Monuments públics de Manresa
Monument a Manresa (1979).
Barri de la Balconada.
Inaugurat en 1979, es una obra de Josep M. Subirachs, amb la col-laboració dels arquitectes Celestino Chinchilla i Josep Oliva. Aquest monument, fet de formigó, representa l'escut de la ciutat: les quatre barres i la creu de sant Jordi. Els diversos componente adquireixen volum mitjançant quatre pilars que, lleugerament inclinats i amb diferents alçades, es drecen cap amunt. Un d'aquests pilars, a pla terreny, es perllonga mes que ele restants per tal d'encreuar-se amb una altre disposat horitzontalemt, amb el qual formen la creu. Tot el conjunt apareix profusament texturat, tret que només es fa patent si hom s'hi atansa.
La "Ben plantada" (1977).
Final passeig Pere III.
Durant les festes de la Llum de 1977 s'inaugurà el monument als iniciadors de la sèquia amb la famosa escultura central de la "Ben Plantada", obra de Josep Clarà. Són ben conegudes pels manresans les polèmiques que durant mesos hi hagué per la conveniencia o no d'exhibir-la a la via pública, donat que alguns sectors ciutadans consideraven que podia ofendra la moral. La "Ben Plantada es una de les millors obres de Clarà i de l'art noucentista. L'equilibri, la mesura, la forma nítida, el volum sòlid i compacte son cualitats de l'escultura.
Parc de l'Agulla.
Al Parc de l'Agulla es va "plantar" aquest monument per les festes de la Llum de 1977, sent l'autor Jordi Garcia. Observem Montserrat, un arbre, el sol i les ones del mar.
Monument a Xesco Boix (1987)
Parc Puigterrà.
Projectat per Jaume Espinalt, es un monument totalment integrat en la natura, per tal com és format per la superposició d'uns blocs de pedra desvorallats, sobre els quals ressalta una escultura de bronze feta per Ramon Oms. La figura representa una nena asseguda que sosté una gorra amb les mans. Submergida en un ambient de calma i de repós, fixa el seu esguard vers l'infinit totalment desconnectada de l'entorn.
En un extrem de la part davantera hi ha una placa irregular de bronze amb la llegenda commemorativa.
Fou inaugurat l'any 1987 en homenatge a Xesco Boix, amb el patrocini del grup Ralles i de l'Ajuntament de Manresa.
Monument a la Comarca del Bages (1978).
Plaça de Bages.
Fou erigit com homenatge de Manresa al Bages, pel Col.legi Oficial de Perits i Enginyers Tèctics Industrials de Manresa.ês constituït per una base cubica de pedra amb elements metàl.lics als costats. Hi sobresurt un mapa del Bages amb els noms de les comarques veïnes i l'escut de Manresa, axís com una serie de figures simbòliques al.lusives a les fonts de riquesa de la comarca: industria, comerç, agricultura i ramaderia.. Tanmateix s'aixequen uns cilindres hiperboloides d'acer, que és l'element més visible i destacat del conjunt.
Sentinella de la Pau. (2002)
Carrer Abat Oliva.
Escultura realitzada per l'artista manresà Marzo-Mart. Juntes de compensació del sector Bases de Manresa.
Monument de la Plaça de la Creu (Mil-centenari) (1990)
Plaça de la Creu.
Aquest monument substitueix una palmera que havia centrat aquesta plaça durant força temps.
Envoltat per un parterre circular, cobert amb gespa, plantes i flors, s'aixeca un cos que tendeix a la forma cilíndrica, format per unes peces de ferro recobertes per una capa d'óxid, les quals s'adapten a un perímetro circular irregular.
Aquesta escultura de caire monumental, realitzada per Maria Angels Freixanet, fou erigida en aquesta plaça l'any 1990.
Escultura móbil. (1982).
Terminal d'autobusos
Terminal d'autobusos
Es tracta d'una escultura metál-lica pintada de negra. A partir d'un peu, se superposa un eix rotatori que fa de suport a un conjunt de plaques, disposades en diverses direccions, que emmarquen uns vidres tenyits amb els colors primaris. Quan fa vent, les plaques es mouen i se superposen, de manera que els colors primaris es converteixen en els secundaris.
Caracteritzada pel dinamisme, fou realitzada per Francesc Fornells en 1982.
Dona. (1997).
Obra de l'escultor Ramon Oms i Pons "plantada" l'any 1997 al Parc de l'Agulla.
Monument a Pere III el Ceremoniós. (1989).
Després de més de vint anys i cansat d'estar en lloc que no li corresponía, el Rei Pere III el Cerimoniós, es trasllada al passeig que honora el seu nom. Concretament, presidint la plaça de l'església de Crist Rei (Alexandre Soler i March i Josep Mª Armengou Vives), a la cruïlla del Passeig Pere III, amb el carrer Guimerà.
Fins ara i des de 1989, estava en un parc poc transitat, lloc que el Rei rivalitzava amb la façana posterior del casino de Manresa, avui biblioteca.
L'estàtua del rei Pere III és obra de l'artista manresà Ramon Majà, amb els esbossos i orientacions de l'escultor Frederic Marès, que Caixa Manresa va lliurar a la ciutat l'any 1989.
Monument a Catalunya (1990).
Plaça Lluis Companys.
S'articula de dos cossos interposats que adopten la C de Catalunya seccionada. S'assenten sobre un cercle de marbre tot i que desplaçats del centre.
L'autor fou Agustí Penadés.
Monument al Gos (1979)
Parc de l'Agulla.
S'estructura a partir de quatre pilars que suporten un bloc cúbic de pedra, sobre el qua¡ retornen ele pilars, pero ara col•locats mes junte i assolint diferents algades. En dues de les cares del bloc cúbic sobresurt la figura d'un gos que, contrastant amb el formigó, adquireix volum mitjangant una série de plaques superposades, fetes de ferro bronzejat. Una de les cares restants mostra un conjunt de texturas, mentre que Valtra llueix la llegenda commemorativa.
Es tracta d'una obra realitzada per Josep Barés l'any 1979.
A l'ombra (1990).
Aquesta escultura s'anomena "A l'ombra" i va ser realitzada per l'escultor manresà Ramon Oms, l'any 1990. Es troba situada , a la ciutat de Manresa a la Plana de l'Om. L'obra està ubicada just a sota d'un om. Està feta de bronze i ès a mida natural i a la vegada un element funcional i ornamental. El mateix autor te d'altres esculturas a la zona, una d'ellas, a la plaça de l'Èsglesia de Rajadell, a Fonollosa, Suria...
Monument als Geganters (1990)
A la remodelada plaça dels Infants criden l'atenció les figures de dos gegants fets amb planxes de ferro soldades.
El gegant es representa amb el cos senser, mentre que la geganta, situada devant seu, ha estat escapçada inferiorment per tal de donar cabuda als infants que vulguin penetrar a l'interior.
Aquest monument, dissenyat per Ramon Jounou, fou erigit l'any 1990, arran de la proclamació de Manresa com a ciutat gegantera.
Monument a la Llum (1982).
Plaça del Infants.
Plaça del Infants.
Monument esquemátic compost per dos blocs plans totalment fusionats —el de la dreta de pedra i el de I'esquerra, de formigó—, ele quals son envoltats per una piscina por profunda, d'on surten tres brolladors d'aigua. El bloc de la dreta és dividit en dos registres: el superior conté un dibuix incís que representa les muntanyes de Montserrat i la dedicatoria (A LA LLUM), mentre que l'inferior ens detalla la data commemorativa. En el panell de l'esquerra ens situa el mapa de la sèquia. El seu autor: Jaume Soldevila.
Monument a l'Adolescéncia (1990)
Carrer Sant Miquel.
Carrer Sant Miquel.
Aquesta escultura, de bronze, destaca entremig d'un bloc de pedra en forma piramidal. Realitzat per Josep Barés
Monument al teatre (1993).
Carrer Sant Miquel.
Carrer Sant Miquel.
Dos rostres de bronze, encastats a la cara frontal del bloc de pedra monolític, substitueixen les clàssiques màscares al-lusives a l'art dramàtic (drama i comèdia, tristor i alegria). Fou dissenyat per Ramon Oms l'any 1993.
Monument commemoratiu del Mil-lenari de Catalunya (1989)
Plaça del Mil.lenari.
Plaça del Mil.lenari.
Monument molt simple consistent en tres barres de ferro corbades que, arrencant del terra, s'enlairen per a unir-se al centre, d'on penja una peça de telar. El fet que una de les barres sigui perforada amb oberturas circulars de mides diferente li confereix lleugeresa, alhora que li dóna dinamisme. Situat al centre de la plaça, es inserit en un parterre circular vorejat de gespa, que fa destacar el paviment empedrat del centre. En una lápida, situada a pla terreny, hi ha la llegenda commemorativa i el nom de l'autor. Dissenyat per Enric Pladevall, fou inaugurat en 1989.
Monument a la Sardana (1963)
Plaça Cots.
Plaça Cots.
Obra de Jaume Soldevila. Fou erigit l'any 1963 quan Manresa fou proclamada Ciutat Pubilla de la Sardana. Es centrat per quatre pilars de pedra sorrenca units per una plataforma circular, on dos blocs de pedra corbata i units representan dos persones que aixecant els braços s'enllacen les mans, com a definició de la sardana. Dos blocs plans, de pedra davallen suaument i de manera oposada cap al centre. En el primer s'encasta la figura de sant Jordi, dalt d'un cavall, mentre que en l'altre hi ha la inscripció al-lusiva a les muntanyes de Montserrat al cantó oposat.
Monument a sant Jordi (1981)
Es tracta d'una escultura exempta que representa sant Jordi. Bo i nu, escomet amb una espasa, que branda amb la má dreta, un drac de reduides dimensions, situat entre les seves carnes. Altrament amb el brac esquerre es protegeix amb un escut. Aquesta escultura és una reproducció d'una obra de Francesc Sitjar, el qual l'havia esculpida inicialment a manera d'alt-relleu i amb unes proporcions més reduides. Fou inaugurada l'any 1981.
Monument a Josep Anselm Clavé (1919)
Aquest monument fou projectat per Bernat Pejoan i realitzat per Josep Andreu Casanovas. Tot i essent del 1919, es la tipica obra del segle XIX i alhora hereva dels models romans. Feta de pedra, està formada per una base sobre la qual s'aixeca una columna que té la meitat inferior amb els fust llis i la superior amb el fust acanalat. A la part central hi ha un anelldecorat amb motius vegetals, l'escut de Manresa i la data de realització. Damunt la columna un capitell d'rdre jònic en que descansa el bust del músic. ës un momument eclèctic que la contaminació ha ajudat a ennegrir i envellir-lo.
Monument a Josep M. Vives
Aquest conegut advocat es recordat amb un monument molt simple i esquemátic, consistent en un tros de columna de fust llis.
Curiositats fotogràfiques.
GENIS DE L'ARQUITECTURA
Volta de la nau central de la Basilica de Sant Pere. El Vaticà.
Autor: Miquel Àngel Buonarroti.
Panoràmica.
Volta nau central de la Basilica de la Sagrada Familia. Barcelona.
Autor: Antoni Gaudí.
Panoràmica.
Volta nau central de Santa Maria del Mar. Barcelona
Autor: Berenguer de Montagut
Segle XIV
Panoràmica
Autor: Berenguer de Montagut
Segle XIV
Panoràmica
Ca l'Abadal. Avinyó
Presidint l'arrivada al poble d'Avinyó.
L'any 1910, un hisendad rural, Antoni Abadal i Portella encarregar el projecte de la seva nova casa a l'arquitecte Alexandre Soler i March. Situada a darrera l’esglesia de Sant Joan d'Avinyó, entre la plaça Major i la carretera de Prats, la seva silueta presideix elegantment l’entrada del poble. La casa presumeig de alts sostres amb l'embigat a la vista, de cuatre a vuit metres, i de tenir motius decoratius diferents en cada habitació, com fines libèl·lules, plantes i flors. Com a curiositat, diguem que conserva tota la instalacio electrica original, endolls, interruptors i cablejat.
Tanmateix hi destaque el maó i la rajola de la façana i la inspiració àrab als interiors.
Amb la construcció de ca l'Abadal, Avinyó va entrar de ple en la corrent modernista.
Plaça Major, 24. Avinyó
Entrada per la plaça.
Entrada per la carretera de Prats
La A del cognom Abadal
Maó i ceràmica ornamentan la façana
La torre dominant part del Bages i el Moianés.
Arrivant per la carretera de Prats
El coronament de la torre.
----oooo0oooo----
Destacaré que a tocà de Ca l'Abadal hi ha la antiga casa de la familia Verdaguer.
Casa Verdaguer, plaça Major. Avinyó
Destaca per les seves dimensions, els cellers i les galeries de la façana sud on, gràcies a una restauració recent, es poden observar els interessants esgrafiats del segle XVIII que decoraven tota la casa.
LA SAGRADA FAMILIA. Façana de la Passió. Simbologia.
LA SAGRADA FAMILIA.
RUTA MODERNISTA. ELEMENT 81.
La façana de la Passió, amb porxada inacabada, té tres portals d'entrada dedicats a les virtuts teologals, de la Caritat, de l'Esperança i de la Fe, com a la façana del Naixament.
Les torres-campanars són dedicades als apóstols Jaume el Menor, Bartomeu, Tomàs i Felip.
En aquesta ocasió, Antoni Gaudí també ens va deixar un pensament:
"Algú trobará aquesta porta massa extravagant; peró jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tetric efecte. Ès mes, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i tallar columnes, per donar una idea del cruent del Sacrifici."
Un dels aspectes més impressionants d'aquesta façana és l'atri fet amb columnes que recorden ossos. Les formes esquèletiques i anatòmiques estructurades en formes geomètriques molt simples li donen un aire de repòs i estabilitat eterna. L'escultor Josep Maria Subirachs presenta la passió de jesucrist, de del Sant Sopar a la Crucifixió, en diversos escenaris en tres nivells. Els quadres es llegeixen seguint la forma d'una S traçada de baix a dalt, en l'ordre cronolòlig en què s'esdevingueren.
El Sant Sopar
És el conjunt escultòric d'on parteix el fil narratiu d'aquesta façana. Jesucrist està d'esquena al observador, com si volgués destacar la importància dels dotze apòstols.
Observem l'apòstol Joan, abatut, reposant el cap sobre la taula.
L'orella de Malcus
És l'episodi del tall de l'orella de Malcus per l'apòstol Pere. Veiem l'orella sobre un tronc d'olivera i els soldats amb els clàsics elms.
El quadrat màgic.
Amb aquests setze nombres poden fer-se tres-centes deu combinacions de sumes que donen sempre com a resultat 33, l'edat simbólica de Jesús quan va morir.
La traïció de Judes.
Conjunt escultòric on Judes "marca" i delata a Jesucrist amb un petó, sent la traïció. A els peus del grup; una serp que simbolitza el mal i un gos la fidelitat.
La flagel-lació i l'alfa i l'omega.
Jesús lligat a la columna de la flagel-lació. Darrera d'Ell, el simbol de la totalitat: l'alfa i l'omega.
Les negacions de Pere.
En el conjunt, les tres dones encarnen les tres vegades que Pere és interpel-lat i el gall que ens recorda amb el seu cant les tres negacions de Pere al Mestre. Cal destacar el rostre avergonyit de l'apóstl Pere.
El laberint.
Subirachs ens representa en aquest laberint, el recorregut tràgic de la passió que Jesucrist comença en aquell moment.
La corona d'espines.
Una corona és clarament un símbol solar, i a causa de la seva circularitat també és un símbol de totalitat i de perfecció. Peró la corona d'espines que va ser col-locada a Jesucrist com a element de tortura, i també com a element de burla, té un simbolisme molt profund que transcendeix aquestes miséries i vileses humanes.
Pilat es renta les mans.
Tot i que rentar-se les mans és un símbol prácticament universal de puresa interior, en aquest cas no té aquest sentit. Pilat el que está representant és que no participa de la voluntat dels gran sacerdot, que no vol ser corresponsable de la crucifixió de Jesucrist; tanmateix, el que en realitat Pilat está fent és purificar-se abans de tenir les mans tacades de sang.
Camí del Calvari.
Ja en el segon nivell hi ha les escenes de la pujada al Calvari. En el primer grup de la dreta hi ha Jesús caigut i Simó de Cirene, el Cirineu, que l'ajuda a portar la creu. Hi podem veure també la Mare de Déu, amb la seva germana i tieta de Jesucrist, Maria de Cleofás i Maria Magdalena, en actitud horroritzada.
La Verónica.
En aquest conjunt s'hi representa la segona caiguda i la trobada amb les dones de jerusalem, entre les quals destaca la figura simbólica de la Verónica, que mostra l'efígie de Jesús, que en aquest conjunt fa l'efecte óptic que es gira sempre de cara a Fespectador.
Aquest efecte óptic subratlla la importáncia que tenen els ulls en la vida quotidiana, ja que són uns elements de comunicació de primer ordre.
El rostre de l'evangelista situat a l'esquerra del grup escultóric i que aixeca acta del que succeix, reprodueix de manera evident el rostre de Gaudí en la coneguda fotografia de la Procesó de Corpus a Barcelona.
És el centurió que ferí el costat dret de Jesucrist amb la llança i que després es convertí al cristianisme. A l'escultura va a cavall i amb la llaça travessa la façana. D'aquesta ferida del costat va brollar sang i aigua. Aquesta acció simbolitza el naixement de l'Església cristiana, ja que l'aigua i la sang representen dos sagraments básics, el baptisme i I'eucaristia.
Curiosament, Longínus era paisá d'Antoni Gaudí, ja que es creu que el soldat romá era originari de la Tarraconense.
Jugant-se les vestidures.
Al primer grup del tercer nivell per l'esquerra hi ha els soldats jugant-se els vestits de Jesús. La taula on juguen es un immens astrágal, l'os de xai antecedent dels actuals daus.
Els romans eren tan aficionats als jocs de daus, que durant un temps van haver de prohibir-los. Només s'aixecava la prohibició per les festes Satnurnals. Es diu que els emperadors August, Neró i Claudi eren uns jugadors empedreïts, el que avui en diríem uns ludópates.
La crucifixió
L'escena central i culminant d'aquesta façana és la de Jesús a la creu. A la dreta del crucificat hi ha la seva mare, Maria Magdalena i sant Joan. A l'altra banda hi trobem el crani d'Adam, l'entrada al
sepulcre amb la pedra i la lluna. La preséncia d'un crani fa referéncia al nom de Gólgota, que vol dir «muntanya del crani», pero també fa referéncia al crani d'Adam, el crani de l'home original.
En el simbolisme de la creu hi trobem dos aspectes: el de la creu en sí i el de la crucifixió; és a dir, «estar damunt la creu».
El perfil de les bigues que formen la creu té forma de I, la primera lletra de l'INRI, que Pilat va fer posar sobre la creu.
El sepulcre es on simbólicament es realitza la purificació de Déu fet home, de Jesucrist. El sepulcre, com la cova, és el gresol on durant els tres simbólics dies es produeix la transmutació alquímica. Podem dir, amb tot rigor, que es on té lloc el viatge de tornada. El viatge d'anada havia estat quan el fill de Déu es feia home, el qual ara abandona aquesta situació temporal, perqué la seva missió ha acabat, ja ha fet la feina. Jesucrist abandona la condició humana i retorna a la seva condició original i eterna, la condició divina.
El darrer grup representa l'enterrament. En primer terme hi veiem Josep d'Arimatea i Nicodem dipositant el cos embolcallat a la tomba. En un segon pla i al centre hi ha la Mare de Déu, i al fons, damunt la porta del sepulcre, un gran ou que en aquest cas simbolitza la resurrecció. Aquest símbol el trobem també al quadre de la Mare de Déu de Piero della Francesca i a la Madona de Portlligat de Salvador Dalí.
Detall de Nicodem (de gran semblança amb l'escultor Subirachs) dipositan el cos de Jesucrist al sepulcre.
En bronze, fragment de la transcripció de la passió segons els evangelis de Mateu i Joan a la porta central.
L'àbsis i les vuit torres-campanars.
Per cert, diuen que la grua que sobresurt del mitg es la mes alta d'Europa en funcionament.