Fotografia: campanar de Cal Prat (Puig-reig). Barcelona.
Les mateixes campanes de quan les feia també em deien, sense sapigué d'on venien , que a l'hora d'arribar a casa també les sentiria i ben a prop.
Segons recopilacions d'històries i anècdotes de dits i fets, tot apunta que l'expressió "Fer campana", procedeix de quan els nens i nenes tenien que aprendre els seus estudis en les rectories per falta d'escoles. El fet és que quan el capellà o professor havia de castigar el susdit alumne per faltar a classe, aquest càstig es resumia en fer-li tocar les campanes aquell dia i següents fins finalitzar el mateix. D'aquí que, encara avui el faltar a classe sense cap motiu seriós continuem dient, fer campana.
També amb el campanar i les seves campanes hi ha una altra expressió molt corrent, "Escoltar campanes i no saber d'on vénen".
Hem de pensar que el so de les campanes ens arriben duplicat pels sons de la ciutat. Nosaltres sentim el timbre situat en un lloc determinat, però pot ser localitzat en la direcció oposada, ja que ha patit reflexos en els elements del paisatge o els edificis de la ciutat. Aquesta situació ha creat l'expressió: "Sento campanes i no se d'on venen ", que és comunament utilitzat quan no es te un coneixement molt entés del que s'està parlant, o dit d'altre manera, tenir un coneixement tèrbol i confús de les coses.
