Plaça de Josep Freixa i Argemí, s/n. Terrassa
L'any 1899 l'empresa Freixa i Sans, encarrega a l'arquitecta Lluís Muncunill i Parellada la construcció d'aquesta fábrica en una área industrial allunyada del centre urbá.
L'arquitecte projecta una nau rectangular d'una planta amb teulada a doble vessant, amb estructura interior de ferro i feta amb maó. S'hi accedeix per un portal flanquejat per la portería i les cotxeres, fets d'obra vista a l'alçada de l'actual carrer Galileo.
La Masia Freixa neix quan Josep Freixa decideix transformar aquesta fábrica en residéncia familiar i confía l'obra novament a Lluís Muncunill.
La recent aparició dels certifícats d'obra daten el projecte de la Masia Freixa entre els anys 1905 i 1910 i no 1907 i 1910 com s'havia cregut tradicionalment a partir de fonts gráfiques.
La primera fase constructiva, conserva l'estructura de la nau rectangular amb murs i coberta preexistente. Afegint un nou mur en el qual se situen les oberturas per a portes i finestres de formes parabóliques. Al costat Sud sobra una galería amb nou arcs gaudinians coronats per voltes de maó a manera de patites cúpulas. Al costat Oest, un gran arc que obre pas a una era. Al nord, ¡'entrada principal es cobreix amb un pórtic seguint les formes sinuoses generala a Vedifíci. Al costat Est s'afegeix una rotonda amb finestrals recordant una estructura d'absis i amb un cos superior destinat a dipósit d'aigua.
Cobreix la teulada amb voltes de maó plà que es recolzen sobre ele murs primitius de la fábrica i les recobreix de ciment amb incrustacions de fragments de vidre, provocant un contrast de colors entre el mur blanc i les cobertes fosques.
Posteriorment, en una segona fase, damunt el cos d'entrada, al centre de la nau, s'afegeixen dos pisos. Un destinat a cuina i habitació de jocs infantils i l'altre a cambres per al servei doméstic.
L'obra finalitza amb la incorporació de la torre amb estructura de minaret que acaba de donar el toc personal a l'obra: simplicitat ornamental i domini de les formes arrodonides i sinuoses guiadas pels arcs parabólics i les voltes.
A l'interior veiem el treball d'artesans locals, col-laboradors habituals de Muncunill.
El serraller Pau Bros executa part dels treballs en ferro dissenyats per l'ebanista Pere Sabater a qui també Muncunill confía alguns dels mobles de l'nterior de la Masia. El guixaire Jeroni Aldabó és l'autor dels treballs en guix que decoren el sostre de les sales nobles. Del fuster Pere Grau Mach és l'acurada fusteria interior que podem veure en portes i finestres de vores arrodonides. Destaca a també, el mosaic de paviment hidráulic a l'interior i a l'exterior, l'arrimador blanc de cerámica segons disseny de Lluís Muncunill i realitzat per la firma Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat.
Entrada a la Masia.
Revestida d'una estructura d'arcs i voltes de clara inspiració gaudiniana.
La Torre o Minaret. Obra de 1913-1914.
Cos central de dos pisos afegits entre 1909 i 1910.
Mobiliari original al vestibul d'entrada
L'ebaniste Pere Sabater va ser l'autor d'alguns del mobles de l'interior de la Masia
Arrambador de ceràmica vidriada
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada