La Fageda d'en Jordà.

La Fageda d'en Jordà es troba a la comarca de la Garrotxa, molt a prop d'Olot. 
Es tot un goig plé de sentits passejar per aquest bosc de faigs que creixen en un terreny planer i s'assenta damunt d'una colada de lava procedent del volcà del Croscat, la qual ofereix un relleu accidentat, amb abundoses prominències molt característiques, que poden assolir més de 20 metres d'alçada i que reben el nom local de tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Us deixo una sèrie de fotografies realitzades aquesta tardor. Encara que personalment recomano, si sou aficionats a la fotografia, que hi aneu en un dia que el sol estigui present, ja que les tonalitats i contrastos que es visualitzen són molt més espectaculars.
Poema a La Fageda, de Joan Maragall:
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n’hagis trobat al món:
un verd com d’aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d’en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s’atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d’aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d’en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Colonia Cal Vidal. Puig-reig

Pertany al terme municipal de Puig-reig i s'hi pot accedir per la carretera C-16, sortida 79. Entre Puig-reig i Navàs (Berguedà. Barcelona)
---ooo O ooo---
La Fàbrica de filats i teixits és un gran conjunt de planta rectangular construït en diferents etapes, amb pisos, i que al centre té una torre per al muntacàrregues que fa d'eix de simetria en la disposició dels finestrals. Al cos central es diferencien clarament tres nivells: la planta baixa, amb un conjunt d'obertures agrupades de sis en sis coronades amb arcs rebaixats; el primer nivell amb set grans finestrals seriats, amb llinda d'arc rebaixat, i al segon pis, amb set grans obertures que en conjunt creen un gran finestral amb llinda d'arc de mig punt. La façana, coronada amb cornisa de poca volada, està flanquejada per dos elements adossats, col·locats a banda i banda i que allotgen la caixa d'escala i els muntacàrregues i que donen accés a les grans naus laterals. El cos sud, de planta baixa i dos pisos, l'últim més estret, té un mur cortina de pedra amb grans finestrals d'arc rebaixat; al sector nord, les naus són d'una sola planta.
Una mica d'historia.
Cal Vidal es va començar a construir l'any 1892 quan el model de colonia estava totalment desenvolupat arreu de les conques fluvials de Catalunya i a la mateixa comarca del Berguedá, pero no es fins el 1901 que començà la seva activitat. És un  exemple de colónia téxtil amb tots els elements més característics d'aquests conjunts fabrils tan singulars. Des del punt de vista urbanÍstic destaca per I'acurada separació dels edificis segons les seves funcions, fruit del creixement industrial i demográfic. Els edificis industrials com la fábrica i magatzems, la resclosa i el canal estan situats al peu del riu i es comuniquen directament amb els dos espaïs residencials, amb les torres de I'amo i del director i la colónia obrera, separats entre ells, sent la torre del amo, com a poder economic i estatus social ben visibles, la que queda per d'amunt, en alçada, de tots els altres elements.
L'església parroquial, construida I'any 1942. Va substituir la primera que es trobava  al costat de la fábrica i fou destruida durant la Guerra incivil del 36. Els  serveis: dutxes comunitáries, la primera sucursal de la Caixa d'Estalvis de ManresaI, l'economat, la barberia, la carnisseria, la fonda, el teléfon públic, la peixateria, el forn de pa, els safareigs, conegut com el dels vius i el dels morts i la botiga, transformada en restaurant. Edificis i espais d'oci i esbarjo: el cinema i el teatre Nou, el teatre Vell, el café, les pistes de básquet i de frontó i el camp de futbol, avui perdut. o edificis culturals: la primera escola de la colónia, el Casal dela Dona (convent de germanes Dominiques, escola de noies. residéncia per a noies treballadores i guarderia) i I'edifici de la Fundació Vidal (amb la nova escola per a nois,la biblioteca, sales de jocs, bar Juventus, pel jovent, avui seu del Museu.
Tot i que la colónia es va construir en diferents etapes, cal dir que fou en els anys immediats a la postguerra que adquirí la fesomia actual de la má de Vicenq Vidal i Casacubertae, enginyer industrial, propietari i impulsor de la vida cultural de la colónia. Ell encarregá la construcció de la nova església (1942),I'edifici de la Fundació Vidal i del Teatre Nou, una obra que ja havia iniciat el 1930 amb la construcció del Casal de la Dona.
La crisi del téxtil va provocar el final de I'activitat industrial el 1980, pero no ha pogut acabar amb gairebé 100 anys d'história. 
Font: Rosa Serra i Rotés
L'existència d'una torre residencial dins la mateixa colònia servia per deixar clar l'estatus de l'amo de la colònia davant els treballadors. La torre de cal Vidal és una gran casa aïllada formada per tres cossos de diferents alçades i construïts en moments diferents. El nucli central, que reprodueix l'esquema d'una austera masia coberta a quatre vessants, s'amplia amb la construcció d'un porxo format per tres grans arcades de mig punt a la façana principal que reposen sobre un pedestal. L'accés a la casa es fa per l'arc central d'aquest porxo. Per sobre d'aquest trobem una cornisa amb teules vidriades i una balconada accessible des del primer pis. Al sector de migdia hi ha una segona ampliació consistent en una planta baixa i dos pisos, també amb porxo com a la façana principal. Al voltant de tota la casa hi ha un sòcol de pedra.
La Torre del director.
La direcció de la fàbrica sempre es va portar des de cal Vidal i fou encarregada al director, per al qual es va construir la torre prop de la dels propietaris, i dels seus col·laboradors, contramestres, majordoms i encarregats. El director gaudia d'un estatus social superior dins la colònia. Per a ell també hi havia una casa unifamiliar, separada, però de dimensions menors que la torre de l'amo. És un habitatge construït als anys trenta del s. XX, amb la façana principal a migdia, devant  la casa de l'amo.
La fundació Vidal.
El primer carrer que es construí  fou el de sant lgnasi, on durant forces anys hi funcionaren I'escola l'a biblioteca, el café i fins i tot una guarderia d'infants. Abans de fínalitzar el segon decenni d'aquest segle ja s'havien construit els carrers que formen la gran placa de la Puríssima. Els últims carrers construils, abans de la guerra civil, foren el de sant Vicenc, que dóna entrada a la colónia, enmig d'unes voreres d'acicies, i el de santa Teresa, el més nou, amb 12 habitatges.
El safareig conegut com "el dels vius i els morts".

Interior oficina de Caixa d'Estalvis Manresa.
L'església de la Immaculada de Cal Vidal, situada a la plaça de la Puríssima Concepció és d'estil neoromànic, amb planta de creu llatina i de tres naus, la central el doble d'ample que les dues laterals i una quarta més curta fent de transsepte. Les naus són cobertes per una volta de canó reforçada amb arcs formers, cada una acabada amb un absis amb cúpula de quart d'esfera, i el creuer és cobert per un cimbori de planta quadrangular. El parament és de carreus de pedra regulars, i tot l'edifici és envoltat per un sòcol de tres filades de carreus amb les juntures d'estuc. A la façana, la porta central és d'arc de mig punt, amb arquivoltes, decorades amb relleus geomètrics; als relleus escultòrics dels muntants, hi trobem dos dels quatre elements del tetramorfs, els símbols dels evangelistes: a la dreta veiem l'àngel (que representa sant Mateu), a l'esquerra, el bou (representant a Sant Lluc). Els altres dos símbols apareixen en l'espai entre la porta i les finestres, a la dreta l'àliga de Sant Joan i a l'esquerra el lleó de sant Lluc. A la façana lateral de ponent trobem un campanar d'espadanya de dues obertures amb brancals i ampit rectes i llindes amb forma d'arc de mig punt
L'escola del nois
Casal de la dona i escola.
Edifici destinat a l'escola-convent per a noies de la colònia tèxtil, obra de l'arquitecte Vives Figuerola. La major part de la mà d'obra de les fàbriques tèxtils era femenina. Per això disposava d'una residència per a noies, regentada per religioses, on se'ls donava també la formació que en aquella època es considerava adequada per a les noies.
Camí cap a la Fàbrica
Entrada a la Fàbrica
La màquinaria utilitzada en el procés fàbril: Obridora, Carda de xapons, Manuar, Mexera, Contínua, Ordidor i el Teler de Garrot.
 La resclosa, el canal i el desaigüa Un cop l'aigua ha produït l'energia, torna al riu
El rel-lotge per constatar l'entrada i sortida de la feina, la fiatura i la sala de turbines.
Vista panoràmica de Cal Vidal pressa de l'altre cantò de la riba del Llobregat.

Entrades relacionades amb les colonies tèxtils Viladomiu VellCal Bassacs i Cal Pons.

La Torre Lluvià. La rehabilitació.

Aquesta entrada es complementa amb una de més antiga La Torre Lluvià.
Aqui visualitzarem la rehabilitació acabada el 2014.
Es una obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms Ponsa de l'any 1896.

La Torre Lluvià, vil-la Emilia o vil-la Maria, és una edificació senyorial del arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, que destaca per la seva posició, situada en un indret de camps de conreu, amb vistas manífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat com a teló de fons. 
Des de 1896 no si hi havia fet cap reforma i part tant la torre estava en un estat ruïnós.
Les fotografies d'abans de la rehabilitació son del 18 de Maig del 2010
Les fetas un cop acabada la rehabilitació son del 9 de Gener del 2015.
Façana  Sud
Aqui podrem apreciar la bona obra feta per l'Ajuntament de Manresa.
Façanes Sud-Oest
Façanes de Ponent-Nord
Vila Emilia o casa Lluvià
La data de finalització de l'obra, 1896
Fenestrals i persianes de llibret.

Façana  Nord

Detall de la façana de Llevant
La torre mirador que havia desaparegut integrament.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...