Ca l'Arau. Sallent.

Carrer Sant Bernat, 2. Sallent.

A principis del segle vint, Marti Arau i Quintana, industrial de tints i acabats de cotó va encarregar construïr aquest palau a l'arquitecte barceloní Alexandre Soler i March molt prolífic en aquestes comarques sent també l'autor, juntament amb l'escultor modernista Eusebi Arnau, del monument a Sant Antoni Maria Claret (1906), a la mateixa vila de Sallent. Inaugurat l'edifici l'any 1910 i ubicat al carrer Sant Bernat numero 2, s'alça amb majestuosa autoritat aquesta casa residencial d'estil modernista amb clars detalls neogòtics. Cal destacar d'aquest edifici, els finestrals, la tribuna circular amb coronament d'una cúpula cònica que domina magníficament l'escenari del Llobregat al seu pas per la vila, una bella ceràmica als arrambadors, capitells i finestrals que poden catalogar-se com a neogòtics. Peró, és en el seu interior on la bellessa decorativa és encare mes present i la casa pren forma de palau modernista. L'escala que porta al primer pis, amb una claraboia digne de lo millor de les arts decoratives, es el centre neuràlgic i d'on s'obren totes les seves estances. No oblidarem, l'oratori goticiste a la sala d'estar. Fa uns anys el Sr. Enric Deseuras i Martorano és el nou propietari i des-de les hores i dedica temps i mes a la seva restauració que tanmateix es constata només veure-la, uns metres mes enllà del pont vell, tot just entrar a Sallent.
Dignificant, més si cal, aquest indret, just davant hi ha la casa Traval de la dinastia Tarabal, amb referencies d'estil gòtic català del segle XIV.


Finestrals de clar domini neogòtic.


L'escala i la cúpula, centre del palau modernista.


La Mare de Deu del Carme presideix l'oratori goticista, acuradament restaurat, com tot l'edifici.


Una treballada cùpula vidriada digne dels millors edificis modernistes.


La façana posterior, que dóna al carrer del Molí.


Embellidors a manera de górgoles.


L'arrambador i capitells del carrer del Molí.


Una esplèndida i conservada ceràmica vidriada, envolta la façana.

Nau de la Fàbrica Izard. Exposicions Moncunill

Plaça Didó, 3. Terrassa

Ens trobem novament amb una altra obra del prolífic arquitecte terrassenc Lluís Muncunill i Parellada, suposadament de l'any 1921,
Es tracta de l'única nau que es conserva de la fàbrica Izard, concretament la nau dels tints. Va ser aquest ús el que va condicionar la seva construcció, sobretot per la necessitat de la iluminació i ventilació.
És un edifici de planta rectangular construïda amb obra de maó massís. A l'edifici destaquen les 16 voltes construïdes amb maó pla i coronades amb llanternós de dos cossos superposats. El 1982 es va procedir a la rehabilitació de la nau per convertir-la en sala d'exposicions municipal batejant-la com a Sala Muncunill en homenatge al seu arquitecte.

La nau amb les seves 16 voltes i altres tantes llanternós.

Voltes de maó pla.

Lluernes per on s'iluminava i ventilava la nau de tints.

Construïda en volta catalana.

Avui sala de exposicions municipal, anomenada Sala Muncunill, com a testimoni del seu arquitecte.

Casa Alegre de Sagrera. Museu de Terrassa

Carrer de la Font Vella, 29-31. Terrassa

La Casa Alegre de Sagrera va ser construïda a principis del segle XIX per la família Sagrera. D'aquesta època es conserven quatre estances al primer pis amb pintures murals de Josep Arrau.
El fabricant Francesc Alegre i Roig, en casar-se amb Mercedes de Sagrera, hereva de la família Sagrera, va promoure la reforma de la casa familiar. Aquesta reforma, realitzada el 1911, va transformar totalment l'edifici que presenta un estil modernista eclèctic.
A la façana principal, d'estil eclèctic, destaquen les dues torres laterals i la galeria de finestres del segon pis. No obstant, la façana posterior té un estil més colorista i està decorada amb motius ornamentals, entre els quals destaca l'escut heràldic de la família Alegre de Sagrera.
A l'interior de la casa trobem diferents motius decoratius de gran interès, com ara les pintures murals de Joaquim Vancells i Pere Viver, els treballs d'ebenisteria, en especial els de l'escala principal, les vidrieres emplomades del menjador i la zona envidrada, i els relleus escultòrics de les columnes del saló, on trobem representades les activitats de la família Sagrera: agricultura, comerç i tèxtil. Les pintures modernistes d'Alexandre de Riquer, que decoraven la sala d'actes de l'Antic Institut Industrial (seu actual del Centre Excursionista, al Raval), es poden contemplar actualment a la sala situada a la planta baixa de la Casa Alegre.
Coincidint amb la crisi industrial dels anys setanta, en què va desaparèixer la fàbrica de la seva propietat (la Terrassa Industrial), la família va vendre la casa i va ser adquirida per l'Ajuntament de Terrassa l'any 1973. Actualment és una secció del Museu de Terrassa.

Dues torres laterals i la galeria de finestres personaltzen l'edifici.

L'escut heràldic.

Aqui nasqué i morí en Joaquim de Sagrera y Domènech...

Mercat de la Independència. Terrassa

Rambla d'Egara, 124-128. Terrassa.

Es tracta d'un edifici aïllat, de grans dimensions, amb tres naus cobertes en forma de ventall que donen com a resultat una planta triangular. Les portes d'accés presenten elements decoratius destacables de ferro forjat, on apareix, entre altres motius, l'escut de la ciutat.
Aquesta és l'obra més ambiciosa d'Antoni Pascual i Carretero y Melcior Viñals i Muñoz, ja que és l'edifici que conserva l'estructura metàl.lica més gran de l'arquitectura terrassenc.
El nom de l'edifici té el seu origen en la commemoració del centenari de l'inici de la guerra de la Independència l'any 1908, data en què va ser inaugurat.
Actualment segueix sent el mercat central de Terrassa.

Espai obert que deixen les naus

L'arquitectura metàlica, es fa visible en cada racó del mercat.

Els mercats sempre tenen una olor i uns colors molt personalitzats.

Cúpula de vidres d'on s'obren les tres naus.

Ornaments florals de forja on hi ha l'escut de la ciutat a les portes d'entrada.

Vista de les tres naus desde el cantó de la Rambla d'Egara.

Confitería Viuda Carné-Farmàcia Albiñana. Terrassa


Farmàcia Albiñana. Raval de Montserrat, 48. Terrassa.
Antiga confitería Viuda Carné

Aquest edifici, projectat per Joaquim Vancells i Vieta l'any 1908, consta d'uns baixos, destinats inicialment a confiteria, i d'un habitatge familiar al pis superior. Sobre el mur estucat blanc, destaquen les incrustacions de mosaics i els esgrafiats, el sòcol de ceràmica vidriada, la cornisa rematada per un rellotge de sol, unes garlandes florals i la data de construcció de l'edifici, així com els treballs de forja del balcó del primer pis. L'interior de l'establiment està decorat amb pintures murals, obra de Joaquim Vancells. Cal destacar també el mobiliari i els elements de ceràmica vidriada.
L'any 1934, Antoni Albiñana instal.lar una farmàcia, i encara avui l'establiment segueix destinat a aquest ús.
Als amants, no ja del modernisme, tanmateix de l'art en general, recomano una visita a aquesta farmàcia i recrear-se en les seves belleses decoratives, tant en la seva façana com a l'interior.


Unes garlandes florals adornan un rellotge de sol que potencien artísticament el coronament.


Forja, ceràmica, esgrafiats, fan d'aquesta petita superfície un quadre ple d'art, emmarcat per un fi ribetejat negre.


Cada recó d'aquesta, avui farmácia, conserva l'aroma del modernisme català .


Un treballat rellotge presideix l'interior de l'establiment.


Forja, pintures, fanals, esgrafiats, ceràmica. Tot està tal i com es va projectar, l'any 1908.


Decorat amb ceràmica, un rentamans.


I, perquè la clientela descansi, un banc en ceràmica florejada.

Vapor Aymerich, Amat i Jover. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Un dels millors esponents del modernisme industrial català.

Rambla d'Egara, 270. Terrassa

L'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada va construir aquest vapor l'any 1907, a instàncies de la societat Aymerich, Amat i Jover, creada per tres industrials de Terrassa.
El Vapor Aymerich, Amat i Jover es dedicava a la fabricació de teixits de llana, es duïa a terme tot el procés tèxtil, des del filat i la fabricació de teixits fins als tints i acabats. Va tancar les seves portes el 1976. La Generalitat de Catalunya va adquirir aquest edifici el 1983 amb la finalitat que albergués la seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Des de llavors, s'han emprès diferents processos de rehabilitació i de nova realització, fins que ha estat adaptat a l'ús museístic. Actualment, en els diferents espais es poden visitar diverses exposicions permanents i mostres temporals. L'exposició permanent dedicada a «La fàbrica tèxtil» ens mostra tot el procés de fabricació dels teixits de llana en el context original d'una fàbrica de principis del segle XX.
L'edifici consta d'una gran i única nau, d'uns 11.000 metres quadrats, de planta rectangular, i d'un edifici central annex, de tres cossos, que allotja i conserva els espais energètics originals de la fàbrica: les calderes, les carboneres, la xemeneia i la màquina de vapor que a través d'un gran volant i de la seva corretja transmetia-mitjançant arbres de transmissió, politges i corretges el moviment a les màquines.
De la gran nau destaca la coberta en dent de serra realitzada amb volta catalana de maó pla, que descansa sobre columnes de ferro colat. Els grans finestrals, orientats al nord, donen una llum cenital que es dispersa per tota la nau.
Aquest edifici excepcional està considerat com un dels millors exponents del modernisme industrial català.

Vista dels tres cossos de la fàbrica i darrera la nau de 11.000 metres quadrats.

Portalada d'entrada.

Tota la nau s'ilumina de llum cenital

La xemeneia de 43 metres d'alçada

La xemeneia vista desde l'interior.

Coberta de dent de serra i boveda catalana.

Grans finestrals, orientats al nord. Encare podem veure els dipósits d'aigua al fons.

Coberta de maó plà

Al seu interior podem veure'n la antiga maquinaria, propia de la fàbrica de tejits de llana i de tints.


Masia Freixa. Terrassa

Plaça de Josep Freixa i Argemí, s/n. Terrassa

L'any 1899 l'empresa Freixa i Sans, encarrega a l'arquitecta Lluís Muncunill i Parellada la construcció d'aquesta fábrica en una área industrial allunyada del centre urbá.
L'arquitecte projecta una nau rectangular d'una planta amb teulada a doble vessant, amb estructura interior de ferro i feta amb maó. S'hi accedeix per un portal flanquejat per la portería i les cotxeres, fets d'obra vista a l'alçada de l'actual carrer Galileo.
La Masia Freixa neix quan Josep Freixa decideix transformar aquesta fábrica en residéncia familiar i confía l'obra novament a Lluís Muncunill.
La recent aparició dels certifícats d'obra daten el projecte de la Masia Freixa entre els anys 1905 i 1910 i no 1907 i 1910 com s'havia cregut tradicionalment a partir de fonts gráfiques.
La primera fase constructiva, conserva l'estructura de la nau rectangular amb murs i coberta preexistente. Afegint un nou mur en el qual se situen les oberturas per a portes i finestres de formes parabóliques. Al costat Sud sobra una galería amb nou arcs gaudinians coronats per voltes de maó a manera de patites cúpulas. Al costat Oest, un gran arc que obre pas a una era. Al nord, ¡'entrada principal es cobreix amb un pórtic seguint les formes sinuoses generala a Vedifíci. Al costat Est s'afegeix una rotonda amb finestrals recordant una estructura d'absis i amb un cos superior destinat a dipósit d'aigua.
Cobreix la teulada amb voltes de maó plà que es recolzen sobre ele murs primitius de la fábrica i les recobreix de ciment amb incrustacions de fragments de vidre, provocant un contrast de colors entre el mur blanc i les cobertes fosques.
Posteriorment, en una segona fase, damunt el cos d'entrada, al centre de la nau, s'afegeixen dos pisos. Un destinat a cuina i habitació de jocs infantils i l'altre a cambres per al servei doméstic.
L'obra finalitza amb la incorporació de la torre amb estructura de minaret que acaba de donar el toc personal a l'obra: simplicitat ornamental i domini de les formes arrodonides i sinuoses guiadas pels arcs parabólics i les voltes.
A l'interior veiem el treball d'artesans locals, col-laboradors habituals de Muncunill.
El serraller Pau Bros executa part dels treballs en ferro dissenyats per l'ebanista Pere Sabater a qui també Muncunill confía alguns dels mobles de l'nterior de la Masia. El guixaire Jeroni Aldabó és l'autor dels treballs en guix que decoren el sostre de les sales nobles. Del fuster Pere Grau Mach és l'acurada fusteria interior que podem veure en portes i finestres de vores arrodonides. Destaca a també, el mosaic de paviment hidráulic a l'interior i a l'exterior, l'arrimador blanc de cerámica segons disseny de Lluís Muncunill i realitzat per la firma Pujol i Bausis, d'Esplugues de Llobregat.

Entrada a la Masia.

Revestida d'una estructura d'arcs i voltes de clara inspiració gaudiniana.

La Torre o Minaret. Obra de 1913-1914.

Cos central de dos pisos afegits entre 1909 i 1910.

Mobiliari original al vestibul d'entrada

L'ebaniste Pere Sabater va ser l'autor d'alguns del mobles de l'interior de la Masia

Arrambador de ceràmica vidriada