Normalment, el primer diumenge desprès de la Festa de la Llum, que ès celebra el 21 de Febrer, es fà la Transèquia, que no és altra cosa que seguir tot el recorregut de la Sèquia, des del seu inici a la resclosa dels manresans fins a la seva arribada al parc de l'agulla de Manresa, que és la seva destinació final . Es recorren els 26 kms al costat del canal en unes 5 ó 6 hores. Al llarg de l'itinerari es poden accedir a begudes i diversos menjars per anar recuperant les forces, que sens dubte es van deixant al llarg del cami. No existeixen desnivells, sempre se segueix en pla, tinguem en compte que el desnivell només és de 10 metres, inapreciable doncs per els caminadors.
Personalment m'atreveixo a recomanar fer tot el recorregut un dia de primavera qualsevol ( de no gaire calor), dedicar-hi tot el dia i abans si teni-ho temps, documentar-se una mica sobre la sèquia i ha poder ser, llegì el llibre "La Cequia de Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós, editat en 1.906 per Estampa Católica de Domingo Vives. Un cop haber comprès l'importància de l'obra, penuries, misèrias, l'entusiasme que van possar els polítics d'aquells temps i l'esperança que tenìa el poble en l'esmentada, podem possar la Motxilla a l'esquena, amb força aigua, fruits secs i algùn que altre entrepà i esterem preparats per visualitza i percebre sensacions, olors i sabors medievals. Sempre serà aquell dia que vare'ho fer la transequia, vare'ho camina durant 26,3 kms al costat d'aquesta fascinant i oblidada obra del segle XIV i que encara avüi quan obro l'aixeta ho dec en gran part a aquells enginyosos pesonatges. Fer la transequia es un orgull, una satisfacciò i un reconeixement.
Personalment m'atreveixo a recomanar fer tot el recorregut un dia de primavera qualsevol ( de no gaire calor), dedicar-hi tot el dia i abans si teni-ho temps, documentar-se una mica sobre la sèquia i ha poder ser, llegì el llibre "La Cequia de Manresa" de Joaquim Sarret i Arbós, editat en 1.906 per Estampa Católica de Domingo Vives. Un cop haber comprès l'importància de l'obra, penuries, misèrias, l'entusiasme que van possar els polítics d'aquells temps i l'esperança que tenìa el poble en l'esmentada, podem possar la Motxilla a l'esquena, amb força aigua, fruits secs i algùn que altre entrepà i esterem preparats per visualitza i percebre sensacions, olors i sabors medievals. Sempre serà aquell dia que vare'ho fer la transequia, vare'ho camina durant 26,3 kms al costat d'aquesta fascinant i oblidada obra del segle XIV i que encara avüi quan obro l'aixeta ho dec en gran part a aquells enginyosos pesonatges. Fer la transequia es un orgull, una satisfacciò i un reconeixement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada