La Glorieta del Pescador. Sallent

Glorieta-Mirador front el riu Llobregat. Sallent

Ens presenciem novament a la vila de Sallent per potenciar dos detalls modernistes més en els seus vessants d'arquitectura i de les arts decoratives. Es tracta d'una glorieta, enumenada del pescador o també mirador de l'Horta, situada entre la muralla de Sant Bernat i el riu Llobregat. Es un simpatic mirador o glorieta del segle XIX que devia fer les delicies dels que passejaven per la vora. Degut al seu abandonament, i sobretot a la teulada força malmesa, va ser restaurada en la darrera reforma finalitzada el 1982.

És obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol molt prolífic en aquests indrets, se'n també l'autor de la primera esglèsia parroquial neogótica de Sallent (iniciada el 1884 i finalitzada l'any 1901) i de l'esglèsia de la colonia Pons a Puig-reig (un dia fou Basilica), altrament dita "la Catedral del Llobregat".

L'arquitecte

Josep Torres i Argullol

Sallent de Llobregat, Bages, 1850? — Montevideo, 1909

Fill de Manuel Torres i Torrents. Estudià arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875. Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa (1877), aquesta en col·laboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s'iniciaren pels volts de 1885, d'estil neogòtic. D'un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari "Noticiero Universal". Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l'Ateneu Barcelonès. Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s'establí a l'Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort. És autor d'una Monografia de la iglesia de Ntra. Sra. de la Aurora —Seo de Manresa—(1899).

La glorieta-mirador front el riu Llobregat i la resclosa que donà entrada a l'aigua productora de energia a l'antiga fàbrica de cal Sala (avui, en la seva majoria ocupada per els nous pisos fets per encabir els veins del barri de l'estacio que s'està enderrocant per el mal estat del subsól a causa de les mines de potassa), tenint com a fons el Serrat d'en Xipell.

La glorieta-mirador.Al fons, el pont vell

Una fotografia de la glorieta de 1963, abans d'una profunda remodelació de la zona finalitzada el 1982.

Fanal modernista

A la plaça de la Pau trobem cuatre faroles modernistes a la Casa Gran (d'estil gótic civil catalá que durant un temps esdevingué seu de la Junta del Principat de les forces catalanes en el temps de la invasió napoleònica).

Google Maps

Monument a Sant Antoni Mª. Claret. Sallent

El catequista i l'infant.

El monument, devant de l'esglesia parroquial de Santa Maria que fou inaugurada el 1901 i desmantellada (lo més correcte sería "desconstruïda" el 1936). Va ser aixecada de nou, amb el suport moral dels rics i els diners dels pobres, l'any 1946.

Per ser d'utilitat pública el rellotje del campanar, aquest no va ser enderrocat, sent per tan l'original, també de 1901.

Plaça Sant Antoni Mª Claret. Sallent.

Seguim a la vila de Sallent, i situats a l'antiga plaça del Arbres, mes tard dita Nova i que avui prent el nom del Sant, hi ha el monument a Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870). Aquest monument de pedra, de no gaire calitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu i.llustre fill pare Claret i Clarà, fou aixecat mijançant subscripció popular (10.881 ptas.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Soler i March i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort, que el projectaren amb una simbologia, tanmateix personal, religiosa i biblica.

Sobre una torre de fe, el catequista i l'infant(cara i posat d'Alfons XII). Al seu peu s'estavellen encrespades onades del mar, símbol de les males pasions que intenten soscavar-la. El pecat, drac ferit per un punyal fuig moribund sobre onades d'impietat. Un grup iconogràfic de set caps representa les virtuts, fe, esperança, caritat, prudencia, justicia, fortalesa i temprança. El reixat figura les flames infernals, que resten allunyades davant la força impenetrable del conjunt escultoric. Destaca tambe l'escut circular de les claretianes.

Beneït el 28 d'Octubre de 1906 per l'exarquebisbe de Manila dominic Bernardino Nozaleda i el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, amb l'assistencia dels german impulsors de l'obra Leonci i Alexandre Soler i l'escultor Arnau.

Destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.

El conjunt monumental amb una simbologia religiosa i personalitzada per els seus creadors, on també destaca l'escut de les claretianes, que el Sant en va ser coofundador.

Unes encrespades onades, símbol de les males pasions

La fe, l'esperança, la caritat, la prudencia, la justicia, la fortalesa i la temprança.

El drac ferit i moribunt, ens representa el pecat.

Les flames de l'infern, allunyades del conjunt.

No es la forja original, suposo que malmesa per fets histótics i/o incivils.

Una antiga fotografia de la segona dècada del segle XX.

Google Maps