Casa "China" i Cal Jorba

Casa "China". Barcelona


Un coronament potent, amb molta força


Carrer Muntaner, 54/Consell de Cent. Barcelona.

Recordo, que de molt jovenet, passejant per aquest lloc, vaig aixecar la mirada tot descobrint aquest edifici. El seu color, les seves columnes, el seu coronament monumentalista, el conjunt en general, va despertar el meu interès per l'arquitectura i l'art del moviment modernista, tot i no està catalogat com a tal. De ben segur que la meva primera fixació van ser les columnes d'estil jònic que, en aquells moments estudiàvem a l'escola.
Aquest edifici, de l'arquitecte valencià Joan Guardiola Martínez (1895-1962), no és d'una concreció fàcil d'estil, encara que , si podem interpretar-lo com d'un modernisme tardà amb mescles d'un Art-Decó de disseny molt personal de l'arquitecte, influenciat per la seva gran cultura, assumida en els seus viatges pel món. Cert és que l'espectacularitat està garantida en veure'l.
Aprofito la ben entessa per incloure un edifici, també de grans records per a mi, i d'un clar estil Art Decó com és el dels magatzems de Can Jorba a Manresa.



El color fort, vermell, ornamenta la façana.


La planta baixa destaca per les seves columnes d'estil jònic.





Muralla del Carme. Manresa

Edifici, que juntament amb la Seu, s'han convertit en els símbols de la Ciutat.


D'un clar estil Art Decó

Xalet del Clot del Moro


El xalet, l'any 1904.
Fotografia: Fons fotogràfic Salvany


Xalet Güell o del Clot del Moro.
Terme municipal de Castellar de n'Hug

A poc metres de la fàbrica de ciment del Clot del Moro i trobem el conegut com Xalet del Clot del Moro. Edificació típica de l'anomenada "torre de l'amo" de les fàbriques téxtils de l'època. Lloc on l'amo d'aquestes, residia en les seves visites a la fàbrica y en èpoques estivals. En aquest cas el propietari va ser el gran mecenes de Gaudí i per tant del modernisme català Eusebi Güell i Bacigalupi, comte de Güell.
L'edifici va ser dissenyat, amb una clara influència de l'arquitectura d'alta muntanya, pels arquitectes Lluís Homs i Moncusí i Eduard Ferrés i Puig, deixeples de Josep Maria Jujol i Gibert.
Com podem veure a les fotografies, podriem dir que el seu estat és, incomprensiblement, més que crític.


Maqueta del Comte Güell al museu del Ciment


Façana que dona a la fábrica, on encare es pot veure un caminet que porta a la mateixa.


Balconet del primer nivell.

Amb els anys, la decadència i la ruïna.


La llar de foc de la estada principal.


Algunes interioritats de les seves entranyes.


Balconets a manera de festejadors.

El Clot del Moro i Rafael Gustavino


El clot del moro. Castellar de n'Hug. Barcelona

Es tracta d'una construcció modernista de l'any 1904 pertanyent a l'empresa "Companyia General d'Asfalts i Portland" (Asland), fundada pel comte de Güell, mecenes d'Antoni Gaudí, i que es va dedicar a la fabricació de ciment, sent la primera d'Espanya. El seu arquitecte, Rafael Gustavino Moreno, que va haver d'emigrar als Estats Units per aconseguir triomfar plenament com a tal, va projectar l'edifici amb la seva famosa "volta catalana", inclinada seguint el desnivell del Terreny.
Va ser abandonada el 1975, sent en l'ectualidad, malgrat el seu estat ruïnós, el Museu del ciment.

Malgrat el seu estat ruïnós, acull el Museu del Ciment.

La volta catalana, present en tota la edificació

L'enorme sitja que donava cabuda al ciment ja fabricat a punt per a ser comercialitzat i porta't a través del trenet fins a Guardiola del Bergada i d'alla a Barcelona. Aquest sobre càrrec de desplaçaments afegit al preu final, va ser un dels motius determinants perquè la fàbrica fos tancada i s'obrís una de nova a Montcada i Reixach.

La sala de turbines.

RAFAEL GUSTAVINO MORENO

L'arquitecte.
Fotografia: Museu del Ciment


Rafael Guastavino Moreno, (1842, Valencia (España) – †1908, Baltimore (EE. UU.)), arquitecto y constructor español que desarrolló gran parte de su actividad en Estados Unidos, donde difundió el sistema constructivo basado en la bóveda catalana.
Se formó como arquitecto en Barcelona, donde inició su trabajo y construyó la fábrica Batlló. En Vilasar de Dalt, provincia de Barcelona, construyó el Teatro de La Massa, con una bóveda de 17 metros de diámetro por 3,5 metros de flecha y un óculo central de 4 metros de diámetro, que se inaugura el 13 de marzo de 1881, cuando él ya había partido hacia los Estados Unidos. En los Estados Unidos patentó el denominado Guastavino system, que en España era conocido bóveda de ladrillo de plano, bóveda catalana o bóveda tabicada, tradicional de la arquitectura de las regiones catalana, valenciana y extremeña.
Desde 1881 residió en Nueva York donde se hizo famoso gracias al sistema para construir grandes bóvedas con ladrillos y cemento. Centrado en la construcción de este tipo de bóveda tabicada constituye la compañía Guastavino Fireproof Construction Company, para la construcción de este tipo de bóvedas tabicadas. La participación de Guastavino en las obras consistía en el diseño y elaboración de la bóveda.
Asesoró al empresario Eusebi Güell en el diseño de bóveda de la fábrica de Cemento Asland construida en 1901 en Castellar de n'Hug.
Su legado se puede ver en edificios emblemáticos de varias ciudades norteamericanas, donde su participación en la construcción de las bóvedas fue fundamental:
En Nueva York dejó su huella en iconos arquitectónicos como la estación Grand Central Terminal, el Carnegie Hall, el Museo Americano de Historia Natural en Central Park West, la catedral de Saint John the Divine o la iglesia de St. Bartholomew en la Quinta Avenida, el Ayuntamiento, el Hospital Monte Sinaí.
En la capital, Washington DC, construyó el Museo Nacional de Historia Natural o el Edificio de la Corte Suprema de Estados Unidos.
Al final de su vida había construido con el sistema que él mismo ideó 360 edificios en Nueva York, un centenar en Boston, además de edificios en Baltimore, Washington DC o Filadelfia. Su labor fue continuada por su hijo, Rafael Guastavino Expósito.
font: wikipedia

Homenatge a l'arquitecte i la seva volta catalana, al Museu del ciment.