Casa Comas d'Argemir

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 87.
Agulla de quatre  puntes  que corona una torratxa de pur estil medieval, tractada amb un trencadis de tons blaus degradat que sembla confondres amb el blau del cel.
Avinguda de la Republica Argentina, 92. Barcelona

És un obra tardana (1904) de Josep Vilaseca Casanovas, mes conegut per ser l'autor de l'arc de triomf construït amb motiu de l'exposició Universal de 1888 de Barcelona. Situada en un fort desnivell de terreny, la casa Comas d'Argemir, va permetre a l'arquitecte projectar planta baixa i un pis a la façana principal de l'avinguda Argentina 92 i baixa y quatre pisos a la façana posterior que dóna a l'avinguda Vallcarca. Encara que catalogada com modernista, no està exempta d'un clar estil medieval, visible en la seva torreta que coronana amb una bella agulla decorada amb trencadís de tons blau i els seus marlets enreixats amb ceramiques vidriades. A part d'aire clar medievalista, també es presencien, pinzellades goticistes amb aromes romàntics i un gaudinisme que ens recorda la Torre Bellesguard, i en el seu interior, una ornamentació que intuïm com acceptació de l'Art Nouveau francès. Tot això s'emmarca dins d'un eclecticisme, d'altra banda, propi de l'arquitecte. Cal destacar  l'arc parabòlic de l'entrada , un element purament modernista. També ho són els variats motius ornamentals que trobem distribuïts per tota la façana. Més inusual és el fris que recorre els murs i la torratxa, fet amb rajoles de ceràmica pintades amb motius d'infants músics, tanmateix, destaquem el monograma  Ave Maria  i les inicials del propietari a la forja a l'entrada.


Gaudinisme, medievalisme, goticisme, romanticisme, modernisme semblan unir-se en aquesta obra.
Marlets enreixats i torreta a la cantonada, li donen un aire de castell medieval. 
L'arc parabolic de clar estil modernista.
Un fris amb rajoles de ceràmica pintades amb motius d'infants músics.
 Façana posterior, que dóna a la Avinguda Vallcarca
Les inicials dels propietaris en la forja de l'entrada

"Miralls". La Sèquia de Manresa.

La resclosa dels manresans (Balsareny).
Miralls a la Sèquia de Manresa
Una altre manera de veure aquesta obra d'enginyeria medieval.

 Com deia la Rodoreda, també n'hi han de trencats. Més d'hora que tard, i després de més de 600 anys, tota la sèquia serà revestida de formigó. ¡¡Encare com ha pogut sobreviure tans anys a la "mà" i al "peu" de l`home!!.
Santa Magdalena de Bell-lloc
   La sèquia i al fons el mas i l'ermita romànica de Sant Iscle.
 Estany del parc de l'Agulla. Manresa.
Fi de trajecte de la sèquia.

Quiosc de l'Arpa. Manresa

Plaça Fius i Palà. Manresa

Es tracta d'un quiosc d'estil  modernista,  de planta quadrada, amb base de pedra treballada i un cos d'estructura de fusta i vidre, obra de l'arquitecte manresà Josep Firmat Serramalera (1889-1970), de l'any 1917. A la part superior hi ha una estructura de ferro forjat, que forma una creu en planta servint de penell, marquant dons, la direcciò del vent. Decorat amb elements clàssics, com columnes i frisos de ferro forjat i elements florals de pedra. 
S'ha de dir que està perfectament conservat, sent un patrimoni molt proper de la ciutadania manresana per el protagonisme que fins fa poc anys va ser, un quios de premsa escrita 

El quiosc, en aquest cas com a teloner de la casa Torrent o La Buresa d'Ignasi Oms i Ponsa. La fotografia (senyal vermella) ens serveix per certificar que La Buresa no està contruïda en pedra sinó en totxo, sent simplement un aplacat de pedra. Remarco el fet ja que molts ciutadans, encara avui creuen en la veracitat de la pedra a l'edifici i si no fos per el pas dels anys, ens ho creuríem la majoria.
Un detall de la bona conservacio d'aquest element modernista. 
Aquest quiosc, sembla ser, que segueix el disseny d'un altre projectat per Puig i Cadafalch a Badalona.
Google Maps