius cristians en mans dels árabs, i va decidir dedicar-se en cos i ánima a I'Ordre. No va ser aquesta, tasca fácil, pero la seva fe i tenacitat el van ajudar a suportar penúries i li van permetre de dur a bon port una tasca de tal magnitud.