TOT PASSEJANT: Auguste Rodin a Barcelona

Fotografias: jmp

Una mostra exhibeix els ‘Burgesos de Calais’ i ‘El pensador’ a la rambla de Catalunya

El 1347, durant la guerra dels cent anys, entre Anglaterra i França, Eduard III va assetjar el port de Calais (França) i va declarar que actuaria amb indulgència si sis notables (burgesos) del lloc acceptaven entregar-se davant seu en camisa, amb el cap i els peus despullats, i una corda al coll presentant-li les claus de la ciutat. Eustache de Saint-Pierre i cinc més van acceptar sacrificar les seves vides per salvar les dels seus conciutadans. Al final, la reina va intercedir i van obtenir el perdó. Es tracta d’un dels fets més cèlebres de la història francesa. I l’episodi plasmat per Rodin en el monument als Burgesos de Calais.

Ara, les sis figures que formen el conjunt, més l’escultura El pensador, s’exhibeixen (fins al 6 de febrer) a la part baixa de la rambla de Catalunya, dins del programa Art al carrer, una iniciativa de l’Obra Social la Caixa i l’Ajuntament de Barcelona, que té com a objectiu treure l’art de les sales i acostar-lo als ciutadans. Una idea que Auguste Rodin (París, 1840 - Meudon, 1917) hauria celebrat, ja que l’artista, considerat com l’innovador de l’escultura al segle XIX, va concebre aquestes peces amb la finalitat que lluïssin a l’aire lliure i sense peanya.

PECES ORIGINALS / Aquest últim punt resultava bastant revolucionari en aquella època ja que l’escultura commemorativa sempre descansava sobre un pedestal. De fet, la voluntat de Rodin no es va respectar fins després de la segona guerra mundial. «Jo volia fer segellar les meves estàtues, una darrere l’altra, davant de l’Ajuntament de Calais, al nivell de les lloses de la plaça, com un rosari vivent de patiment i sacrifici. Crec que hauria causat un fort impacte. Però van rebutjar el meu projecte i van imposar un pedestal tan poc encertat com superflu», es lamentava Rodin.

El cas és que, amb peanya o sense peanya, la força del conjunt és impressionant: «Cada individu té una entitat i personalitat pròpies», apunta Dominique Viéville, director del Museu Rodin de París, entitat d’on procedeixen les obres. Com impressionant és El pensador, una de les peces capitals de Rodin i de la història de l’art.

Són peces originals, és a dir, les set procedeixen del motllo original i són una de les vuit primeres edicions –això és el que marca la llei francesa per considerar una escultura original–. El pensador de la mostra es va editar en vida de Rodin i és la mateixa peça que descansa sobre la tomba de l’artista a Meudon (França). L’escultor va canviar el concepte de l’escultura, però és difícil d’encasellar perquè va utilitzar diversos estils, materials i suports. Va ser «un escultor que sempre va fer el que va voler», segons Lluís Reverter, secretari general de la Fundació.

Text: Natàlia Farré