Plaça de Sant Antoni Maria Claret-carrer Clos. Sallent. Barcelona
A finals del segle XIX i amb la iniciativa, primer dels rectors Dr Codina i més tard de Josep Esquerrà i el Mossén Pere Pi, l'arquitecte sallenti Josep Torres i Argullol, va alça el campanar de Sallent que va quedar inaugurat l'any 1901. Es de planta rectangular (5mx4'45m). Murs de carreus ben escairats amb cantoneres ressaltades de maó vist, dividit en quatre cossos per motllures, amb contraforts al primer cos, porta d'entrada posterior a l'esglesia, finestral al segon cos, rellotge d'esfera al tercer i finestres amb campanes al darrer; cornisa i terrat de barana calada amb pilars germinats als angles; totes les finestres son d'arc de mig punt, amb bordó sobre mènsules, obertes a cada cara; en alguna hi són dobles. Adossat a l'àbsis encarat a ponent.
Així com l'Església es va desmuntar pedra a pedra fins als seus fonaments al començament de la guerra "incivil" espanyola, el campanar va quedar indultat d'aquesta desfeta, pel poble i per el seu rellotge, en ser de "utilitat pública". Tanmateix, les campanes foren despenjades i fosses per a fer material bèlic durant el mateix període.
Assoleix 38,08 metres d'alçada.
El Campanar fou inaugurat el 1901, ens ho certifica el gravat ubicat on ens indica la senyal.
L'actual església de Santa Maria (inaugurada l'any 1946), a la plaça que rep el seu nom, i el campanar.
El dia 3 d'agost de 1946, es va celebrar la benedicció de les 4 noves campanas, que van rebre els noms de:
La primera: Martina-ValentinaMaria. La segona: Pilar-Isabel-Teresa. La tercera: Ângels-Mercè-Joana i l'última: Carme-Caterina-Petra.
Vistas desde el campanar: el carrer Cós.
L'antiga fabrica de Cal Sal.
El col.legi Torras Amat, presidint el parc municipal Pere Sallés.
La Potasa.
Els pisos nous de la zona de la plaça Sant Bernat i l'antiga casa del que va ser metge del poble, el Dr. Genaro Melcior, al carrer Clos.
Un rellotge vist des de les entranyes del campanar.
Panoràmica de la zona nord de Sallent