RUTA MODERNISTA. Element 63
Carrer Bailen 113. Barcelona
Obra de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà Soqué, podent afirmar que seria el seu projecte més destacable. Executada entre els anys 1902-1903. Obra de volum, destacant el gran joc de materials diversos en la seva execució, donant al conjunt una gran vistositat de colors i detalls. Va tenir en Josep Maria Jujol una excepcional col laboració en el disseny dels esgrafiats de façana. A destacar també, com deia, l'aparador de materials, com l'obra vista, estucat, ferro, vidre, ceràmica vidriada, tot en les seves diverses aplicacions. Es pot observar alguna influència de Domènech i Montaner i de l'arquitectura neoàrab. Ha sofert diverses modificacions i restauracions, quedant un magnífic edifici digne del modernisme amb identitat del seu creador.
L'arquitecte
Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona 1861 - 1903) fou un arquitecte modernista català. Fou professor a l'Escola d'Arquitectura de Barcelonai col·laborà amb importants arquitectes com Elies Rogent, Lluís Domènech i Montaner i Josep Maria Jujol. Obtingué el títol d'arquitecte el 1885 als 24 anys d'edat, es llicencià amb una qualificació d'excel·lent.
La seva arquitectura és coherent i uneix una tècnica depurada a un exhaustiu sentit decoratiu, que utilitzà com a llenguatge per a refermar el sentit nacional de Catalunya. Entre les seves obres més notables hom pot destacar la reforma de casa seva a Barcelona, al carrer d'en Gignàs, una sèrie de panteons, com els de la família de la Riva (a Barcelona) i els de la família Arús a Vilassar de Mar i Casanovas-Terrats a Lloret de Mar), la casa Pujol (a Esplugues de Llobregat), la casa Gomis al Papiol, l'església de Santa Maria de Cervelló i a Barcelona la casa Llopis Bofill (C/ Bailèn 113) i la casa Carlos de Llanza (C/ Marquès de Barberà, 24). Com els altres arquitectes de la seva generació, dissenyà mobles, mosaics, esgrafiats, ceràmiques llises i volumètriques per a revestiments, lletres, banderes i senyeres, com la de l'Orfeó Català. La seva producció apareix a moltes de les obres dels arquitectes més coneguts pels que va treballar, especialment el disseny de ceràmiques de l'obra de Domènech. Fou autor de l'ornament i enllumenat del carrer de Ferran a Barcelona, el 1902, inspirat en dibuixos de rajoles medievals, de les quals fou col·leccionista. Fou també responsable directe dels obradors artesanals instal·lats al Castell dels Tres Dragons, segons la idea de Domènech i Montaner.
Fortament implicat en el moviment catalanista, també va intervenir en la redacció de les Bases de Manresa i fou president de la junta permanent d'Unió Catalanista el 1897.
Des de jove va tenir problemes cardíacs conseqüència dels quals va morir el 1903.
Text: Wikipedia
Esgrafiats de Josep Maria Jujol
Maó, cerámica, ferro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada