RUTA MODERNISTA. Punt 23
Carrer Montsió, 3 bis. Barcelona.
Casa Francesc Martí (arquitecte, Puig i Cadafalch)
Va ser un local amb diferents denominacions, bar, cerveseria, restaurant, cafeteria, cabaret, hostal. La veritat es que va ser una mica de tot. Es va inaugura el 12 de juny de 1897. Des d'un principi va ser centre d'acollida d'artistes i personatges amb un denominador comú; passar-s'ho bé trencan amb les estructures fetes i fer-sa amb les noves corrents modernes i modernistes.
Així doncs, dir els quatre gats a Barcelona, sempre m'ha sotjerit el pensement bohemi, modernista, innovador, trencador, racò de tertúlies, cenacle, cau d'arts, vetllades literàries i musicals, espectacles de titelles, joventut...etc, i com no podria ser menys, noms com Picasso, Gaudi, Rusiñol, Casas, Opisso, Nonell, Romeu, Granados, Albeniz, Millet, pertanyien a aquest niu d'artistes. En aquell cau és respirava cultura, art, idees de gent trencadora, innovadora, és a dir la bohèmia pura, la bohèmia moderniste.
És clar que la paraula bohèmia res tè a veure amb els bons negocis . Axis va ser, aquell establiment durà pocs anys, sis, fins el 1903. Desprès esdevinguè seu del Cercle Artistic de Sant Lluc, fins la guerra incivil del 36.
El seu promotor i propietari Pere Romeu, home d'un carisme fort donat pel seu caracter i el seu fìsic, va morí pocs anys després del tancament del local, i el seu amic Santiago Rusiñol li va dedica unas paraules plenas d'amistad.
"Aquell racó pintoresc, ple de somnis i cabòries que espantaven al menestral, aquells quadres de les parets que les noies de sa casa no els podien anar a veure perque els agradaven massa; aquella fumerola de pipes que emborratxava d'idees els parroquians de la casa; dorm en pau amic que t'ho mereixes. No havies fet mes que bé, i no tinguis recança d'anar-te'n. Nosaltres si que t'enyorarem, i en tu enyorarem una època que el fantasiar feia viure."
Peró la seva fama supera l'oblit, la prova és que l'interior, que en tancar es va convertir en magatzem, ens arriba miraculosament preservat i per això a la rederìa del anys setanta va tornar a obrir amb mes o menys sort. Al 1989, sota una nova direcció, prent força i fins avui.
Tinc de dir, que anar a els quatre gats, i mentre prenc un café, sento que m'envolta aquella atmosfera artistica, que de ben segur van crear aquells joves d'idees innovadores i un chic afrancesades. Suggereixo que al passar pel carrer Montsió, no deixeu d'entrar-hi i respirar aquell ambient que s'intueix, ple d'aire humà i geni artistic, enmarcat dis d'una bohemia moderniste.
Just
Plaques integrades en el paviment, a l'entrada dels establiments
més emblemàtics de Barcelona,
com reconeixement de l'Ajuntament.
I unaltre que diu;
" De l'antiga imatge de Sant Josep amb l'infant Jesús, obra de l'escultor Josep Llimona, destruida en una época de perturbacions, nomès s'en salvaren els caps gràcies a una noia anònima. En record d'aquest gest s'ha reconstruit l'escultura, que es dedica a les accions desinteressades i per sempre oblidades de tantes dones desconegudes". Novembre 2000.
Passem a l'altre costat de la Via Laietana i ens trobem emb el Palau de la Musica Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada