TOT PASSEJANT: Torre Lluvià o Vil-la Emilia

Façana de llevant

Encare podem veure la galeria tancada amb persianes de fusta de llibret

Cami vell de Manresa a Rajadell, km. 1.

La Torre Lluvià o vil-la Emilia o vil-la Maria, és una edificació senyorial del arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, que destaca per la seva posició, situada en un indret de camps de conreu, amb vistas manífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat com a teló de fons.

Ek recinte de la torre queda perfectament delimitat per la tanca perimetral que dibuxa un ampli recinta interior, una era, al voltant de la qual hi ha diverses construccions auxiliars.

D'aquesta tanca cal destacar les tres portes d'entrada, totes diferents, on ressalten els pilars laterals i les portes de forja, en una de les quals hi ha elements ceràmics amb motius florals. La tanca es rematada amb ceràmica vidriada i forma dues vesants.

la torre presenta tres cossos sobre una planta quadrada, un de central mes alt, de planta baixa i dos pisos, i dos de simètrics en els laterals, mes baixos, de planta baixa i un pis. Originàriament, el conjunt estava coronat amb una torre octogonal sobre la caixa d'escala, enderrocada no fa gaire temps.

Cadascuna de les façanes té elements d'interès, però un dels més potents és la galería del primer pis, encarada a ponent i disenyada per una seqüencia d'obertures en forma d'arc, tancades amb persianes de fusta de llibret i decorades a la part superior amb figures geomètriques i vegetals.

Són interessants els ràfecs de la coberta, que ressegueixen el perimetre gairabé totalment. Aquests estan sostinguts amb tornapuntes de fusta treballada. La coberta es feta amb teules àrabs.

El revestiment de la façana és un estuc que marca l'especejament d'un carreuat, que a les cantonades es transforma en pilastres. Les obertures queden enmarcades pel mateix revestiment en un lleuger canvi de color. Encare es conserven alguns elements d'il-luminació exterior i baranes fetes en forja.

A la façana encare si pot llegir l'any 1896. Sobre la porta d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil-la Emilia", dedicada a Emilia Serramalera, muller del primer propietari. A l'interior també es mantenen alguns sostres amb motllures d'interès, tot i haver estat mutilats bona part dels elements originals. L'edificació ha estat lligada a processos de catalogació desde 1981.

En l'actualitat el seu estat és de ruïna, servint unicamente de corral de quatre gallines en el seu recinte interior.

La torre d'aigua de la Torre Lluvià és també obra d'Ignasi Oms i Ponsa i data de 1896. Està situada a uns 150 metres de la casa, prop d'un torrent. La torre presenta una planta octogonal d'estil neoàrab feta d'obra vista sobre sòcol de maçoneria. Cal destacar-ne les pbertures, la seva geometria i els coronaments. A l'interior hi ha una escala de cargol.

Torre inclosa en l'itinerari Natura i modernisme de Manresa