Casa Lleó Morera. Interiors

PIS PRINCIPAL (Detalls fotogràfics)
Vitrall del Saló (Façana posterior) del pintor, dibuixant i vitraller Antoni Rigalt i Blanch
Llar de foc amb porta de ferro, frontal de metall, mosaic i fusta del decorador i ebenista Gaspar Homar.
Escultures d'Eusebi Arnau i Mascort. Escena de la cançó de bressol "la dida de l'infant del Rei". "Verge si em torneu l'infant, corona d'or vos faría"
Rebedor (esgrafiats de lleons, fulles de morera i pintura al foc)
A l'esquerra, escenes de caça un cop acabada. Dreta "Dida veus aque diners compreu-ne altre a la botiga". De Eusebi Arnau.
Sant Jordi lluitant amb el drac per salvar la donzella, d'Eusebi Arnau.
En el distribuïdor ens meravallem amb aquest mosaic de motius florals obra del mosaïciste italià Mario Maragliano.
Finestrals laterals de vidres de colors que donen a un pati interior. 
Passadis
Passadís (enteixinat de guix)
La vidriera de color emplomada del pis principal amb motius de la vida, que es complementarà amb la resta de vidrieres dels pisos superiors.
Sanefa del sostre d'una habitació lateral.


Plafons de mosaic amb paisatges, animals, i escenes campestres de la família amb relleus de ceramica al menjador del pis principal obra d'Antoni Serra i Fiter.

Detalls del monumental vitrall de Rigalt
Sanefa del sostre de l'habitació lateral esquerra.
Vestibul de mosaic i esgrafiat.
Pati posterior amb aquest refet esgrafiat.

Façana principal de la Casa Lleó Morera enmarcada per detalls d'un fanal del arquitecte Pere Falques i Urpí. Al passeig de Gracia, 35. Barcelona
Façana posterior.
Aquets son els artistes artesans i ajudants de Doménech i Montaner:
Lluís Bru i Salelles: Mosaïciste.
Mario Maragliano Navone: Mosaïciste.
Gaspar Homar i Mezquida: Ebenista.
Antoni Serra i Fiter: Pintor i ceramista.
Antoni Rigalt i Blanch: Pintor i vitraller.
Josep Pey i Farriol: Pintor i decorador.
Joan Carreras i Farré: Escultor i tallador.
Antoni Juyol i Bach: Escultor.

Aquesta entrada es complementa a una més antiga d'aquest blog

Fira Modernista de Barcelona 2014

La Casa Pomar, situada al carrer Girona, 86 en aquests trams de carrers

Alguns detalls gràfics de la recent celebrada Desena Fira Modernista de Barcelona 2014, al carrer Girona, entre Consell de Cent i Diagonal, els dies 30 i 31 de Maig i 1 de Juny.
Ruta del Modernisme de Barcelona.
Cementiris de Barcelona i les seves rutes guiades a Montjuic i Poble Nou.
Un nou projecte: Finestres de la memòria dreta de l'eixample.
També presents les rutes del Maresme
Turisme de Barcelona.
Astorga, un any més a la Fira.
Diputació de Barcelona.
El Museu del Modernisme Català.
Ruta Raspall. Modernisme d'estiueg a Cardedeu.
La ciutat d'Alcoi.
Art Noveau de Riga (Letonia).
Carrossa Estufa
Propietari: Colecció de carrosses fúnebres
Cementiris de Barcelona
Aquest nom es va aplicar al segle XIII per designar els carruatges aristocràtics de més luxe, en que la caixa quedava tancadaamb vidres grans i costosos que protegien del fred.
Construïda a Barcelona pel carrosser Joaquim Estrada amb fustes nobles i acabats platejats, té un traçat sobri i eclectic, d'estil vienès.
Va ser la carrossa més utilitzada als enterrements de grans prohoms com Santiago Rusiñol, Enric Prat de la Riba i el comte de Godó durant les dècades de 1920 i 1930.
Cotxe de Respecte
Propietari: Colecció de carrosses fúnebres
Cementiris de Barcelona
També anomenat cotxe de la viuda, aquest carruatge d'acompanyament, destinat a transportar els familiars fins el cementiri, figura al primer catàleg del 1876 de José Estrada per la Casa de la Caritat, tirat per un tronc de dos cavalls.
És un vehicle sobri i, alhora, de gran luxe i confort, construït amb els millors materials. La seva presència destacava als carrers de la ciutat, on predominaven els carros sense suspensió ni cabina tancada.
Jocs infantils de l'època.

Casa Casacuberta

RUTA MODERNISTA. Element 109
Venim del Convent de Valldonzella
Avinguda del Tibidabo, 56. Barcelona

Obra de l'any 1907 de Joan Rubió i Bellvé, en què destaquen la riquesa i varietat de portes i finestres característiques de l’obra d’aquest arquitecte. 

Biografía de Joan Rubió i Bellvé: 
Nascut a Reus el 1870.
Rubió i Bellver es va titular com a arquitecte el 1893 .
És un dels últims membres del Modernisme. Va ser deixeble i ajudant de Gaudí, treballant amb ell des de 1893 fins 1905 a la Sagrada Família , a la Casa Batlló i al Park Güell .
És un dels més importants sintetitzadors de les idees arquitectòniques de Gaudí . Rubió considerava que el disseny i les estructures de Gaudí solucionaven els problemes plantejats per l'eclecticisme al segle XIX .
En 1905 va ser elegit regidor de l' Ajuntament de Barcelona .
També va ser arquitecte de la Diputació de Barcelona on va participar en diversos projectes de reforma com la de la Casa dels Canonges ( Generalitat de Catalunya ) a Barcelona .
El treball de Rubió i Bellver és molt important i és present en molts llocs de Catalunya . Els seus edificis més interessants són : la Casa Macari Golferichs ( 1901 ), la Casa Roviralta - El Frare Blanc - ( 1903 ), els seus edificis dins de l'Escola Industrial de Barcelona, Col-legi Ramon Llull - ( 1912 ) , i l'Asil del Sant Crist a Igualada .
Rubió va morir a Barcelona el 1952.
Font: Wikipedia
Diverses vistes de la casa Casacuberta
Anirem a la Casa Evarist Arnús

Casa Fornells

RUTA MODERNISTA. Element 105
 Avinguda del Tibidabo, 35-37/carrer de Bosch i Alsina. Barcelona

Habitatge unifamiliar de 1903, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista.
Popularment coneguda com "la mona de pasqua" aquesta casa va ser una de les primeres de la urbanització del Tibidabo. El treball del projecte en planta es resol de manera senzilla, col-locant espais rectangulars un al cantó del l'altre, sense passadissos. Aquests rectangles quan es treballen en secció aconsegueixen gran riquesa especial tant per l'ús de terrasses com per la pèrdua de superficie en planta que es va produint a mesura que es pugen els pisos. L'edifici es corona amb la torre mirador que comença en els dos quadrats que són els balcons del primer pis.

 En l'emmarcament petri de la porta principal es present el medievalisme.
La forja es purament moderniste.
Altre aspecte de la Torre-mirador.
Espitlleres i gàrgoles que coronan l'edifici.
Anirem a Museu de la Ciencia
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...