La Torre Lluvià. La rehabilitació.

Aquesta entrada es complementa amb una de més antiga La Torre Lluvià.
Aqui visualitzarem la rehabilitació acabada el 2014.
Es una obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms Ponsa de l'any 1896.

La Torre Lluvià, vil-la Emilia o vil-la Maria, és una edificació senyorial del arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, que destaca per la seva posició, situada en un indret de camps de conreu, amb vistas manífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat com a teló de fons. 
Des de 1896 no si hi havia fet cap reforma i part tant la torre estava en un estat ruïnós.
Les fotografies d'abans de la rehabilitació son del 18 de Maig del 2010
Les fetas un cop acabada la rehabilitació son del 9 de Gener del 2015.
Façana  Sud
Aqui podrem apreciar la bona obra feta per l'Ajuntament de Manresa.
Façanes Sud-Oest
Façanes de Ponent-Nord
Vila Emilia o casa Lluvià
La data de finalització de l'obra, 1896
Fenestrals i persianes de llibret.

Façana  Nord

Detall de la façana de Llevant
La torre mirador que havia desaparegut integrament.

Maison Lavirotte. Paris

Avinguda-Rapp, 29. Districte 7e.Paris


Aquest edifici, que vaig descobrir tot passejant pel  Districte 7è, de la avinguda Rapp  de Paris, va ser realitzat per l'arquitecte Jules Lavirotte en col·laboració amb el ceramista Alexander Bigot, que va cobrir la seva façana en panells de gres flamejat. Les escultures són de Josep Theobald Sporrer, Firmin Michelet, Alfred Jean Halou i Jean-François Larrivé. Aquest edifici de set pisos que impacta en el paisatge parisenc es troba a cinc minuts a peu de la Torre Eiffel, i els seus habitants poden apreciar la vista d'ella de casa estan. Observem una clara  asimetria, les formes orgàniques, els tons de color i l'ús de materials totalment moderns per l'època. Aquesta obra està ornamentada amb un simbolisme eròtic, on Lavirotte ens presenta una visió personal d'Adam i Eva, que es troben a la porta d'entrada, i suposadament la seva dona és el cap de dona que s'està sobre ella. També en el seu front es pot veure el bestiari del pecat, paons i rèptils, mentre que el llangardaix de bronze que serveix de manijón d'entrada, segons diuen els que coneixen aquesta obra, fa al·lusió per descriure els genitals masculins, i la porta seria la representació d'un fal·lus invertit. A Salvador Dalí li agrada molt aquesta façana perquè pensava que era la façana més eròtica de París.
Arquitecte Jules Lavirotte nascut a Lió(1864) és el més conegut per la producció d'edificis d'estil art nouveau a París que li va permetre guanyar tres concursos de  façanes de la ciutat de París. Aquesta en concret va ser el 1901,
Es va casar amb la pintora Jane Montchenu i vivien al número 3 de la plaça Rapp. 
Ell va ser el primer a cobrir la totalitat de les façanes amb panells enormes de pedra arenisca com el 23  de l'avinguda Rapp. junt amb el ceramista Alexandre Bigot.  És reconegut com un dels grans mestres de l'Art Nouveau, amb un estil únic, molt imaginatiu i exuberant. Mor a Paris l'any 1924.

Segell de l'arquitecte i l'any de construcció.
 Aquesta obra està ornamentada  amb un simbolisme eròtic, on Lavirotte ens presenta una visió personal d'Adam i Eva, que és troben a la porta d'entrada.
Tibador a la porta d'entrada, representant un llangardaix, en bronze.
Passadís d'entrada.

Les façanes, tant la principal com la posterior, estàn cobertes per maons envernissats essencialment beix, amb alguns tons blaus o verds.

Escala amb passamans de forja.
Detalls del vestibol i entrada als pisos.
Vista de la Torre Eiffel, que els inquilins d'aquet edifici poden veure de casa estant.

Cúpula dels Magatzems Lafayette. Paris

75009 Boulevard Haussmann. Paris
L'any 1895, Théophile Bader i el seu cosí Alphonse Kahn van obrir una botiga en una petita merceria de 70 m2  a la cantonada de la rue La Fayette i la Chaussée d'Antin a París. El 1896, tan sols un any després, va tenir tant d'èxit que la companyia va comprar l'edifici en el número 1 rue la Fayette. Els beneficis seguien augmentant i el 1905 van adquirir els edificis en el número 38, 40 i 42 del boulevard Haussmann,n ° 15 rue de la Chaussée d'Antin. Bader va encarregar a l'arquitecte Georges Chedanne i el seu alumne Ferdinand Chanut dissenyar la botiga. Van crear una cúpula de vidre i acer d'estil modernista juntament amb unes magnífiques escales i balcons a cada pis. Ferdinand Chanut va recórrer a artistes Modernistes consagrats de l'Escola de Nancy per a la decoració d'aquest monument de tipus Art Nouveau de París. La barana de la monumental escala, inspirat en l'Òpera de París, porta la signatura de Louis Majorelle, a qui també es deuen les obres de ferro forjat dels balcons. La cúpula, que culmina a 43 metres d'alçada, es va convertir en el símbol de les Galeries Lafayette. El mestre vidrier Jacques Gruber va dissenyar els vitralls amb un estil Art Nouveau-Modernista.
Va ser el 1912 sota l'impuls del l'arquitecte Ferdinand Chanut que l'establiment va adquirir realment una nova dimensió.
*Una dada, si mes no curiosa per a mi, la cúpula que esmentem, diuen, és tan fotografiada com la Torre Eiffel o el Museu Louvre.
La cúpula, que culmina a 43 metres d'alçada
Vista des del tercer pis.
Espectacular!!!
Al segle XIX, París dictava les normes en el desenvolupament del concepte de "Grands Magasins": cobertes de vidre, patis espaïosos i galeries de diversos pisos que pujaven fins a la cúpula i s'obrien cap al centre. Eren l'escenificació arquitectònica del consum en milers de metres quadrats.
La cúpula va ser dissenyada per Jacques Gruber i l'escala original de tres ales per Louis Majorelle, els dos artistes modernistes de l'escola de Nancy.
Les baranes; de clar estil Art Nouveau-Modernista
Des de les terrasses gaudirem d'unes esplèndides vistes de la ciutat de la llum i de l'amor.
Entrada Boulevard Haussmann cantonada rue de la Chaussée d'Antin. A ben segur que aquesta "jeune fille" gaudirà d'aquesta meravella arquitectónica i, com no, de fer "shopping" en un dels millors magatzems del món. Actualment reben més de 21 milions de visitants l'any.

Vil-la Carolina. Sant Joan de Vilatorrada-Manresa

Situació. Crta. de Manresa a Solsona just devant del pont nou,o pont blau de Sant Joan de Vilatorrada.

Un matí qualsevol, d'un diumenge qualsevol, TOT PASSEJANT pel poble de Sant Joan de Vilatorrada-Manresa, vaig trucar a una casa particular amb clars elements visibles d'estil modernista.
El propietari actual, molt amablement, em va donar tots els pocs detalls que sabia sobre la història de la casa.
Es tracta d'una casa de 1899 que va fer construir el llavors prohom manresà Casals Cardona, per ser Casino de les rodalies de Manresa. Hem de recordar, que posteriorment, el 1909 es va construir a Manresa l'anomenat "Casino dels Senyors", obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. La casa es diu Vil-la Carolina en honor a la  segona esposa del propietari. La seva primera esposa es deia Julia i també té el seu record en forma de font a l'interior del jardí dins d'una cova i al costat d'un preciós mirador. Tot això, recorda, i molt als jardins Artigas de la Pobla de Lillet, obra de l'il·lustre i mestre del modernisme Antoni Gaudí.
Molt amablement el fill de la família, en Jordi, em va dir que no fes fotos doncs encare està en fase de restauració, cosa que vaig entendre perfectament. Un cop acabades les reformes serà unaltre cosa
Vull interpretar que aquesta casa podria tenir alguna cosa a veure amb l'arquitecte manresà Ignasi Oms  donada la proximitat de les dates i l'eecucioó del casino de Manresa, obra d'Oms, així com la proximitat de La pobla de Lillet. També podríem especular amb un toc de mà del mestra Gaudi, que tant acostumava a fer amb els seus colegas d'ofici quand l'hi demanaven.
La finca esmentada al capvespre.
 Aqui veiem el mirador i el trencadís original i amb un coronament a l'estil marlets.
 Finestral de clara simbologia gaudiniana.
 Elements decoratius treballats en pedra
 El nom de la seva primera esposa Carolina a l'entrada del jardí.
 Les dues lletras P.P. que en aquest cas no son del propietari i l'any de construcció 1899
 
 Clars detalls gaudinians que podem observar als Jardins Artigas
Panoràmica de la situació
Un detall dels Jardins Artigas.
L'esmentat "Casino del Senyors" al Passeig  PereIII de Manresa.