Cementiri desde el campanar de l'esglesia de Sant Esteve d'Olius
.JPG)
PASSEJANT per Olius (Solsonès), visitem en plena naturalesa un cementiri del tot original: per la seva petitesa, per mancar de qualsevol tipus d'urbanitzaciò, pel gran caràcter de sobrietat i bellesa que marquen la mort i la vida amb la simbologia de les roques caigudes i les alzines.
En efecte, el1915 el bisbe de Solsona, dona l'encàrrec al llavors arquitecte diocesà de Solsona i home de la seva confiança Bernardí Martorell i Rius (1877-1937), el projecte d'un cementiri a Olius, diòcesis de Solsona. Atès que fou desxeple de Gaudi,el cementiri no amaga doncs un cert aire d'aquest estil, com l'esbelta agulla que sobresurt del conjunt, sìmbol de la nova vida . Curiositats modernista a part, és que moltes de les tombes estan excavades en les mateixes roques fent tot el conjunt un espai de repòs etern, realment curiós i únic. Manca de tota suntuosidad i aparences de grandesa monumental, sent la senzillesa el que li dóna al conjunt, aquesta sensaciò d'espai dedicat al repòs etern i que al visitar-lo, cuides de venerar amb els teus silencis; el que mereixen les ànimes que allà reposen.
Bernardi Martorell, Considerat arquitecte modernista de l'època tardana, propera al noucentisme, ens deixa una obra estesa pel territori català. Acaba la carrera d'arquitecte en l'any 1902 i molt aviat projecta les seves primeres obres, es tracta del Col·legi de les Teresianas, a Vinebre i Can Ferran, a Arenys de Mar. Com arquitecte diocesà no només a Solsona, sinó també a Barcelona i Tarragona trobar-em la mayoria de la seva obra. Per a la diòcesi de Solsona signa en l'any 1917 el projecte de l'església de Puigreig, en 1919 la de Figols de les mines, en 1928 la de Mollerussa. Prèviament certifica diverses obres en esglésies del bisbat, a més de les obres del seminari conciliar de Solsona l'any 1918 i l'església de Lladurs, l'any 1921 . És autor d'altres edificis religiosos com el Convent de Valldonzella de Barcelona (1916), l'església i convent de les Oblatas de Bellesguard (1929), l'església de Sant Agustí de Sabadell (1932), Església dels Escolapis de Sabadell (1924), Col·legi de les Teresianas de Tarragona (1926), Església del Santíssim Redemptor de Barcelona (1926), l'església parroquial de Navàs (1931). Edificis civils a assenyalar són: les Escoles de Capellades i el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Ca Montal a Arenys de Mar (1921), la casa de Joaquim Duren i Barraquer a Sitges (1929). Una obra molt important a Solsona és l'Hotel Sant Roc, que encara que començá l'arquitecte modernista de Manresa, Ignasi Oms i Ponsa, i que va continuar i acabar l'esmentat. Aquest edifici modernista, tè un cert aire flamenc, com en el frontal triangular de la part alta de la façana; semblança o influencia també, amb la casa de l'industrial de la xocolata Antoni Amatller, a Barcelona. Aquest obra va ser concebuda ja des d'un principi com hotel, i avui en dia és un dels mes benvolguts i distingits de la comarca.
El fet que els habitants d'Olius hagin mantingut, des de la seva construcció, la serietat i el respecte, pel seu cementiri, evitant introduir elements estranys, ha permès conservar el seu estil i bellesa primitiva.
Just davant del cementiri podem visitar l'Església de Sant Esteve d'Olius i la seva cripta, d'estil romànic llombard de la segona meitat del segle XI.
........................................
11 d'Agost del 2009.
................................
Ens ho podiem esperar, segons llegim en el diari "Regiò 7", i haurá una ampliaciò del cementiri. Dic, ens ho podiem esperar, donat que els oliuencs feia temps que es queixaven de no poder enterrar als seus familiars al cementiri, i han de fer-ho a Solsona ó en un altre indret.
La queixa em sembla molt raonable, altre cosa serà veure com las autoritats locals i no locals, ho porten a terme.
Que siguin il.luminats.
Agulla de clar estil gaudinià
Tombes excavades a les pedres
Roques i alzines; mort i vida
Tombas dintre de la roca. Espectacular
Hotel Sant Roc, a Solsona, projectat per Ignasi Oms i Bernardì Martorell
Cripta de l'esglesia de Sant Esteve d'Olius
La tribuna i els baixos, tal i com van ser creats. Podem observa que Pau Audouard, fotograf de la burgesia i de l'exposicio del 1888, tenia el seu estudi en aquets baixos.
