Casa Granell

RUTA MODERNISTA. Element 62.

Carrer Girona, 122. Barcelona

Un modest edifici que és una mostra excel-lent del modernisme "humil", fet per a les classes menestrals o treballadores. És de destacar els seus esgrafiats de tipus floral.

Baixarem fins el carrer Bailen 113. Casa Llopis Bofill

Casa Lamadrid

RUTA MODERNISTA. Element 61
Carrer Girona, 113. Barcelona

Una obra de Lluís Domenech i Montaner de l'any 1902, on les dimensions del solar no li va donar per molts lluïments, tot i axis, cal destacar l'ornamentació de la façana, amb els tres balcons semicirculars a la planta principal, molt treballats amb pedra. Remarcable també el seu coronament, amb un grup escultòric on, la decoració vegetal i l'escut goticista potencíe'n la personalitat del seu autor.

Un grup escultòric potent

Uns petits balcons molt decorats amb pedra

Decoracions sobre la llinda

Just devant, al 122, Casa Granell

El Mas Noguera o Cal Gallifa

Carretera vella de Manresa a Rajadell. Monistrolet. Bages.

El poderós conjunt, emergent entre la vegetació.

Aquest edifici es obra dels arquitectes Ignasi Oms i Ponsa i Marcel-li Coquillat i Llofriu. La construcció, feta en dues fases, data de 1898-1901 i 1914-1915.
Es interessant la seva posició en el territori, les dimensions de la finca i els elements que forma-ven el conjunt inicial. El passeig arbrat que hi accedeix comença on origináriament hi havia la casa del guarda, amb camps de conreu a banda i banda, i la casa i l'església queden enlairades sobre un altiplá vorejat per un mur de contenció atalussat, amb miradors de baranes de ferro forjat en punts determinats.
La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu.
El mas original es una construcció del s. XVI que per endeutaments de la familia Noguera va pasar a mans del Capítol de la Seu de Manresa, que l'any 1862 el va vendre a l'industrial Francesc Gallifa i Parera, el qual l'any 1901 va encarregar-ne la reforma a l'arquitecte Ignasi Oms. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret.
De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari.
L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte Marcel-lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres.
Ignasi Oms va plantear la reforma de la casa pairal, a la qual també va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I'extrem dret de la facana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel-lí Coquillat va assumir-ne les obres per l'ampliació feta els anys 1914-1915, va modificar el projecte original d'Ignasi Oms i va aixecar una planta més a la casa senyorial, va projectar la galería corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, darrerament, la capella, peró sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació.
Fa alguns anys és un restaurant (Cal Presseguer t. 938 725 909), en l'actualitat tancat al públic per obres i pràcticament innaccesible per poder-lo fotografià de prop (tinc el compromís de fer-ho, perque és un conjunt que val la pena córrer algun risc).

Masia inclosa en l'itinerari Natura i Modernisme de Manresa

Al bell mig de la natura, a la Catalunya central.

Sobre un altiplá vorejat per un poderós mur de contenció atalussat.

La torre d'aigua del mas Noguera

Font de la Girada, vora al mas.


Torre Lluvià o Vil-la Emilia


Façana de llevant


Encare podem veure la galeria tancada amb persianes de fusta de llibret


Cami vell de Manresa a Rajadell, km. 1.

La Torre Lluvià o vil-la Emilia o vil-la Maria, és una edificació senyorial del arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, que destaca per la seva posició, situada en un indret de camps de conreu, amb vistas manífiques sobre una bona part del pla de Bages i les muntanyes de Montserrat com a teló de fons.
Ek recinte de la torre queda perfectament delimitat per la tanca perimetral que dibuxa un ampli recinta interior, una era, al voltant de la qual hi ha diverses construccions auxiliars.
D'aquesta tanca cal destacar les tres portes d'entrada, totes diferents, on ressalten els pilars laterals i les portes de forja, en una de les quals hi ha elements ceràmics amb motius florals. La tanca es rematada amb ceràmica vidriada i forma dues vesants.
la torre presenta tres cossos sobre una planta quadrada, un de central mes alt, de planta baixa i dos pisos, i dos de simètrics en els laterals, mes baixos, de planta baixa i un pis. Originàriament, el conjunt estava coronat amb una torre octogonal sobre la caixa d'escala, enderrocada no fa gaire temps.
Cadascuna de les façanes té elements d'interès, però un dels més potents és la galería del primer pis, encarada a ponent i disenyada per una seqüencia d'obertures en forma d'arc, tancades amb persianes de fusta de llibret i decorades a la part superior amb figures geomètriques i vegetals.
Són interessants els ràfecs de la coberta, que ressegueixen el perimetre gairabé totalment. Aquests estan sostinguts amb tornapuntes de fusta treballada. La coberta es feta amb teules àrabs.
El revestiment de la façana és un estuc que marca l'especejament d'un carreuat, que a les cantonades es transforma en pilastres. Les obertures queden enmarcades pel mateix revestiment en un lleuger canvi de color. Encare es conserven alguns elements d'il-luminació exterior i baranes fetes en forja.
A la façana encare si pot llegir l'any 1896. Sobre la porta d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil-la Emilia", dedicada a Emilia Serramalera, muller del primer propietari. A l'interior també es mantenen alguns sostres amb motllures d'interès, tot i haver estat mutilats bona part dels elements originals. L'edificació ha estat lligada a processos de catalogació desde 1981.
En l'actualitat el seu estat és de ruïna, servint unicamente de corral de quatre gallines en el seu recinte interior.
La torre d'aigua de la Torre Lluvià és també obra d'Ignasi Oms i Ponsa i data de 1896. Està situada a uns 150 metres de la casa, prop d'un torrent. La torre presenta una planta octogonal d'estil neoàrab feta d'obra vista sobre sòcol de maçoneria. Cal destacar-ne les pbertures, la seva geometria i els coronaments. A l'interior hi ha una escala de cargol.

Torre inclosa en l'itinerari Natura i modernisme de Manresa


La façana de ponent


En un estat ruïnós.


Una de les entradas


Una altra entrada amb ceràmica vidriada i ornaments florals


Una tercera porta, treballada amb forja


Detall de forja d'una porta d'entrada.


Vila Emilia. Muller del primer propietari


L'any de la seva construcció, 1896.


La torre d'aigua de la torre Lluvià

El pou de la gallina. Manresa

                                               Carrer Sobrerroca. Manresa
Al carrer Sobrerroca de Manresa es troba un pou que recorda la tradició d'una historia miraculosa esdevinguda el 1602: una nena de cotorce anys guardava una gallina de la seva madrastra, se li escapá i caigué al pou d'aigua que hi havia en aquelj carrer. L'animal morí, i ella, espantada per la reacció que pogués tenir la seva madrastra, suplicà a sant Ignasi de Loiola que li tornés la vida (Sant Ignasi va deixar una forta empremta a la Ciutat després de la seva estada a l'any 1522 ). I segons la tradició local, així succeí.
Al segle XVIII, s'hi construeix una petita capella adjacent. A l'interior hi ha un retaule on s'explica aquest fet. A més, la ciutat continuà recordant durant molts anys aquest fet miraculós beven'ne l'aigua beneida.
El pou que en una època primerenca es trobà al mitg del susdit carrer, posteriorment es treslladà a la vora, tocan les façanas del mateix, per tal de que es pogués transitar.

                                                         El pou de la gallina.
La capella, on aquest retaule explica els fets.

El Mas Morera. Manresa (Aforas)


Cami vell de Manresa a Rajadell (Bages)

Ens trobem amb una altre obra del arquitecte modernista manresà Ignasi Oms i Ponsa, en el camí vell de Manresa a Rajadell. La seva construcció data entre els anys 1903 i 1905. Aquest mas pertanyia originariament a la comunitat dels pares dominics del convent de Sant Domènech de Manresa, però en la desamortització fa ser venut a particulars. Al final del segle XIX era propietat de Josep Portabella i Cots, important industrial tèxtil, que el 1903 va encarregar a Ignasi Oms l'ampliació del mas original per convertirl-lo en una residencia senyorial.
Amb l'ampliació el cos original es va complementar amb dos cossos més que configuren al conjunt en forma de U i formen una era, desde la qual s'accedeixa les diverses zones de manera independent. L'edifici original de planta baixa, pisi golfes, per la banda dreta es va complementar amb un cos de planta baixa i un pis, on es van ubicar els cellers, i per l'esquerra, obert a les visuals sobre un magnific entorn, s'hi va construir un cos que incloia semisoterrani, baixos i un pis, del qual cal destacar la seva riquesa ornamental, tant a l'exterior com a l'interior, i la fantàstica tribuna que s'obre a les feixes de conreu i la vall de la riera de Rajadell.
La façana te dues franges diferenciades, una feta amb maçoneria (de pedra extreta en el mateix indret), que cobreix el semisoterrani i la planta baixa, i l'altra executada amb material ceràmic revestit amb un estuc acolorit que a les cantonades, llindes, cornises i ràfecs combina treballadament l'obra vista amb elements de pedra i de ceràmica vidriada amb reproducció d'elements folrals de color verd, tot contrastant harmònicament amb el vermell del material ceràmic.
La testera del cos principal destaca pels esgrafiats que dibuixen la llegenda "Morera 1905", sota un ram d'element vegetals i sobre una estrella de sis puntes, i per les dues M que es dibuixen amb elements ceràmics sobre les llindes de les obertures de la primera planta.
L'element més característic es la magnifica galeria que, amb una tribuna mirador amb porxos a banda i banda s'aboca sobre els camps de conreu damunt la vall de la riera de Rajadell. Aquesta tribuna, amb una volada important, està soportada per tornapuntes de ferro artisticament treballats, la vidriera ocupa tota l'alçada, i amb aixó s'aconsegueix que desde la magnifica sala interior a la qual dóna l'obertura (la sala principal de l'inmoble) es tingui una visió espectacular de l'entorn. La cúpula de l'element central de la triuna és recoberta exteriorment amb petites peces ceràmiques que reprodueixen elements florals.
Al recinte del jardí s'hi alça un petit pavelló revestit de fragments de pedra no treballats que data de 1906 i que recorda l'arquitectura dels jardins Artigas d'Antoni Gaudi a la Pobla de Lillet.

Masia inclosa en l'itinerari Natura i modernisme de Manresa


Una magnifica tribuna dominant la vall de la riera de Rajadell


Façana de llevant


Pineda de la Morera


Façana principal


Montserrat, sempre presidint el pla del Bages


Entre arbrat i terres de conreu


Cami d'accés al mas


Pati interior


Els colors ornamentals semblan imitar els de les terres recent llaurades

FESTA COMERÇ I FIRA MODERNISTA

UNS QUANTS DETALLS GRÀFICS DE LA FIRA MODERNISTA DE BARCELONA 2010













7ª FESTA DEL COMERÇ
AMB FIRA
MODERNISTA

DEL 28 AL 30 DE MAIG
AL
CARRER GIRONA ENTRE ARAGÓ I AVDA. DIAGONAL
BARCELONA

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...