TOT PASSEJANT: de gener 2011

Alexandre Soler i March

L'arquitecte Alexandre Soler i March

Casal Regionalista. Passeig Pere III. Manresa

Projectat en l'any 1918 és força interessant encara que sigui de petites dimensions, sobretot per l'agilitat que li dóna el cos central més sortit i accentuat per la torre. Tanmateix es interessant la decoració amb esgrafiats amb motius geomètrics en la façana. No és però una tipologia apropiada per una edificació entremitgeres.

Neix a Barcelona el 24 d'Abríl de 1873, fet peró casual, ja que la familia viu a Manresa. Estudia la carrera d'Arquitectura a Barcelona obtenint el títol l'any 1899, ciutat on va morir el 28 de Marc de 1949.

Va treballar a Manresa, a pobles de la comarca, a Barcelona, í circumstáncialment a Gran Canaria i Valéncia. Fou director de l'escola d'Arquitectura durant els anys 1931-36, president de l'Associació cl'Arquitectes de Catalunya i de la Junta de Museus de Barcelona. Escriví diverses monografies sobre pintura gótica i altres temes similars.

La seva obra és també abundant a Manresa: l'església del Poble Nou, Farinera Albareda, Grup Escolar (Institut), façana nova de la Seu, Casal Regionalista (Banc Popular), ampliació del convent de Santa Clara, casa Serrahima, i Crist Reí. A la comarca hi podem trobar la casa Arau, el monument al pare Claret a Sallent, la casa Abadal a Avinyó, l'església de la Bauma a Castellbell i el Vilar, església de la colónia Gomis a Monistrol, i ja fora de la comarca, l'església parroquial de Gironella, la facana de l'església Sant Esperit a Terrassa (amb la col.laboració d'Andreu Llopart), el monestir dels Ángels de Barcelona, el mercat Central de Valéncia (amb col.laboració amb Guardia Vial), la basílica Sant Joan d'Arucas a Gran Canaria. A Barcelona el monument a Rafael Casanova, la casa de l'Heribert Pons, el Palau de la Indústria de l'exposició de 1929, etc

Va morir a Barcelona després de ser operat d'una úlcera, se'n enterrat al panteó-capella familiar del cementiri de Manresa, projectat per ell mateix.

La esglèsia de Crist Rei a Manresa, encaixonada entre nous edificis, obra tardana de Soler March que fou finalitzada per Josep Mª Armengou Vives (1917-2012)

Centre escolar, mès tard Institut Lluís de Peguera
Fou projectat cap al 1906. Havia fet primer un projecte per un solar en el carrer Carrió cantonada Saclosa, però havent cambiat el seu emplaçament, aprofità els mateixos plànols obrint però les ales laterals a l'ésser el solar més ampli. Consta d'un cos central amb accesos i aula magna i dos laterals. Malauradament hi han hagut moltes reformes, tanmateix en l'actualitat.

Esglèsia de La Bauma. Castellbell i El Vilar

Esglèsia de la Colonia Gomis. Monistrol de Montserrat

Cal Vial. La Bauma, Castellbell i El Vilar

Esglèsia de Sant Josep. Manresa
Projectada l'any 1903, segueix unes directrius neogòtiques però té una certa originalitat en la seva ornamentació.

Casa Sitges. Passeig Pere III. Manresa
En aquesta obra cal destacar el conjunt de tota la façana éssen, en canvi, diferent a cada pis. D'estructura clàssica li dona mobilitat el sortint de tribunes, amb poca, però cuidada ornamentació amb pedra esculturada.

Nou convent de Santa Clara. Manresa.
L'eixamplement d'aquest convent es potser la seva obra més interessant a Manresa, jugant amb el totxo vermell com a ornamentació amb formes originals. Molt sòbria en la que realment es veu la seva professionalitat en l'arquitecte.

La facana de l'església Sant Esperit a Terrassa, amb la col.laboració d'Andreu Llopart

Farinera Albareda. Plaça del Mil.lenari. Manresa
Construïda cap el 1909. Cal destacar la seva originalitat en les obertures, sobretot les de la planta baixa i el tercer pis. Obra de totxo arrebossat, utilitzan el mateix vist, per donar agilitat en arcs i brancals

Antiga farmàcia de "Los Cisnes" al carrer Sant Miquel. Manresa

Retaule de Sant Antoni Mª Claret, a la Basilica de la Seu.

Creu de terme de Tort. Manresa

Creu de Terme del pont Nou. Manresa

Creu de terme del pont vell. Fa una vintena d'anys desplaçada al parc de l'Agulla

Panteò-Capella de la familia Soler-March, que ell mateix va firmar. Relleu, obra de l'escultor modernista Eusebi Arnau i Mascort. Cementiri de Manresa.

Casa Heribert Pons. Rambla Catalunya, 19-21. Barcelona
Obra de 1910, que segons alguns ès la principal obra modernista en la seva branca Sezessionista Vienesa. A destacar l'obra escltórica de la façana, una vegada més, del mestre del cisell, Eusebi Arnau, amb les seves al.legories a la musica, pintura, escultura i literatura

Fotografia: Google Imatges
Monument a Rafael de Casanovas. Barcelona
Obra de Soler March, Rossend Nobas i Josep Llimona.

Santuari de Montserrat de Montferri. Tarragona

Montferri. Tarragona.

Montferri és una petita poblaciò agricola de l'Alt Camp, vora el Gaià. Al NE del nucli s'alça el santuari de Montserrat, obra molt interessant de l'arquitecte moderniste ecléctic Josep Maria Jujol iniciada el 1925 i que volgué que la seva arquitectura imités l'especial orografia de la muntanya de Montserrat. Restà inacabat i abandonat molts anys, fins que el 1990 s'en reprengué la construcció, que no va ser totalment acabada fins el 1999, podent-se visitar.

Imitant l'orografia de la muntanya de Montserrat coronat amb una agulla central dedicada al Crist, amb creu cimera de ferro que pesa gairebé 500 quilos. És giratòria, com un penell, i se situa sempre en direcció del vent.

Una alçada de 33 metres,com els anys de Crist, detall que ens trobem en més d'un adifici religiòs.

Vistas de l'interior amb els arcs parabólics o catenaris segons els modernistes

Un curiòs diseny de pèrgola.

Planta en forma de vaixell, amb la proa encarada a Montserrat.
Més informaciò clica aquí

Google Maps

Colònia de Cal Pons. Puig-reig.

Esglèsia i torre de l'amo de la Colònia Pons. Puig-reig. Barcelona.

Les dues torres dels propietaris, la del director i l'església són, sens dubte, els edificis més emblemátics de cal Pons. Aquests edificis, junt amb el jardí, són els que donen personalitat a la colónia.

Les torres, conegudes popularment amb el nom de torre vella (bastida abans de 1885) i torre nova (inaugurada el 1897) són dos edificis monumentals construíts sota les consignes de I'historicisme medievalista, molt evident en la munió de detalls decoratius que omplen les façanes, i molt especialment en el cas de la torre nova (capitells amb el bestiari, decoració floral, gárgoles, arcuacions cegues en el ráfec de les teulades, etc.).

Les torres, plantejades com a castells medievals i envoltades pel jardí, consten de 225 M2 i 442 M2 respectivament. Malauradament, el estat de la torre nova no és gens bo, el seu interior está força deteriorat, peró encara conserva la monumentalitat dels espais (menjadors, sala de música i dormitoris, les escales d'accés de marbre amb brtanes de ferro forjat i alguns elements de la decoració original). Un cas destacable són les pintores murals del rebador amb temes al-legórics als continente d'América, África, Asia i Europa, representats per una figura femenina, que porta els atributs simbólics de cadascun, sobre un paisatge de fons. El paisatge de fons d'Europa no es altre que el de la colonia Pons vist des del peu del Llobregat. La torre vella, restaurada recentment, és de propietat privada.

Tot i que es desconeix l'arquitecte que va projectar ambdós edificis, sembla versemblant atribuir-los als arquitectes que van treballar per a la familia: Josep Torres i Argullol, autor de Fesglésia de la colonia, o Alexandre Soler i March, autor de la casa que Heribert Pons es va fer construir a la Rambla de Catalunya de Barcelona. El xalet, construit abans de 1900 i destinat a habitatge del director, també és un edifici d'autor desconegut. Es va construir a la zona del jardí, i es més auster que les torres i de dimensions mes reduïdes.

L'esgIés¡a de la colonia, dedicada a sant Josep, es va inaugurar el 10 d'agost del 1887. Projectada per Josep Torres Argullol, sota les directrius i l'atenta supervisió de Lluís G. Pons, fou qualificada per la premsa de l'época com la catedral de l'Alt Llobregat. Es tracta d' un edifici neogótic bastit en 16 mesos, inclosos els treballs de decoració interior de tots els altars, dedicats als sants i a les santes patrons de la família, limport del qual va ser d'un milió de rals. L'esglesia está projectada a partir d'una planta de creu llatina de 32 metros de llarg. La nau principal és coberta amb volta de creueria i les capelles laterals actuen de contrafort de la nau central. A l'encreuament de la nau principal amb el transsepte salça un cimbori octogonal que s'aguanta sobre trompes. L'absis poligonal amb deambulatori porta a la cripta i a la sagristia. La decoració es a base de vitralls i tota mena d'ornaments, fins i tot comptava amb les relíquies de santa Aurélia de Niça. L'església fou ampliada el 1879 amb el campanar i el 1907 amb la construcció d'un pasteó fárniliar, en el qual foren enterrats Lluís Gonzaga Pons i Enrich i la seva esposa, Anna Roca.

A l'exterior, l'església presenta un aspecte altiu reforçat pel cimbori, el campanar i el conjunt de pinacles. La façana principal, amb el pórtic, també presenta aquest aspecte de projecció cap al cel. La façana posterior, amb una gran portalada amb arquivoltes, dona accés al panteócripta. Mentre la façana principal es feta amb carreus ben tallats, la resta de l'edifici combina harmónicament la pedra devastada amb el totxo de terra cuita.

Al mateix temps que es dissenyá el conjunt de la colónia, es va pensar a convertir la finca en un jardí i tancar tota la propietat, inclosos els horts i els terrenys de secà, amb una muralla de dos metros d'alçada amb cinc portals, tres dels quals permetien el pas dels carros. Un porter i un sereno s'encarregaven fins a l'any 1931 de la vigilancia de tot el recinte, de tancar i obrir portes i portals complint el rigorós horari que establien els amos, aconsellats pel director i el capellá de la colonia. Es tractava d' un espai tancat, protegit de les influéncies exteriors, on els seus residente podien trobar tot el que era convenient, necessari i correcta. Un món que bategava a ritme de la sirena de la fábrica durant els dies laborables i a tocs de campana de l'església els dies festius.

Tot i que el jardí era privat i reservat als propietaris de la colonia i a la familia del director, els amos van construir les seves torres com a segona residéncia, per la qual cosa es permetia als treballadors gaudir del jardí i del bosc annex quan la familia Pons no era a la colonia. Aquest jardí i aquest bosc es van dissenyar al mateix temps que el conjunt industrial i residencial; tres jardiners en tenien cura i tot l'impressionant conjunt de bosc i jardí era regat amb l'aigua de les fonts de la colonia i amb la que contenien dotze dipósits de 30.000 i 50.000 litres.

La torre nova disposava de jardí privat, on destaquen encara les dues glorietes inaugurades l'any 1900 des de les quals es veu el Llobregat i el conjunt de la colonia. Les glorietes són de maó i fusta i estan construïdes damunt d'un penyal sobre l'aiguabarreig del Llobregat amb la riera de la Sala, un dels punts mes alts de tot el conjunt. Al costat de la torre nova es va construir l'edifici de les cavallerisses, avui arranjat com a habitatges. Aquest espai allotjava els cavalls de la família, a la planta superior hi vivien les persones que en tenien cura. Prop de les cavallerisses es van construir dos patits edificis, l'un destinat a l'aviram doméstic i l'altre, més gran, conegut com la pajarera que acollia ocells exótics. El conjunt disposava també d'un hivernacle destinat al manteniment de totes les flors deis jardins.