El Campanar de Calaf, assoleix 52m d’alçada.
Plaça Gran de Calaf
Degut al bon preu del blat, primer cultiu d'aquests contorns, els segles XVI i XVII foren próspers per a la vila de Calaf, al costat de l'església s'iniciá el campanar. Pero en aquesta época només se n'edificá una primera part, fins a l'alçada de la façana.
La guerra del Corpus de Sang i després la guerra de Successió aturaren el progrés de Calaf, que reemprén amb força a mitjans del segle XVIII.
És Ilavors que es planteja l'edificació del campanar. Les obres s'aniran duent a terme en diverses tongades i amb modificació dels plans iniciáls.
No será fins el 1889 que es coronará l'esvelt campanar, assolint una alada de 56'6 metres, 225 graons, esdevenint l'orgull i el símbol de tot un poble.
El Mercat de Calaf
Qui millor que Apel-les Mestres per explicar-nos'en el significat d'alló que a vegades diem quant hi ha una remor de gent amb cridoria inclosa, que no ens deixa parlar ni escoltar i que definim tot dient; "Sembla el mercat de Calaf". Ens ho explica aixís:
"El mercat de Calaf havia estat en altre temps un dels mercats mes importants de Catalunya; no obstant aixó, no és pas la concurrencia que crídava, ni el diner que feia correr a alló que deu la seva celebritat.
No, no és la seva importancia mercantil sino un incident extraordinari el que li donà la fama que va perpetuant-se de segle en segle.
Calaf és un país fred, tan fred que els seus hiverns es consideren dels mes rigurosos, i amb tot i ser-ho tant, en víngué un tan sobtat, tant superior a tots els haguts i per haver, que un día de mercat, quan tota la plaça era plena de bestíar i de compradors, sobrevingué una gelada tan horrorosa que les paraules es glaçaven en sortir dels llavís.
Tothom tractava i contractava, tothom demanva i ofería, pero no se sentía res; i com havia de sentir-se si, com us díc, al moment de brotar es glaçaven les paraules!
Pero el día aná vançant, cobra força el sol i a la fi comenta el desglaç per allá a migdia; i així com s'aná desglaçant l'aigua, sanaren desglaçant les paraules, totes les paraules que durant tot aquell matí havien anat glaçant-se per la plaça!
¡Ah, fillets de Déu! Us l'¡magineu el rebombori que es produí de cop í volta?
"Quant d'aquest matxo? — Compreu-me aquest porc! -Tres unces! — Vint-i-quatre dobles! — Aquest parell de bous queda per míl — Ja us el podeu mirar per tots cantons. -Set unces. -No tira pas guitzes? — Ni mitja doble menys! Etc, etc.
És a dir, que entre les paraules que es desgla-aven i els crits dels que volien parlar i no podien fer-se sentir, va resultar tal xivarri í tanta confusió que no va haver-hi manera de fer-se entendre.
I segons uns, el mercat de Calaf va acabar-se a garrotades; segons altres, fugint tothom amb les mans a les orelles. "
L'església de Sant Jaume és un edifici d’estil gòtic tardà, amb 40m de profunditat, 12’5m d’amplària i 20 d’alçada. Es començà a finals del s. XVI i fou inaugurada al culte l’any 1639, tot i que les obres van continuar durant un temps més.
Sobre el cor, tocant el cel... de l'església.
Desde la taulada de l'església hi ha una bona vista de La Segarra i El Bages. Al fons Montserrat
El rel.lotge, desde les entranyes del Campanar
Tinc de dir que vaig tenir un guia, en Ramón, d'alló més apasionat en el volguer donar a entendre i saber la història del Campanar i del seu poble. Va ser tot un plaer escoltar-lo.
Antigament devia haver-hi set campanes. Durant la guerra incivil espanyola la majoria foren destruïdes i només s'en salvaren dues. Actualment hi ha cinc campanes. Aquesta és la més grossa i porta per noms; "Rosa, Marina i Ramona"
A dalt de tot, el campanar corona amb una cúpula i vuit obertures .
Sobre la bóveda de l'església. El 1991 hi va haver-hi una rehabilitació de la teulada.
La cripta de Santa Calamanda, patrona de Calaf
La plaça Gran on antigament es feia el mercat. Ara es fa al Raval Sant Jaume cada dissabte.
Tot recordant Matilde, una bona amiga calafina que, tristament, fa poc, vaig saber que ens havia deixat.
