RUTA MODERNISTA. Element 47
Rambla de Catalunya, 54. Barcelona.
Façana i detalls recent restaurats (Novembre 2010)
L'encàrrec de la reforma de l'edifici ja existent de l'any 1878 es va fer a l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas , per a la construcció d'una nova façana i l'ornamentació interior. El projecte té data de l'any 1903.
El més important d'aquesta façana és la gran tribuna correguda abasta les cinc plantes principals, on es pot veure un treball d'ebenisteria diferent en cada pis i amb vitralls policromats. Per tota la façana hi ha un esgrafiat floral de dibuix modernista ressaltat pel seu color granat que per sota de la tribuna es dibuixa allargant les tiges de les flors.
En una reconstrucció posterior per a afegir més plantes de pisos es va mutilar la cornisa superior de l'edifici que constava d'elements escultòrics.
L'arquitecte Josep Vilaseca Casanovas (1848-1910).
Va estudiar arquitectura a Madrid i es titulà el 1873. Va viatjar amb Lluís Domènech i Montaner per Alemanya. El 1874 ja era professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, de la qual fou catedràtic fins a la seva mort.
Vilaseca fou un arquitecte culte, molt viatjat i elegant que a través dels seus dibuixos precisos i plenament detallats produïa un corpus intel·ligent i ben dissenyat de l'obra arquitectònica. Rosemarie Bletter classifica la progressió estilísticament següent, "Renaixença, egipci, neomudèjar, Neogòtic, japonès i modernisme". Tot i aquesta transició i el fet que Vilaseca no aconseguí la qualitat dels seus contemporanis famosos, no s'ha d'infravalorar la importància del seu treball.
Després de col·laborar amb Domènech durant els anys 1870, va dissenyar la fàbrica taller per a Francesc Vidal i Jevellí (1879-1884), plena de detalls locals dins de les seves referències clàssiques, i l'estudi-temple per als germans Masriera (1882), encara profundament imbuït de la recuperació històrica de la Renaixença.
A la tomba Batlló (1885), la Casa Pla (1885-1886) i la Casa Bruno Cuadros (1885-1895) es manifesta una clara influència egípcia, derivada remotament de l'exotisme oriental a França provocat per l'expedició de Napoleó a Egipte, revifat ara per les connexions de Barcelona i Lesseps, el constructor del canal de Suez.
L'elecció, per part de Vilaseca, del maó per a la construcció de l'Arc de Triomf de Barcelona per l’exposició Universal de 1888 és d'una importància fonamental. Encara que considerat un material 'pobre', s'estava utilitzant no només per Vilaseca, sinò també Domènech que ho feu servir per al seu restaurant, Pere Falqués per al pavelló agrícola, Gaietà Buïgas per al pavelló naval, Josep Fontserè per al seu Umbràcul, i en molts altres llocs del recinte. A més de donar cohesió als diversos edificis, la selecció de material també demostra una actitud. És tracta d'un material d'arrels hispàniques present a les construccions àrabs i mudèjars.
Des d'aquest punt cap endavant Vilaseca retorna a un vocabulari bàsicament medieval; dissenya "congelant" la forma més que deixant-la fluir com feien Domènech o Gaudí.
El seus detalls eren refinats, amb tota la definició dels seus dibuixos precisos, com es pot veure a les tres cases construïdes per a la família Batlló (entre 1892 i 1896) i finalment a la seva casa per a Joaquim Cabot (1901-1905) on comença a incorporar-se al generalitzat corrent del Modernisme. Precisament perquè no era en l'avantguarda, l'obra de Vilaseca és interessant per la consistència d'un veritablement representant de la creativitat arquitectònica.
Altres obras seves:
Casa Vilaseca, a la plaça d'Urquinaona, desapareguda (1874)
Panteó d'Anselm Clavé al Cementiri de Poble Nou amb Lluís Domènech i Montaner.
Cambril de la Mare de Déu de la Bonanova (amb Lluís Domènech i Montaner) (1876)
Taller d'art de Francesc Vidal i Jevellí, dedicat a les arts gràfiques, al carrer de la Diputació 326 i Bailèn 60 (1881). Posteriorment, el 1892, una part va ser convertit en convent-escola Sagrat Cor per Enric Sagnier.
Estudi en forma de temple clàssic per als germans Masriera (1882)
Monument a Bonaventura Carles Aribau, al Parc de la Ciutadella. Vilaseca fou l'arquitecte i Manel Fuxà i Leal l'escultor (1884)
Casa de Narcís Pla al carrer de Pelai, 11 (Barcelona). (1885)
Panteó Família Batlló al cementiri de Montjuïc amb escultures de Manel Fuxà. (1885)
Monument a Josep Anselm Clavé, al Passeig de Sant Joan. Vilaseca fou l'arquitecte i Manel Fuxà i Leal l'escultor. (1888)
Arc de Triomf, porta d'entrada als espais de l'Exposició Universal de 1888.
Casa Bruno Cuadros, a la Rambla, 82 (Barcelona). Es tracta d'una reforma del 1888 d'un edifici de principis del segle XIX.
Casa Pia Batlló, a la rambla de Catalunya, 17 cantonada Gran Via (1891).
Cases Àngel Batlló, al carrer de Mallorca 253-257. (1891)
Cases Enric Batlló, al carrer de Mallorca 259 amb passeig de Gràcia 75. (1895)
Cases Àngel Batlló, al carrer de Mallorca 315. (1895)
Casa Cabot, al carrer de Roger de Llúria 8-10 i 12-14 (1901).
Extret de Wikipedia
Fotografia: jmp
En l'actualitat (Març 2010) està en plena rehabilitació.
Anirem a Rambla de Catalunya, 47. Casa Fargas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada