Casa Vicens

CASA VICENS
Ruta Modernista. Element 89

 Carrer Carolines, 18-24. Barcelona
Fotografia que ens permet visualitzar un bell i treballat gerro ceràmic sobre pedestal a l'entrada principal de l'habitatge.

La casa Vicens va ser el primer encàrrec d'habitatge que rebé Gaudí; havia de ser un edifici per a una sola familia envoltat  d'un jardí on també hi va disenyar una glorieta, la font, una cascada, etc., elements, avui desapareguts. La planta s'estructura al voltant de la peça principal, el menjador, on hi trobem  el rebedor, l'escala que puja a les habitacions, el fumador i la galeria.
La formalització crea una geometria complexa que Gaudi reforça amb la diferenciació entre elements de pedra  i altres, revestits per les peces ceràmiques de 15x15 cms que fabricaba el propetari de la finca, Manuel Vicens i Montaner que tantmateix era corredor de comerç.

Tribuna que dóna al pati en el seu costat sud.

Segons alguns historiadors, assenyalen al propietari com a titular d'una fàbrica de ceramicas, que en aquest cas quedaria bellament plasmada, la professió, a la façana.
En aquest cas es reprodueix unes flors grogues pròpies de la zona (clavelones de l'Índia o "Tagetes erecta".

La casa es tancava amb un mur de reixa de ferro colat, decorada amb fulles de margalló, obra de Llorenç Matamala.

Són molt interessants les persianes de ressonància xinesa, però que alguns gaudinistes, verbigràcia l'arquitecte Ignasi de Solà-Morales, consideren més properes a la tradició mediterrània i sobretot àrab.
Es manté la tradicional aplicació de la regla i l'esquadra, és a dir de la línia recta.

Impressiona al passejant, que avui descobreix aquesta casa en un carrer que no sembla presagiar, és la forma i l'esclat de colors. Per això hem de tractar d'imaginar la sorpresa i novetat que al seu dia va haver de suposar, en una Gràcia més aviat monòtona i grisenca.

La casa es corona amb xemeneies i unes torres en forma de templets

Mes informació aqui.
Google Maps

Espace Georges Brassens

ESPACE GEORGES BRASSENS
 Boulevard Camile Blanc, 67. Sète. França
El Centre Georges Brassens ens porta en un viatge cap a la vida i obra de Georges Brassens.

Equipat amb un àudio-guia, els visitants poden gaudi de la nostàlgia "Brassens" quan ell mateix ens descriu la seva vida personal, musical, amics i anècdotes. La visita finalitza amb una selecció de concerts i material inèdit a la sala de vídeo.
Cantant i poeta, Georges Brassens va néixer a Sète, el 1921. Acompanyat de la seva guitarra, va cantar, no nomès, sobre l'amistat, la fraternitat i l'amor, sinó també de la mort, les guerres, la hipocresia i la mesquinesa dels homes.
Sète va ser el bressol de molts artistes, alguns dels quals van néixer allà: Paul Valéry, Jean Vilar, Maurice Clavel, Hervé Di Rosa, Robert Combas, François Pierre, André Cervera, Maria de Ligorio François, mentre que altres van arribar a viure: Pierre Soulages, François Desnoyer, Agnès Varda, Daniel Deleuze ...


 Acompanyat de la seva guitarra, va cantar, no nomès sobre l'amistat, la fraternitat i l'amor, sinó també de la mort, les guerres, la hipocresia i la mesquinesa dels homes.


 Tomba de  Brassens
 Cimetièr du PY ou cimetièr "des pauvres". Sète.
 Quartier des Mètairies section 9 allèe A
"Supplique pour être enterré sur une plage de Sète". G. Brassens
La tomba de Brassens s'ha convertit en una peregrinació constant dels seus admiradors.
Brassens
Aprofito també per retre homenatge a una gran cantautor i una cantant que sempre m'han acompanyat. Amdòs al cementiri Père Lachaise de Paris.
Edit Piaff.
George Moustaki

Pavellons Güell

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 90.

Avinguda Pedralbes, 7. Barcelona.

Gaudí va rebre l'encàrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Güell. Aquest havia conegut l'obra de Gaudí a la Exposició Universal de París de 1878, data en què va començar una llarga amistat i un gran nombre d'encàrrecs com el Palau Güell, els Cellers Güell, els Pavellons Güell de Pedralbes, el Parc Güell i la Cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.

Güell tenia una finca a Les Corts de Sarrià, unió de dos terrenys coneguts com Can Feliu i Can Cuyàs de la Riera. L'arquitecte Joan Martorell, un dels mestres de Gaudí, havia construït un palauet d'aire caribeny, enderrocat el 1919, en el lloc es va construir el Palau Reial de Pedralbes. Gaudí va rebre l'encàrrec de reformar la casa i construir un mur  i els pavellons de la portería.
Gaudí va fer un projecte d'aire oriental, que recorda en ocasions al art mudéjar. Realitzar el mur de maçoneria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de vidre, obra de Joan Oñós. Aquesta figura representaria a Ladón, el drac guardià del Jardí de les Hespèrides, vençut per Hèrcules en el seu onzè treball-episodi que narra Jacint Verdaguer en el seu poema L'Atlàntida, dedicat a Antonio López i López, primer marquès de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Güell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet de antimoni, alusiu també a les Hespérides. La forma del drac correspon a la posició de les estrelles de la constel.lació de la Serp, en la qual va ser convertit Ladón com a càstig pel robatori de les taronges.
Les altres tres portes d'accés a la finca van perdre funcionalitat amb l'obertura de l'avinguda Diagonal: una d'elles es troba encara enfront del cementiri de les Corts, encara que la seva reixa de ferro es va traslladar a la Casa-Museu Gaudí del Parc Güell, una altra va ser restaurada el 1982 per la Universitat de Barcelona i situada al costat del Institut de Geologia Francesc Almera, i la tercera va ser enderrocada  en construir la Facultat de Farmàcia, però reconstruïda el 1957 al costat d'aquest edificio.
Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa és de base rectangular, coberta amb volta amb forma de catenària, el picador és de base quadrada, amb una cúpula de perfil hiperboloidal, rematada per un templet, la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta poligonal i cúpula hiperbòlica, i dues més petites de planta cúbica. Les tres estan rematades per uns ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de cerámica. L'obra està realitzada amb maó vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de vidre de colors, en certes seccions va utilitzar també blocs prefabricats de ciment.
Gaudí també s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una pèrgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrànies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnòlies) . Encara subsisteix la Font d'Hèrcules al costat del Palau Reial de Pedralbes, restaurada el 1983; conté un bust de l'heroi mitològic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i una canella amb forma de drac chino.
En 1969 els Pavellons Güell van ser declarats Monument Històric-Artístic de Caràcter Nacional. Actualment els pavellons són seu de la Reial Càtedra Gaudí, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, i en els seus terrenys se situa el Jardí Botànic de la Facultat de Biologia. 

Coronament en templet de la cavallerissa.
Ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de cerámica.
Reixa a l'entrada principal obra de Joan Oñós i el medalló amb la G de Güell.
"El Drac de Pedralbes"
Gaudí va intentar recrear el Jardí de les Herpérides, tal com es descrivia a L'atlántida de Verdaguer. La porta del drac i el taronger el simbolitzen.

Portal Miralles

RUTA MODERNISTA. ELEMENT 91.

Passeig Manel Girona, 55. Barcelona
Encàrrec realitzat l'any 1901 a l'arquitecte Antoni Gaudí per l'impressor Hermenegild Miralles i Anglès.
Es conserva part del mur de forma ondulada realitzat en trencadís blanc i rematat per una reixa de tela metàl.lica amb punxes a la part superior i es conserva en perfecte estat la porta, realitzada amb un gran arc lobulat i coronada amb la clàssica creu gaudiniana tridimensional de ferro forjat i una marquesina per a la protecció contra la pluja, i  d'una petita porta de reixa de ferro, original. Entre les dues portes estaba projectat inicialment, la ubicacio d'un escut de Catalunya, que al final no has va dur a terme.
L'any 1999 es va efectuar l'última restauració i fins i tot es va inaugurar una escultura realista a mida real anomenada A Antoni Gaudí, realitzada per l'escultor Joaquim Camps.
En l'actualitat serveix de tancat a uns edificis construïts el 1968 per l'arquitecte Jose Antonio Coderch de Sentmenat, coneguts com Les Cotxeres, per haver-se guardat en aquest lloc els tramvies de Barcelona.




Premio Sunshine Awards

En el dia de hoy, recibo con gratitud por parte de nuestros amigos de Rincones secretos de Barcelona y Barcelona al detalle, el  PREMIO SUNSHINE AWARDS.
 Los premios, merecidos o no, siempre te animan a seguir adelante en esta labor que en su dia empecé con entusiasmo y que hoy, sigo con él. 



A continuacion expongo  unos pocos blogs de los muchos que considero, admiro y sigo. 
Y para todos los blogueros que con su esfuerzo desinteresado y diario hacen de la Red un alimento mas a la cultura y el saber en general, mi afecto, admiracion y un cordial saludo.

Fira Modernista Barcelona 2011

Una bella dama vestida de l'època ens dóna la benvinguda
Alguns detalls gràfics de la recent celebrada Setena Fira Modernista de Barcelona 2011, al carrer Girona, entre Aragò i Diagonal, els dies 3, 4 i 5 de Juny.
 Finestres de la memoria dreta de l'eixample
 Turisme de Barcelona i Proeixample
 El modernisme a la Ciutat de Palma
 Museu del Modernisme Català
 Institut Geogràfic Nacional CNIG
 Casa Baró de Quadres. Casa Asia
Ruta del Modernisme de Barcelona i Europea.
Riga_Art Noveau-Certre.
Rijeka-Croacia.
 Una mica de música ambientada a principis del segle XX, harmonitza la festa
 Un Hispano Suiza,  un taxi i un cotxe de Bombers de Barcelona
 Un Taquimetre de l'época signat per Amado Laguna
 Promocionant el modernisme  de Melilla
 Fins i tot en el interior del Mercat de la Concepció observem detalls ocasionals Modernistes
 Aparador decorat per la ocasió
Recordarem que en aquest tram de carrer hi ha la casa Lamadrid,  en el número 113 i la casa Granell en el 122.