RUTA MODERNISTA. Element 43
LA CASA LLEÓ MORERA - Passeig de Gràcia, 35.
Tanmateig podem observar la grandessa d'ornamentació escultorica que fou concebuda per el seu autor a la tribuna i el seu estat actual. Aixís mateig veiem les cuatre dames esmentades al primer pis.Es un Projecte del 1902, sobre una reforma de l'antiga casa Rocamora de l'any 1864, va guanyar el primer premi d'arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. Pren el nom del seu propietari Albert Lleò Morera com era normal, però en algún llibre he pogut llegir que el nom venìa d'un escut medieval, lleons i moreres.
História
La Casa Lleó i Morera, és un projecte de l'any 1902, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, sobre una reforma de l'antiga casa Rocamora de l'any 1864, situada al Passeig de Gràcia, n º 35 de Barcelona. Va aconseguir el 1906 el Primer Premi del Concurs anual d'edificis artístics atorgat per l'Ajuntament.
El seu propietari inicial va ser Antoni Morera i rus que va llegar l'edifici a la seva neboda, Francesca Morera Ortiz, l'artífex d'encarregar el projecte de remodelació l'any 1902. Va morir el 1904, abans de veure finalitzades les obres i va ser el seu fill, Albert Lleó i Morera qui es va fer càrrec de la casa, donant-li a l'edifici el nom pel qual es coneix actualment.
La casa és una magnífica obra modernista que segons Lluís Permanyer, la qualificació d'un Palau de la Música Catalana a escala reducida1 i s'engloba dins del conegut quadrant d'or de Barcelona.2
En la seva decoració, com era habitual a l'època modernista, van participar nombrosos artesans, Mario Maragaliano i Lluís Bru en mosaics, Antoni Serra i Fiter en ceràmica, Antoni Rigalt i Blanch en vitralls i Gaspar Homar i Josep Pey en mobiliari interior. Seguint l'estil modernista propi de l'època, els seus motius estan inspirats en les línies corbes i en la naturalesa.
Així mateix, es creu que la família Morera va voler deixar empremta del seu llinatge, amb contínues referències al seu cognom Morera personalitzant els elements decoratius amb reproduccions de la imatge dels membres de la família en l'ornamentació. Exemple d'això són la morera del pati interior, la morera dels tiradors de les portes, o els semblants i les mans de porcellana de les figures d'Antoni Serra en els mosaics de la planta principal.
La façana i la planta baixa estaven decorades amb grans i variats ornaments modernistes, i unes escultures d'Eusebi Arnau, les més cridaneres, representaven dues parelles de figures femenines sostenint unes atuells; emmarcant l'entrada, amb doble joc de columnes adossades de marbre rosa, a la base de la tribuna del primer pis apareixien un grup de caps femenines. Tot això es va destruir quan es van realitzar unes obres per a adequació de la planta baixa com a botiga. Les escultures van ser destrossades i els caps les va recuperar el gerent de la botiga que més tard les va vendre a Salvador Dalí que les va emplaçar en el mur del pati del seu Teatre-Museu de Figueres.
L'arquitecte Óscar Tusquets, a mitjans dels anys vuitanta del segle XX, es va encarregar de la restauració de la resta de l'edifici, restituint els pinacles i el templet de la cornisa de la part superior de l'edifici, que havia patit greus destrosses pel foc d' metralladores durant la guerra civil espanyola de 1936. El 1992 es va dur a terme una nova restauració amb la recuperació d'elements arquitectònics de la façana.
El 2006 la casa va ser adquirida pel Grup Núñez i Navarro. Va posar en marxa la seva rehabilitació i recuperació arquitectònica, continua donada les característiques de les obres. L'edifici és d'ús privat, llogant les seves diferents plantes. Des de l'any 2007 la casa forma part de la Ruta Europea del Modernisme, i amb tot, és una de les cases més emblemàtiques del conegut "Quadrat d'or" de Barcelona, conjuntament amb la Casa Amatller o la Pedrera. L'edifici es va obrir per primera vegada al públic la nit del 10 de setembre de 2009 durant 4 hores, per celebrar la nit blanca de la cultura, celebració orquestrada per TV3 en commemoració del seu aniversari. És coneguda com Nit10.
la tribuna, en la actualitat
La tribuna i els baixos, tal i com van ser creats. Podem observa que Pau Audouard, fotograf de la burgesia i de l'exposicio del 1888, tenia el seu estudi en aquets baixos.
Les escultures d'Eusebi Arnau, van ser destrossades i els caps les va recuperar el gerent de la botiga que més tard les va vendre a Salvador Dalí que les va emplaçar en el mur del pati del seu Teatre-Museu de Figueres.
Les cuatre dames de la modernitat, al primer pis.Veure els interiors clica aqui
En el mateix passeig de Gràcia, numero 41 trobem la Casa Amatller
magrada molt ma servit de molta ajuda grasies petons guapos me aseis una rebajita?
ResponElimina