La Glorieta del Pescador. Sallent

Glorieta-Mirador front el riu Llobregat. Sallent

Ens presenciem novament a la vila de Sallent per potenciar dos detalls modernistes més en els seus vessants d'arquitectura i de les arts decoratives. Es tracta d'una glorieta, enumenada del pescador o també mirador de l'Horta, situada entre la muralla de Sant Bernat i el riu Llobregat. Es un simpatic mirador o glorieta del segle XIX que devia fer les delicies dels que passejaven per la vora. Degut al seu abandonament, i sobretot a la teulada força malmesa, va ser restaurada en la darrera reforma finalitzada el 1982.

És obra de l'arquitecte Josep Torres i Argullol molt prolífic en aquests indrets, se'n també l'autor de la primera esglèsia parroquial neogótica de Sallent (iniciada el 1884 i finalitzada l'any 1901) i de l'esglèsia de la colonia Pons a Puig-reig (un dia fou Basilica), altrament dita "la Catedral del Llobregat".

L'arquitecte

Josep Torres i Argullol

Sallent de Llobregat, Bages, 1850? — Montevideo, 1909

Fill de Manuel Torres i Torrents. Estudià arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on es graduà el 1875. Projectà les esglésies de la Mare de Déu de Valldaura de Manresa (1877), aquesta en col·laboració amb Antoni Calvet, la de la Colònia Ponç de Puig-reig i el nou temple parroquial de Sallent, les obres del qual s'iniciaren pels volts de 1885, d'estil neogòtic. D'un estil més modern, cal esmentar les oficines del diari "Noticiero Universal". Fou president de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l'Ateneu Barcelonès. Pels volts del 1890 emigrà a Amèrica i s'establí a l'Uruguai, a Montevideo, on exercí la professió fins la seva mort. És autor d'una Monografia de la iglesia de Ntra. Sra. de la Aurora —Seo de Manresa—(1899).

La glorieta-mirador front el riu Llobregat i la resclosa que donà entrada a l'aigua productora de energia a l'antiga fàbrica de cal Sala (avui, en la seva majoria ocupada per els nous pisos fets per encabir els veins del barri de l'estacio que s'està enderrocant per el mal estat del subsól a causa de les mines de potassa), tenint com a fons el Serrat d'en Xipell.

La glorieta-mirador.Al fons, el pont vell

Una fotografia de la glorieta de 1963, abans d'una profunda remodelació de la zona finalitzada el 1982.

Fanal modernista

A la plaça de la Pau trobem cuatre faroles modernistes a la Casa Gran (d'estil gótic civil catalá que durant un temps esdevingué seu de la Junta del Principat de les forces catalanes en el temps de la invasió napoleònica).

Google Maps

Monument a Sant Antoni Mª. Claret. Sallent

El catequista i l'infant.

El monument, devant de l'esglesia parroquial de Santa Maria que fou inaugurada el 1901 i desmantellada (lo més correcte sería "desconstruïda" el 1936). Va ser aixecada de nou, amb el suport moral dels rics i els diners dels pobres, l'any 1946.

Per ser d'utilitat pública el rellotje del campanar, aquest no va ser enderrocat, sent per tan l'original, també de 1901.

Plaça Sant Antoni Mª Claret. Sallent.

Seguim a la vila de Sallent, i situats a l'antiga plaça del Arbres, mes tard dita Nova i que avui prent el nom del Sant, hi ha el monument a Sant Antoni Maria Claret, (Sallent, 1807-Fonfreda, 1870). Aquest monument de pedra, de no gaire calitat, amb idees i aires modernistes tan tipic de Sallent i dedicat al seu i.llustre fill pare Claret i Clarà, fou aixecat mijançant subscripció popular (10.881 ptas.) l'any 1906 per l'arquitecte Alexandre Soler i March i l'escultor Eusebi Arnau i Mascort, que el projectaren amb una simbologia, tanmateix personal, religiosa i biblica.

Sobre una torre de fe, el catequista i l'infant(cara i posat d'Alfons XII). Al seu peu s'estavellen encrespades onades del mar, símbol de les males pasions que intenten soscavar-la. El pecat, drac ferit per un punyal fuig moribund sobre onades d'impietat. Un grup iconogràfic de set caps representa les virtuts, fe, esperança, caritat, prudencia, justicia, fortalesa i temprança. El reixat figura les flames infernals, que resten allunyades davant la força impenetrable del conjunt escultoric. Destaca tambe l'escut circular de les claretianes.

Beneït el 28 d'Octubre de 1906 per l'exarquebisbe de Manila dominic Bernardino Nozaleda i el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, amb l'assistencia dels german impulsors de l'obra Leonci i Alexandre Soler i l'escultor Arnau.

Destruït el 1936, va ser refet en 1951 per Joaquim Renart, Florenci Daura i Albert Comas, amb motiu de la canonització del Pare Claret. El 1994 va ser restaurat per Lluís Rubio i Cano.

El conjunt monumental amb una simbologia religiosa i personalitzada per els seus creadors, on també destaca l'escut de les claretianes, que el Sant en va ser coofundador.

Unes encrespades onades, símbol de les males pasions

La fe, l'esperança, la caritat, la prudencia, la justicia, la fortalesa i la temprança.

El drac ferit i moribunt, ens representa el pecat.

Les flames de l'infern, allunyades del conjunt.

No es la forja original, suposo que malmesa per fets histótics i/o incivils.

Una antiga fotografia de la segona dècada del segle XX.

Google Maps

Ca l'Arau. Sallent.

Carrer Sant Bernat, 2. Sallent.

A principis del segle vint, Marti Arau i Quintana, industrial de tints i acabats de cotó va encarregar construïr aquest palau a l'arquitecte barceloní Alexandre Soler i March molt prolífic en aquestes comarques sent també l'autor, juntament amb l'escultor modernista Eusebi Arnau, del monument a Sant Antoni Maria Claret (1906), a la mateixa vila de Sallent. Inaugurat l'edifici l'any 1910 i ubicat al carrer Sant Bernat numero 2, s'alça amb majestuosa autoritat aquesta casa residencial d'estil modernista amb clars detalls neogòtics. Cal destacar d'aquest edifici, els finestrals, la tribuna circular amb coronament d'una cúpula cònica que domina magníficament l'escenari del Llobregat al seu pas per la vila, una bella ceràmica als arrambadors, capitells i finestrals que poden catalogar-se com a neogòtics. Peró, és en el seu interior on la bellessa decorativa és encare mes present i la casa pren forma de palau modernista. L'escala que porta al primer pis, amb una claraboia digne de lo millor de les arts decoratives, es el centre neuràlgic i d'on s'obren totes les seves estances. No oblidarem, l'oratori goticiste a la sala d'estar. Fa uns anys el Sr. Enric Deseuras i Martorano és el nou propietari i des-de les hores i dedica temps i mes a la seva restauració que tanmateix es constata només veure-la, uns metres mes enllà del pont vell, tot just entrar a Sallent.

Dignificant, més si cal, aquest indret, just davant hi ha la casa Traval de la dinastia Tarabal, amb referencies d'estil gòtic català del segle XIV.

Finestrals de clar domini neogòtic.

L'escala i la cúpula, centre del palau modernista.

La Mare de Deu del Carme presideix l'oratori goticista, acuradament restaurat, com tot l'edifici.

Una treballada cùpula vidriada digne dels millors edificis modernistes.

La façana posterior, que dóna al carrer del Molí.

Embellidors a manera de górgoles.

L'arrambador i capitells del carrer del Molí.

Una esplèndida i conservada ceràmica vidriada, envolta la façana.

Google Maps

Nau de la Fàbrica Izard. Exposicions Moncunill

Plaça Didó, 3. Terrassa

Ens trobem novament amb una altra obra del prolífic arquitecte terrassenc Lluís Muncunill i Parellada, suposadament de l'any 1921,

Es tracta de l'única nau que es conserva de la fàbrica Izard, concretament la nau dels tints. Va ser aquest ús el que va condicionar la seva construcció, sobretot per la necessitat de la iluminació i ventilació.

És un edifici de planta rectangular construïda amb obra de maó massís. A l'edifici destaquen les 16 voltes construïdes amb maó pla i coronades amb llanternós de dos cossos superposats. El 1982 es va procedir a la rehabilitació de la nau per convertir-la en sala d'exposicions municipal batejant-la com a Sala Muncunill en homenatge al seu arquitecte.

La nau amb les seves 16 voltes i altres tantes llanternós.

Voltes de maó pla.

Lluernes per on s'iluminava i ventilava la nau de tints.

Construïda en volta catalana.

Avui sala de exposicions municipal, anomenada Sala Muncunill, com a testimoni del seu arquitecte.

Casa Alegre de Sagrera. Museu de Terrassa

Carrer de la Font Vella, 29-31. Terrassa

La Casa Alegre de Sagrera va ser construïda a principis del segle XIX per la família Sagrera. D'aquesta època es conserven quatre estances al primer pis amb pintures murals de Josep Arrau.

El fabricant Francesc Alegre i Roig, en casar-se amb Mercedes de Sagrera, hereva de la família Sagrera, va promoure la reforma de la casa familiar. Aquesta reforma, realitzada el 1911, va transformar totalment l'edifici que presenta un estil modernista eclèctic.

A la façana principal, d'estil eclèctic, destaquen les dues torres laterals i la galeria de finestres del segon pis. No obstant, la façana posterior té un estil més colorista i està decorada amb motius ornamentals, entre els quals destaca l'escut heràldic de la família Alegre de Sagrera.

A l'interior de la casa trobem diferents motius decoratius de gran interès, com ara les pintures murals de Joaquim Vancells i Pere Viver, els treballs d'ebenisteria, en especial els de l'escala principal, les vidrieres emplomades del menjador i la zona envidrada, i els relleus escultòrics de les columnes del saló, on trobem representades les activitats de la família Sagrera: agricultura, comerç i tèxtil. Les pintures modernistes d'Alexandre de Riquer, que decoraven la sala d'actes de l'Antic Institut Industrial (seu actual del Centre Excursionista, al Raval), es poden contemplar actualment a la sala situada a la planta baixa de la Casa Alegre.

Coincidint amb la crisi industrial dels anys setanta, en què va desaparèixer la fàbrica de la seva propietat (la Terrassa Industrial), la família va vendre la casa i va ser adquirida per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1973. Actualment és una secció del Museu de Terrassa.

Dues torres laterals i la galeria de finestres personaltzen l'edifici.

L'escut heràldic.

Aqui nasqué i morí en Joaquim de Sagrera y Domènech...

Mercat de la Independència. Terrassa

Rambla d'Egara, 124-128. Terrassa.

Es tracta d'un edifici aïllat, de grans dimensions, amb tres naus cobertes en forma de ventall que donen com a resultat una planta triangular. Les portes d'accés presenten elements decoratius destacables de ferro forjat, on apareix, entre altres motius, l'escut de la ciutat.

Aquesta és l'obra més ambiciosa d'Antoni Pascual i Carretero y Melcior Viñals i Muñoz, ja que és l'edifici que conserva l'estructura metàl.lica més gran de l'arquitectura terrassenc.

El nom de l'edifici té el seu origen en la commemoració del centenari de l'inici de la guerra de la Independència l'any 1908, data en què va ser inaugurat.

Actualment segueix sent el mercat central de Terrassa.

Espai obert que deixen les naus

L'arquitectura metàlica, es fa visible en cada racó del mercat.

Els mercats sempre tenen una olor i uns colors molt personalitzats.

Cúpula de vidres d'on s'obren les tres naus.

Ornaments florals de forja on hi ha l'escut de la ciutat a les portes d'entrada.

Vista de les tres naus desde el cantó de la Rambla d'Egara.

Google Maps

Confitería Viuda Carné-Farmàcia Albiñana. Terrassa

Farmàcia Albiñana. Raval de Montserrat, 48. Terrassa.

Antiga confitería Viuda Carné

Aquest edifici, projectat per Joaquim Vancells i Vieta l'any 1908, consta d'uns baixos, destinats inicialment a confiteria, i d'un habitatge familiar al pis superior. Sobre el mur estucat blanc, destaquen les incrustacions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de ceràmica vidriada, la cornisa rematada per un rellotge de sol, unes garlandes florals i la data de construcció de l'edifici, així com els treballs de forja del balcó del primer pis. L'interior de l'establiment està decorat amb pintures murals, obra de Joaquim Vancells. Cal destacar també el mobiliari i els elements de ceràmica vidriada.

L'any 1934, Antoni Albiñana instal.lar una farmàcia, i encara avui l'establiment segueix destinat a aquest ús.

Als amants, no ja del modernisme, tanmateix de l'art en general, recomano una visita a aquesta farmàcia i recrear-se en les seves belleses decoratives, tant en la seva façana com a l'interior.

Unes garlandes florals adornan un rellotge de sol que potencien artísticament el coronament.

Forja, ceràmica, esgrafiats, fan d'aquesta petita superfície un quadre ple d'art, emmarcat per un fi ribetejat negre.

Cada recó d'aquesta, avui farmácia, conserva l'aroma del modernisme català .

Un treballat rellotge presideix l'interior de l'establiment.

Forja, pintures, fanals, esgrafiats, ceràmica. Tot està tal i com es va projectar, l'any 1908.

Decorat amb ceràmica, un rentamans.

I, perquè la clientela descansi, un banc en ceràmica florejada.

Google Maps