F.C. Barcelona
27 de Maig del 2009
Estem d'Enhorabona
COPA
LLIGA I
CHAMPIONS
CHAMPIONS
Historia que vivim.
Rudyard Kipling
SI
Si puedes conservar tu cabeza, cuando a tu rededor
todos la pierden y te cubren de reproches,
Si puedes tener fé en ti mismo, cuando duden de ti
los demás hombres y ser indulgente para su duda,
Si puedes esperar y no sentirte cansado con la espera,
Si puedes, siendo blanco de falsedades, no caer en la mentira,
Y si eres odiado, no devolver el odio, sin que te creas,
por eso, ni demasiado bueno, ni demasiado cuerdo...
Si puedes sin que los sueños, imperiosamente, te dominen,
Si puedes pensar, sin que los pensamiento sean tu objetivo único,
Si puedes encararte con el Triunfo y el Desastre, y tratar
de la misma manera a esos dos impostores,
Si puedes aguantar, que a la verdad por ti expuesta
la veas retorcida por los pícaros,
para convertirla en lazos de los tontos,
O contemplar que las cosas a que diste tu vida,
se han desecho, y agacharte y construirlas de nuevo
aunque sea con gastados instrumentos...
Si eres capaz de juntar, en un solo haz, todos tu triunfos y ganancias
Y arriesgarlos, a cara o cruz, en una sola vuelta
Y si perdieras, empezar otra vez como cuando empezaste
Y nunca mas exhalar una palabra sobre la perdida sufrida,
Si puedes obligar a tu corazón, a tus fibras y a tus nervios,
a que te obedezcan aún despues de haber desfallecido
Y que así se mantengan, hasta que en ti no haya otra cosa
que la voluntad gritando, PERSISTID ES LA ORDEN.
Si puedes hablar con mutitudes y conservar tu virtud
o alternar con reyes y no perder tus comúnes rasgos,
Si nadie, ni enemigo, ni amantes amigos, pueden causarte daño,
Si todos los hombres pueden contar contigo,
pero ninguno demasiado,
Si ere capaz de llenar el inexorable minuto,
con el valor de los sesenta segundos de la distancia final,
Tuya sera la Tierra y cuanto ella contenga
y -lo que aún vale más- seras Hombre, hijo mio.
Si puedes conservar tu cabeza, cuando a tu rededor
todos la pierden y te cubren de reproches,
Si puedes tener fé en ti mismo, cuando duden de ti
los demás hombres y ser indulgente para su duda,
Si puedes esperar y no sentirte cansado con la espera,
Si puedes, siendo blanco de falsedades, no caer en la mentira,
Y si eres odiado, no devolver el odio, sin que te creas,
por eso, ni demasiado bueno, ni demasiado cuerdo...
Si puedes sin que los sueños, imperiosamente, te dominen,
Si puedes pensar, sin que los pensamiento sean tu objetivo único,
Si puedes encararte con el Triunfo y el Desastre, y tratar
de la misma manera a esos dos impostores,
Si puedes aguantar, que a la verdad por ti expuesta
la veas retorcida por los pícaros,
para convertirla en lazos de los tontos,
O contemplar que las cosas a que diste tu vida,
se han desecho, y agacharte y construirlas de nuevo
aunque sea con gastados instrumentos...
Si eres capaz de juntar, en un solo haz, todos tu triunfos y ganancias
Y arriesgarlos, a cara o cruz, en una sola vuelta
Y si perdieras, empezar otra vez como cuando empezaste
Y nunca mas exhalar una palabra sobre la perdida sufrida,
Si puedes obligar a tu corazón, a tus fibras y a tus nervios,
a que te obedezcan aún despues de haber desfallecido
Y que así se mantengan, hasta que en ti no haya otra cosa
que la voluntad gritando, PERSISTID ES LA ORDEN.
Si puedes hablar con mutitudes y conservar tu virtud
o alternar con reyes y no perder tus comúnes rasgos,
Si nadie, ni enemigo, ni amantes amigos, pueden causarte daño,
Si todos los hombres pueden contar contigo,
pero ninguno demasiado,
Si ere capaz de llenar el inexorable minuto,
con el valor de los sesenta segundos de la distancia final,
Tuya sera la Tierra y cuanto ella contenga
y -lo que aún vale más- seras Hombre, hijo mio.
La Sèquia de Manresa
Aqüeducte de Conangle (Sallent)A principis del segle XIV, la manca de pluja de mès de set anys a Manresa i la seva comarca i molt especial els anys 1336 i 1337, va fer que s'establis a la zona la penuria i la miseria.
L'any 1339 continuava la mateixa situació i va ser a les hores cuan el consellers de la ciutat van decidir portar a terme un agosarat projecte que se'ls acudir: construir una sèquia que conduís aigua desde el riu Llobregat fins la ciutat.
Es van encarregà als plànols al mestre d'obres barcelonì Guillem de Catà, i el rei Pere III el Ceremoniós, va donà el seu vistiplau al projecte. Tot seguit es començaren las obres en el terme de Balsareny. Cuan l'obra va arribar a prop de Sallent i va entrar en propietats del bisbe de Vic, aquet s'oposà que passés el canal per les seves terres.
Amb protestes i requeriments, els manresans continuaran la obra, fet que el bisbe sancionà amb l'excomunió i l'entredit als manresans.
Van passar uns anys amb requeriments per amdues parts i el any 1345, i segons llegenda popular o imaginació d'escriptors d'èpoques posteriors va tenir lloc un fet excepcional a l'esglèsia del Carme. Segons el notari Pere de Bellsolà, el dia 21 de Febrer del mateig any una vintena de persones vegueren un signe clar i fulgent semblant a una estrella que surgì prop l'altar de la Stma. Trinitat i pujà suaument fins a la volta de l'esglèsia.
Per aquet fet o mes aviat per las intervencions del Rei, de l'abat de Ripoll, del prior del Carme i de l'abat de Montserrat, el prelat vigatà de llavors, Galceran Sacosta, concedì el perdò als manresans i las obres es van reanudar.
Desprès de moltes traves i paralitzacions les obres van concloure i l'aigua va arribar definitivament a las portes de la ciutat el 1363, 24 anys desprès d'haver-les començat.
Malgrat això, fins el 1383 no s'aconsegueix que les aigúas del Llobregat entrin dins els murs de Manresa.
La Sèquia ò siquia, segons molts comarcans, comença a sota el castell de Balsareny, a l'anomenada resclosa dels manresans.
La Sèquia es un canal majoritàriament de terra pel cual discorre el cabal de la concessiò i conserva l'aspecte i les caracterìstiques pràcticament idèntique de quan es va construir, constituin un dels patrimonis històrics mes valuosos de la ciutat. La traçada d'aquet canal es una construcciò de 26,3 quilòmetres.
Va de l'esmentada resclosa dels manresans fins el parc de l'agulla a lèntrada de Manresa. En el seu recorregut passa per 71 pontarrons o petits aqueductes i de dues mines subterranies. La mina del balç de Balsareny ès de 509,7 m i la del mas de les Coves de 159,3m. Tè un desnivell de solament 10,63 m., i la mitjana de pendent ès de 0,0004%. La dotació de la sèquia es de 1000 l/segon.
La Sèquia ò siquia, segons molts comarcans, comença a sota el castell de Balsareny, a l'anomenada resclosa dels manresans.
La Sèquia es un canal majoritàriament de terra pel cual discorre el cabal de la concessiò i conserva l'aspecte i les caracterìstiques pràcticament idèntique de quan es va construir, constituin un dels patrimonis històrics mes valuosos de la ciutat. La traçada d'aquet canal es una construcciò de 26,3 quilòmetres.
Va de l'esmentada resclosa dels manresans fins el parc de l'agulla a lèntrada de Manresa. En el seu recorregut passa per 71 pontarrons o petits aqueductes i de dues mines subterranies. La mina del balç de Balsareny ès de 509,7 m i la del mas de les Coves de 159,3m. Tè un desnivell de solament 10,63 m., i la mitjana de pendent ès de 0,0004%. La dotació de la sèquia es de 1000 l/segon.
En el decurs dels anys, s'han fet algunes petites reparacions però cap d'elles ha modificat el traçat de la sèquia i dels aqúeductes-viaductes i mines, excepte el del Vilar a Sallent que a causa dels problemas en la base, motivats per l'erosiò en el subsòl que fan les mines de potassa, es va fer un gran sifò.
L'ajuntament de Manresa es el propietari legitim d'aquesta canalitzaciò gòtica. Tambè els propietaris dels terrenys per on passa tenen dret secular de regatge.
Peró el major èxit de la Sèquia és que, sis segles després, continua en plè funcionament i subministra tota l'aigua que necessita Manresa i diverses poblacions del Bages. Mire-ho les dades de la Sèquia http://modernistespuntcom.blogspot.com/2009/08/dades-de-la-sequia.html
Peró el major èxit de la Sèquia és que, sis segles després, continua en plè funcionament i subministra tota l'aigua que necessita Manresa i diverses poblacions del Bages. Mire-ho les dades de la Sèquia http://modernistespuntcom.blogspot.com/2009/08/dades-de-la-sequia.html
La resclosa dels manresans
Zona humida de la Corbatera
Mès informaciò;
El Gran Hotel Internacional
Era un edifici neogòtic, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Estava entre el Passeig de Colón i el port, davant de Capitanía. El Gran Hotel Internacional va ser construït per allotjar a més de dos mil visitants que vindrien a Barcelona per a l'Exposició Universal de l'any 1888 . Va ser construït en un temps record, 53 dies treballant dia i nit, dons el temps se'ls tirava damunt. Es va fer sense fonaments, sobre un enreixat de vies de tren. Per això es va dubtar de la seguretat de l'edifici; el setmanari satiric "L´Esquella de la Torratxa" es va fer resó mostrant una vinyeta en que es veía al Hotel naufragant com si fos un vaixell. Després de l'Exposició i d'acord amb el contracte d'arrendament entre la direcciò de l'Exposició i la Junta del Port va ser derruït. Una obra tan fantàstica com efímera. Si s'hagués planificat amb lògica, avui dia tindríem una obra d'art més de Domènech i Montaner. Solsament ens queda alguna foto per a poder-nos imaginar la genialitat de l'edifici...amb peus de fang.
En una publicaciò de l'època podia'm llegir, "Aquí està el magnífic hotel construït expressament per a l'Exposició sota el projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i aixecat en 53 dies de treballs ininterromputs, tant de dia com de nit, evidenciant-se amb la vertiginosa realització d'aquesta obra l'ímpetu dels constructors catalans. Es van invertir 48.000 jornades de mestres de cases i paletes, 7.000 de carros, 6.500 de caspinteros i 8.000 entre pintors, vidriers, lampistes ialtres. Es van utilitzar en l'obra 5.730.000 maons i 800 tones de ferro. El nombre de vent-anals i balconades ascendeix a 2.800". L'hotel es va enderrocar a l'acabar l'Exposició.
Pati d'entrada i escala principal.
