Monument a Sant Antoni Mª. Claret. Sallent

El catequista i l'infant.

El monument, devant de l'esglesia parroquial de Santa Maria que fou inaugurada el 1901 i desmantellada (lo més correcte sería "desconstruïda" el 1936). Va ser aixecada de nou, amb el suport moral dels rics i els diners dels pobres, l'any 1946.
Per ser d'utilitat pública el rellotje del campanar, aquest no va ser enderrocat, sent per tan l'original, també de 1901.

Plaça Sant Antoni Mª Claret. Sallent.

Seguim a la vila de Sallent, i situats a l'antiga plaça del Arbres, mes tard dita Nova i que avui prent el nom del Sant, hi ha el monument a Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870). Aquest monument de pedra, de no gaire calitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu i.llustre fill pare Claret i Clarà, fou aixecat mijançant subscripció popular (10.881 ptas.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Soler i March i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort, que el projectaren amb una simbologia, tanmateix personal, religiosa i biblica.
Sobre una torre de fe, el catequista i l'infant(cara i posat d'Alfons XII). Al seu peu s'estavellen encrespades onades del mar, símbol de les males pasions que intenten soscavar-la. El pecat, drac ferit per un punyal fuig moribund sobre onades d'impietat. Un grup iconogràfic de set caps representa les virtuts, fe, esperança, caritat, prudencia, justicia, fortalesa i temprança. El reixat figura les flames infernals, que resten allunyades davant la força impenetrable del conjunt escultoric. Destaca tambe l'escut circular de les claretianes.
Beneït el 28 d'Octubre de 1906 per l'exarquebisbe de Manila dominic Bernardino Nozaleda i el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, amb l'assistencia dels german impulsors de l'obra Leonci i Alexandre Soler i l'escultor Arnau.
Destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.

El conjunt monumental amb una simbologia religiosa i personalitzada per els seus creadors, on també destaca l'escut de les claretianes, que el Sant en va ser coofundador.

Unes encrespades onades, símbol de les males pasions

La fe, l'esperança, la caritat, la prudencia, la justicia, la fortalesa i la temprança.

El drac ferit i moribunt, ens representa el pecat.

Les flames de l'infern, allunyades del conjunt.
No es la forja original, suposo que malmesa per fets histótics i/o incivils.

Una antiga fotografia de la segona dècada del segle XX.

1 comentari:

  1. La forja del Monument no és l'original, efectivament. Desconeixo en quin moment es va treure, però el que vull comentar és sobre quan es va reconstruir. Seguin l'inspiració de fotografies antigues sobre la reixa de forja original l'Argemí Riera es va inspirar en aquest disseny. Passo un enllaç per donar algún detall més i si per si vol seguir el contacte. Gracies.
    http://sargantan-art.blogspot.com.es/2011/08/reixa-del-monument-sant-antoni-m-claret.html

    ResponElimina