Casa Fornells

RUTA MODERNISTA. Element 105
 Avinguda del Tibidabo, 35-37/carrer de Bosch i Alsina. Barcelona

Habitatge unifamiliar de 1903, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista.
Popularment coneguda com "la mona de pasqua" aquesta casa va ser una de les primeres de la urbanització del Tibidabo. El treball del projecte en planta es resol de manera senzilla, col-locant espais rectangulars un al cantó del l'altre, sense passadissos. Aquests rectangles quan es treballen en secció aconsegueixen gran riquesa especial tant per l'ús de terrasses com per la pèrdua de superficie en planta que es va produint a mesura que es pugen els pisos. L'edifici es corona amb la torre mirador que comença en els dos quadrats que són els balcons del primer pis.

 En l'emmarcament petri de la porta principal es present el medievalisme.
La forja es purament moderniste.
Altre aspecte de la Torre-mirador.
Espitlleres i gàrgoles que coronan l'edifici.
Anirem a Museu de la Ciencia

Casa Teodor Roviralta

RUTA MODERNISTA. Element 104
 Avinguda del Tibidabo, 31. Barcelona.

Projectada per Joan Rubió i Bellver i construïda entre 1903 i 1913.
La Casa Roviralta també coneguda com El Frare Blanc és una casa situada a la part alta de Barcelona.
Antigament va ser propietat d'una comunitat de frares dominics abans de ser adquirida per l'indià Teodor Roviralta
Es tracta d'una casa unifamiliar. La filosofia arquitectònica de Rubió i Bellver es plasma perfectament aquí, amb una estructura tradicional que recorda en alguns aspectes l'estil de Puig i Cadafalch però incorporant elements originals especialment la teulada que mostra una estructura fantasiosa.
La façana està revocada i pintada en blanc per contrastar amb els marcs de les finestres i balcons de maó vist.
El disseny interior es basa més en el realç de l'estructura que en una ornamentació complicada. Lamentablement, la transformació de la casa en un restaurant va imposar alguns canvis en la distribució original, malgrat la qual cosa el bàsic s'ha mantingut.

Joan Rubió i Bellver ( Reus , 24 abril 1870 - Barcelona , 30 novembre de 1952) va ser un arquitecte espanyol del modernisme català . Germà de l'enginyer militar Marià Rubió i Bellver i oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i de l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí , avi dels arquitectes Ignasi de Solà -Morales i Manuel de Solà - Morales .
Va ser deixeble d'Antoni Gaudí , amb el qual va treballar fins a 1905, col · laborant en obres com el Temple Expiatori de la Sagrada Família , la Casa Batlló , la Casa Calvet , la Torre Bellesguard , el Parc Güell , la restauració de la Seu de Mallorca i la Colònia Güell , on va construir la Cooperativa ( amb Francesc Berenguer , 1900 ) i diverses cases particulars , com Ca l' Ordal ( 1894 ) i Ca l' Espinal ( 1900 ) .
Va ser també regidor de l'Ajuntament de Barcelona ( 1905 ) i arquitecte de la Diputació , des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya , la més destacada va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el palau amb la casa dels Canonges , al carrer del Bisbe . Va ser militant de la Lliga Regionalista i va col · laborar amb la Mancomunitat de Catalunya . Va ser president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914 ) .
Entre els edificis que va construir a Barcelona destaquen els edificis de l'Escola Industrial , les cases Golferichs , Pomar , Rialp , Dolcet i diverses situades a la vessant del Tibidabo : la Casa Roviralta o " Frare Blanc " , la Casa Fornells i la Casa Casacuberta . Fora de la capital catalana va realitzar l'església de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll , el Monestir de la Sagrada Família a Manacor , l'edifici de les caves Raventós i l'asil del Sant Crist a Igualada .
Vista des de el carrer Roman Macaya
Casa Roviralta o Frare Blanch.
La inscrpció ens diu:
"Quantum haec umbra progreditur
 tantum tua vita minuitur"
"Quant més progressa  l'ombra
 Més  disminueix  la teva vida"
Entrada a la casa
Trencadís a la volta de l'entrada
En l'actualitat està ocupada per un restaurant, aquest negoci l'ha adaptat al seu interior per a la realització de la seva activitat brindant la possibilitat de veure'n els  interiors compartint taula i  un bon apat.
Els seus grans salons ens permeten contemplar un interior ple dels elements més decoratius de la mansió modernista.
Enteixinat de l'escala 
Premi del Ajuntament de Barcelona l'any 1905

Torre Bellesguard. Antoni Gaudí

RUTA MODERNISTA. Element 98
Venim de la Casa Alemany
Carrer Bellesguard, 20. Barcelona
Bellesguard va ser I’última residencia de Martí I’Humà (i , per extensió, de la dinastia catalana) i Antoni Gaudí ho sabia quan, el 1890, comença, a construir-hi un edifici inspirat en els castells medievals. Per això aboca tota la seva inspiració a retre homenatge a Catalunya i a la seva historia. Esperonats pels actuals propietaris, un grup d’investigadors troben, en aquesta obra, tres nivells de simbolisme i, en aquest espai, una història paral.lela a la de Barcelona i Catalunya. 
La façana principal de Bellesguard amaga molt simbolisme religiós: a més de la creu del pinacle, els tres balcons representarien la Santisima Trinitat i els 33 metres d'alçada del pinaclen podrien ser una al-lusió a l'edat de Crist.
De Vallblanc a Bellesguard. Ja se sabia que va ser Martí I’Huma qui bateja amb el nom de Bellesgnard aquesta propietat que, efectivament, ofereix una magnífica panoramica de Barcelona i el mar. Pero ara, a més, en sabem el nom anterior i com era quan la va comprar el rei Martí: "Abans es deia torre de Vallblanc. Hi havia unes 40 hectarees amb un recinte murat, un palau, un mas, una cisterna, un pou i terres de conreu, amb vinya, entre d’altres coses.
Abanda i banda de la porta d'entrada de Bellesguard, dos bancs fets amb trencadis, representen dofins amb les quatre barres al llom. Gracies a la investigació que, sobre aquesta construcció, ha impulsat la familia Guilera (propietaria de Bellesgnard), ara sabem que són una referencia a una famosa frase de Roger de Llúria (1250-1305) sobre la dominació catalana del Mediterrani: "Que a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó’.
Observem també la inscripció sobre la llinda el ferro forjat  amb la llegenda "Ave Maria Purissima Sense pecat concebuda".
Martí l'Humà albirà les veles blanques dels vaixells que li duien males notícies de Sardenya, on havia mort sobtadament el seu únic fill, I’hereu de la Corona d’Aragó, Martí el Jove que tampoc no deixava descendencia.
Aquest detall tampoc escapa a Gaudi, que l’immortalitza al banc de l’entrada que esta orientar a l’est (allà on es veu la mar i el sol ixent). Per això,  aquest banc "representa la sortida del sol, la vela blanca (senyal de males notícies en aquell temps) i la data de 1916 indica l’any que acaba les obres Domenec Sugranyes", qui quedà encarregat de concloure tots els detalls de l’obra de Gaudí.
A la banda oposada, a l’oest, el trencadis del banc representa el sol ponent, un ocàs sobre Montserrat que simbolitza, l’ocàs de Catalunya després de la fi del Casal de Barcelona, la dinastia catalana que representava Martí I’Humà, en morir aquest rei sense descendencia el 1410, precisament l’any que està inscrit en xifres romanes.
El pinacle, el símbol distintiu de Bellesguard, també acaba amb una senyera en espiral sobre la qual s’ha col-locat, una altra vegada, la corona del rei Martí I. Tot plegat ho culmina una creu de trencadís, els quatre braços que assenyalen els punts cardinals. Per molt subtil que pugui semblar aquesta bandera catalana en espiral, no va passar la censura de la dictadura. Durant el franquisme, segons Anna Mollet (membre de la familia propietaria), les autoritats van obligar a ocultar les quatre barres del pinacle i la familia no les va poder descobrir fins els anys vuitanta.
L'estrella de vuit puntes es repeteix a l'interior de Bellesguard com la clau secreta d’una simbologia misteriosa. També té vuit puntes el llum central que illumina l’escala, el sostre que cobreix aquest mateix espai i d’altres detalls de la casa. Això ha alimentat encara noves teories: "El número 8, explica Anna Mollet, era símbol dels catars peró també era símbol de resurrecció o renaixença. El pare de Martí l’Humà va morir defensant els càtars. Peró si també simbolitza resurrecció, Gaudí era un home de la Renaixença, que treballava per la resurrecció de la cultura catalana, del poder perdut amb la mort de Martí l’Humà."
*L'estrella de Venus des de l'exterior, des de l'interior, llum central a l'entrada de la torre i sostre que cobreix l'entrada.
L'escut de trencadís que dóna la benvinguda a la finca construïda per Antoni Gaudí.
Els tres balcons que representarien la Santisima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant).
Gaudí tria els simbols dels escuts d'armes de Margarida de Prades (segona dona del rei Martí I), el lleó rampant i el gall, per a la ceràmica de l'escala de Bellesguard.
Mobiliari original.
Detall de la ceràmica del vestibul de la entrada.
"Mirador" a l'escala de l'entrada a la torre. Des d'aquest mirador podies veure qui arribava però ningú podia veure't.
L’espectacular sala dels Maons, un sala que Gaudí va dissenyar amb una acústica perfecta per a fer de sala de música. Curiosament, aquesta sala, que Gaudí hauria previst enguixada com la resta d'habitacions, va quedar inconclusa i els maons deixen veure encara algunes marques fetes amb llapis per l’arquitecte.
Arrambador amb el lleó rampant
La imatge de ldrac que suggereix el terrat des d’un dels seus angles  està creada sobre les formes anguloses de finestres i xemeneies.
Les cavallerisses.
Dos bancs, en aquest cas semicirculars, que hi ha al jardí, tornen a reproduir les armes de Martí l’Humà. El de la banda oriental presenta, dos àngels portant l’escut de la Corona d’Aragó amb les quatre barres i la corona reial i, al de ponent, els dos àngels duen l’escut del Casal de Barcelona i la corona comtal.
Detall de com Gaudi dissimula els baixants amb trossos de pedra.
La creu de terme de Bellesguard, als jardins de la finca, on es conserven espècies portades pel rei Martí I.
L'antiga caseta del guarda.
Una petita capella a l'exterior forma part del conjunt de Bellesguard.
Escut a l'entrada del recinte amb les quatre barres, una dona tapant-se els ulls, el sol naixent i els anys 1409 i 1909.
El trencadís de pedra, molt present a Bellesguard.
Gaudí rep el permis per construir un viaducte perquè el camí pugui passar per fora de la finca i, després, consolida la part de muralla que corre paral-lel a aquest viaducte. Aquest li servirà a Gaudí de prova per el Palau Güell i el Park Güell.
Vista panoramica que ofereix el punt més alt del terrat de la casa, que fa honor a Bell Esguard que li donà Martí l'Humà. L'edificació existent abans d'esdevenir cort era coneguda com torre de Vallblanc.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...