La Sinagoga Major. Carrer Marlet, 5. Barcelona.
De la vella sinagoga del Call s'ha recuperat dues sales totalment diferenciades . A la primera destaquen restes d'un edifici que corresponen als primers temps de Barcelona, com un «opus afiricano», un tipus d'obra que es feia llavors en edificis d'ús públic. Són visibles, per descomptat, els murs medievals del segle XIII i, un mur de la mateixa època que correspon a l'edifici original. Al fons de la peça han aparegut dus pous que utilitzaben els tintorers que van entrar a ocupar la sinagoga quan aquesta fou saquejada. Eren uns jueus conversos, la família Arguens, que també es va veure obligada a fugir a França i, segons expliquen, la seva efígie va ser cremada públicament per decisió del tribunal de la Inquisició. A la segona sala, a la qual s'accedeix després de cobrir-s'ha el cap amb un solideu, es veuen dos finestrals orientats cap a Jerusalem i una menorah-canelobre de set braços-obra de l'artista mallorquí Ferran Aguiló (1957) en record dels seus avantpassats. La volta, data lel segle XVII. L'angle més inferior donava a l'antic carrer de les Dones.
Els dos pous dels tintorers Arguens.
El mezuzac. Al llindar de la porta d'entrada.
Al mateix carrer Marlet, al número 1, La placa hebrea
Hola, heu llegit els estudis que citen aquí? Sembla ser que aquest lloc podria no ser la sinagoga major:
ResponEliminahttp://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/2015/03/24/la-historia-com-a-negoci/