Marxapeus prostituïts


Sota el llindar del número 22 de La Rambla.

La Rambla de Barcelona. Número 24.
Les petjades de les prostitutes de la Rambla de Barcelona

Les finques 20, 22 i 24 de la Rambla estan en obres per convertir-se en hotel. La singularitat d'aquest futur hotel és que es construeix on anys enrere hi havien hagut cases de putes. I en els llindars de dues d'aquestes finques encara hi ha les marques impacients que les prostitutes feien amb els talons d'agulla mentre esperaven la clientela. Les petjades han quedat com un baix relleu en els llindars de les escales i els promotors de l'obra, respectuosos amb el que molts creuen que és només una llegenda urbana, han decidit conservar-los. Arrancaran els marxapeus, que fan un 5 centímetres de gruix, i diuen que els emmarcaran. Això es el que ha assegurat a l'AVUI Ignasi Torralba, l'amo del restaurant Amaya, que ocupa part dels baixos d'aquestes finques, i que es un dels promotors de l'hotel. Potser penjaran aquests quadres de les petjades en el vestíbul del nou establiment o se'ls quedarà el restaurant, que ja ha decidit que no tancarà durant les obres.
Va ser el mateix Torralba qui va explicar fa anys al periodista i escriptor Lluís Bonada que la propietària de la casa de barrets volia treure el marxapeus gravats i que ell la va convèncer que no ho fes al·legant que era "un patrimoni de la ciutat".
González Ledesma, també escriptor i periodista, descriu aquests marbres dient que estan "materialment menjats, acoltellats pels talons de les dones que esperaven allà. Filles de les hores, esclaves de les mirades fugitives, nines sense temps, la seva empremta queda en aquest veritable monument històric que mereixeria un racó pietós en un museu de la ciutat".

Prostitució per decret
A partir del 1956, quan la prostitució es prohibeix per decret i es tanquen els bordells, les dones que es dedicaven a aquest ofici es van veure obligades a buscar els clients al carrer. Durant anys la part baixa de la Rambla va ser l'aparador més gran per anar a mirar, escollir i fer tractes. Tot aquest món va començar a canviar al finals dels anys vuitanta. Els dos principals impulsors que van forçar la transformació van ser la instal·lació de la Universitat Pompeu Fabra a la plaça del teatre i la preparació dels Jocs Olímpics. L'Ajuntament i l'Associació d'Amics i Comerciants de la Rambla van treballar plegats per eliminar els meublés i els chulos. Des del 1988 al 1992 els promotors privats van invertir en la remodelació 6.000 milions de les antigues pessetes i l'administració uns 4.000 milions més.
Torrabalba i l'amo de l'estanc que ocupa un altre dels baixos d'aquestes finques van anar comprant els pisos per evitar nous estadants indesitjables. "Vam pagar el nostre impost revolucionari", diu amb sorna Torralba.
El projecte de l'hotel tampoc ha tingut un camí fàcil. El pla d'usos de la Rambla els ho va posar difícil perquè no permet cap més hotel de tres o menys estrelles ni fer-lo en un lloc habitat per veïns després del 2005. Els promotors van demanar llicència el 2007 per un hotel de quatre estrelles i en el període d'informació pública els veïns van presentar al·legacions perquè temen que l'aire condicionat del futur establiment els faci la vida impossible.

Article de Maria Favá al diari Avui del 12 decembre de 2009
Fotografies: jmp


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...