''Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines''. Rafael Masó i Valentí
Carrer Santa Eugènia, 42. Girona
L'industrial Alfons Teixidor encarregar,l'any 1910, a l'arquitecte gironi Rafael Masó i Valentì una de les obres que es convertiria en la mes emblemàtica de l'arquitecte i la més representativa del modernisme a la ciutat de Girona. L'obra està integrada per l'habitatge de la família Teixidor, el cos d'oficines i les naus industrials, destinades a farinera i magatzems . La funció de l'edifici es revela des de l'exterior, tal com va deixar escrit el mateix arquitecte, ''Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques ¡Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines''. Les peces de majòlica ( ceràmica amb un acabat vidriós especial) blanca del taller d'Antoni Serra i les escates dels germans Coromina permeten a l'arquitecte materialitzar aquestes paraules. Fou construït en diverses etapes per un jove Masó a finals del modernisme, amb influències de Gaudí, de Makintosh i de la Sezession vienesa. Els pinacles arrodonits en forma d'espigues de blat, els revestiments de rajola blanca i el color blanc de les façanes abans de la restauració, al·ludeixen directament la idea de muntanyes de farina.
Ha estat restaurat fa pocs anys i actualment és la seu de l'empresa editora del diari El Punt.
Detall del fanal blau i l'acces a l'antiga vivenda dels Teixidor
La majòlica (ceràmica amb un acabat vidriós especial), present en tot l'edifici.
Els vitralls de Rigalt
La pedra de la planta baixa, amb diferents jocs de formes i textures d'acabat
L'estucat de la resta de paraments, sobre el qual destaca la rajola blanca, amb nombroses formes, relleus i detalls decoratius.
Actualment és la seu de l'empresa editora del diari El Punt.
Molt a prop d'aquí, l'industrial Alfons Teixidor també li va fer l'encàrrec el 1918, al mateix arquitecte, la casa Teixidor.
CASA TEIXIDOR
Carrer Santa Eugènia, 19. Girona
Casa Teixidor de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí (1880-1935).
Coneguda popularment com "Casa de la Punxa", en referència a l'element més contundent de l'edifici, la torre del xamfrà, va ser concebuda com un bloc de pisos de lloguer que formava part d'un conjunt de naus i dependències de la Farinera Teixidor. La torre amb coberta d'escates de ceràmica vidriada és una reminiscència modernista, estil superat a la resta de la construcció, que es caracteritza per l'avantguardista simplificació formal en el tractament de la façana.
L'adquisició per a seu pròpia del Col.legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Girona, el 1979, va comportar la restauració del malmès edifici.
Coneguda popularment com "Casa de la Punxa", en referència a l'element més contundent de l'edifici.
Coberta d'escates de ceràmica vidriada.
