LA SAGRADA FAMILIA.
RUTA MODERNISTA. ELEMENT 81.
La façana de la Passió, amb porxada inacabada, té tres portals d'entrada dedicats a les virtuts teologals, de la Caritat, de l'Esperança i de la Fe, com a la façana del Naixament.
Les torres-campanars són dedicades als apóstols Jaume el Menor, Bartomeu, Tomàs i Felip.
En aquesta ocasió, Antoni Gaudí també ens va deixar un pensament:
"Algú trobará aquesta porta massa extravagant; peró jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tetric efecte. Ès mes, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i tallar columnes, per donar una idea del cruent del Sacrifici."
Un dels aspectes més impressionants d'aquesta façana és l'atri fet amb columnes que recorden ossos. Les formes esquèletiques i anatòmiques estructurades en formes geomètriques molt simples li donen un aire de repòs i estabilitat eterna. L'escultor Josep Maria Subirachs presenta la passió de jesucrist, de del Sant Sopar a la Crucifixió, en diversos escenaris en tres nivells. Els quadres es llegeixen seguint la forma d'una S traçada de baix a dalt, en l'ordre cronolòlig en què s'esdevingueren.
El Sant Sopar
És el conjunt escultòric d'on parteix el fil narratiu d'aquesta façana. Jesucrist està d'esquena al observador, com si volgués destacar la importància dels dotze apòstols.
Observem l'apòstol Joan, abatut, reposant el cap sobre la taula.
L'orella de Malcus
És l'episodi del tall de l'orella de Malcus per l'apòstol Pere. Veiem l'orella sobre un tronc d'olivera i els soldats amb els clàsics elms.
El quadrat màgic.
Amb aquests setze nombres poden fer-se tres-centes deu combinacions de sumes que donen sempre com a resultat 33, l'edat simbólica de Jesús quan va morir.
La traïció de Judes.
Conjunt escultòric on Judes "marca" i delata a Jesucrist amb un petó, sent la traïció. A els peus del grup; una serp que simbolitza el mal i un gos la fidelitat.
La flagel-lació i l'alfa i l'omega.
Jesús lligat a la columna de la flagel-lació. Darrera d'Ell, el simbol de la totalitat: l'alfa i l'omega.
Les negacions de Pere.
En el conjunt, les tres dones encarnen les tres vegades que Pere és interpel-lat i el gall que ens recorda amb el seu cant les tres negacions de Pere al Mestre. Cal destacar el rostre avergonyit de l'apóstl Pere.
El laberint.
Subirachs ens representa en aquest laberint, el recorregut tràgic de la passió que Jesucrist comença en aquell moment.
La corona d'espines.
Una corona és clarament un símbol solar, i a causa de la seva circularitat també és un símbol de totalitat i de perfecció. Peró la corona d'espines que va ser col-locada a Jesucrist com a element de tortura, i també com a element de burla, té un simbolisme molt profund que transcendeix aquestes miséries i vileses humanes.
Pilat es renta les mans.
Tot i que rentar-se les mans és un símbol prácticament universal de puresa interior, en aquest cas no té aquest sentit. Pilat el que está representant és que no participa de la voluntat dels gran sacerdot, que no vol ser corresponsable de la crucifixió de Jesucrist; tanmateix, el que en realitat Pilat está fent és purificar-se abans de tenir les mans tacades de sang.
Camí del Calvari.
Ja en el segon nivell hi ha les escenes de la pujada al Calvari. En el primer grup de la dreta hi ha Jesús caigut i Simó de Cirene, el Cirineu, que l'ajuda a portar la creu. Hi podem veure també la Mare de Déu, amb la seva germana i tieta de Jesucrist, Maria de Cleofás i Maria Magdalena, en actitud horroritzada.
La Verónica.
En aquest conjunt s'hi representa la segona caiguda i la trobada amb les dones de jerusalem, entre les quals destaca la figura simbólica de la Verónica, que mostra l'efígie de Jesús, que en aquest conjunt fa l'efecte óptic que es gira sempre de cara a Fespectador.
Aquest efecte óptic subratlla la importáncia que tenen els ulls en la vida quotidiana, ja que són uns elements de comunicació de primer ordre.
El rostre de l'evangelista situat a l'esquerra del grup escultóric i que aixeca acta del que succeix, reprodueix de manera evident el rostre de Gaudí en la coneguda fotografia de la Procesó de Corpus a Barcelona.
És el centurió que ferí el costat dret de Jesucrist amb la llança i que després es convertí al cristianisme. A l'escultura va a cavall i amb la llaça travessa la façana. D'aquesta ferida del costat va brollar sang i aigua. Aquesta acció simbolitza el naixement de l'Església cristiana, ja que l'aigua i la sang representen dos sagraments básics, el baptisme i I'eucaristia.
Curiosament, Longínus era paisá d'Antoni Gaudí, ja que es creu que el soldat romá era originari de la Tarraconense.
Jugant-se les vestidures.
Al primer grup del tercer nivell per l'esquerra hi ha els soldats jugant-se els vestits de Jesús. La taula on juguen es un immens astrágal, l'os de xai antecedent dels actuals daus.
Els romans eren tan aficionats als jocs de daus, que durant un temps van haver de prohibir-los. Només s'aixecava la prohibició per les festes Satnurnals. Es diu que els emperadors August, Neró i Claudi eren uns jugadors empedreïts, el que avui en diríem uns ludópates.
La crucifixió
L'escena central i culminant d'aquesta façana és la de Jesús a la creu. A la dreta del crucificat hi ha la seva mare, Maria Magdalena i sant Joan. A l'altra banda hi trobem el crani d'Adam, l'entrada al
sepulcre amb la pedra i la lluna. La preséncia d'un crani fa referéncia al nom de Gólgota, que vol dir «muntanya del crani», pero també fa referéncia al crani d'Adam, el crani de l'home original.
En el simbolisme de la creu hi trobem dos aspectes: el de la creu en sí i el de la crucifixió; és a dir, «estar damunt la creu».
El perfil de les bigues que formen la creu té forma de I, la primera lletra de l'INRI, que Pilat va fer posar sobre la creu.
El sepulcre es on simbólicament es realitza la purificació de Déu fet home, de Jesucrist. El sepulcre, com la cova, és el gresol on durant els tres simbólics dies es produeix la transmutació alquímica. Podem dir, amb tot rigor, que es on té lloc el viatge de tornada. El viatge d'anada havia estat quan el fill de Déu es feia home, el qual ara abandona aquesta situació temporal, perqué la seva missió ha acabat, ja ha fet la feina. Jesucrist abandona la condició humana i retorna a la seva condició original i eterna, la condició divina.
El darrer grup representa l'enterrament. En primer terme hi veiem Josep d'Arimatea i Nicodem dipositant el cos embolcallat a la tomba. En un segon pla i al centre hi ha la Mare de Déu, i al fons, damunt la porta del sepulcre, un gran ou que en aquest cas simbolitza la resurrecció. Aquest símbol el trobem també al quadre de la Mare de Déu de Piero della Francesca i a la Madona de Portlligat de Salvador Dalí.
Detall de Nicodem (de gran semblança amb l'escultor Subirachs) dipositan el cos de Jesucrist al sepulcre.
En bronze, fragment de la transcripció de la passió segons els evangelis de Mateu i Joan a la porta central.
L'àbsis i les vuit torres-campanars.
Per cert, diuen que la grua que sobresurt del mitg es la mes alta d'Europa en funcionament.
.JPG)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
