La Seu, vetllant amb autoritat la ciutat de Manresa
Panoràmica d'una ciutat històrica.
Manresa al capvespre.
La Seu, vista desde l'Ajuntament
Colegiata Basilica de Santa Maria
Baixada de la Seu, 1. Manresa
Encara que és una notícia un pél tardana (Regio7, 15 agost de 2009) la vull expressar per proximitat geogràfica i per ser-ho dins del detall de l'arquitectura medieval. Es tracta d'una argúcia del arquitecte Berenguer de Montagut (autor també de la Basilica de Santa Maria del Mar de Barcelona), descoberta a la Seu de Manresa després de 700 anys.
LA NOTICIA
Un estudiós descobreix una argúcia tècnica de fa 700 anys que fa de la Seu un temple singular
L'absis i la nau no encaixen simètricament, una raresa única en el gòtic català ideada per Berenguer de Montagut.
LA INTERPRETACIÓ D'UNA ESTRATÈGIA GÒTICA QUE DESMUNTA LA TEORIA DEL ROMÀNIC L'absis de l'església romànica de la Seu no és situat al pilar adossat al contrafort, a la capella de la Mare de Déu del Pilar. Ara s'ha demostrat que el pilar respon a una necessitat constructiva de Berenguer de Montagut, que va fer la planta de la Seu asimètrica. És l'única edificació gòtica catalana amb aquesta característ.
Susana Paz, en el Diari de la Catalunya CentraL Regio7 escriu:
Durant 700 anys tothom ha donat per bona la teoria que la planta de la Seu de Manresa era simètrica. Ningú no va dubtar mai que l'absis i la nau encaixaven perfectament. Ningú, tampoc, no va preguntar-se si la unió entre l'absis i la nau s'havia fet a partir del l'arc absidal de l'antiga església romànica. Es donava per fet, sobretot arran dels estudis, a principi de segle, de l'arxiver manresà Sarret i Arbós. Però la realitat és una altra: ni la planta de la Seu és simètrica (el que converteix la construcció en una rara avis perquè tots els temples gòtics són simètrics), i l'arc absidal romànic és, en realitat, un muntant gòtic adossat. El secret neix del pilar situat a la capella de la Mare de Déu del Pilar de la Seu i la clau està en la manera com l'arquitecte del temple, Berenguer de Montagut, va decidir unir l'absis i la nau: fins ara s'havia pensat que el pilar era del presbiteri o de l'absis de l'antiga l'església romànica. La realitat, que desmunta la teoria del romànic, és que és un muntant d'un arc adossat que van fer, per tant, els constructors gòtics.
El responsable d'aquesta troballa, que farà canviar els plànols de la Seu, és el manresà Jaume Espinalt, que ha sabut interpretar el que ell mateix anomena "una argúcia arquitectònica" que ha passat desapercebuda durant segles. Fa 40 anys que estudia la Seu i ha format part de l'equip tècnic que es va encarregar de redactar el Pla Director de la Seu de Manresa. Espinalt fa quatre anys que treballa en un projecte per entendre i explicar com es podia construir un edifici religiós gòtic només amb geometria i utilitzant convencions i mesures medievals i, com a model, la Seu de Manresa. La primera conclusió és que "totes les esglésies gòtiques són iguals". I la simetria és un concepte bàsic.
La descoberta s'inicia amb un dubte. Espinalt, provant de mesurar de manera formal l'absis i la nau, va veure que "no encaixaven". I això el va portar a dubtar encara més. Se sabia, explica, que "es van aprofitar els murs laterals de l'antiga església romànica i que l'amplada de la nova nau lateral gòtica que s'havia projectat era diferent de la romànica". No hi havia gaire material per revisar perquè, com explica l'autor de la descoberta, "dels llibres escrits per arquitectes i historiadors del segle XIX en cap moment els plànols no fan la mínima referència a la posició del temple romànic en relació amb l'actual temple gòtic".
El temple romànic, com explica Espinalt en el seu treball, es va bastir a partir del segle XII ("quan a França ja estaven fent temples gòtics"). Es tractaria d'un edifici de 8,20 metres d'ample i de 32,80 metres de llarg. L'alçada seria dels 13,12 metres actuals i tindria forma de creu llatina amb transspte, cimbori quadrangular i dues absidioles. La volta era lleugerament apuntada, i el pilar adossat al contrafort, que es pot veure a l'actual capella de la Mare de Déu del Pilar, és l'argúcia tècnica de Berenguer de Montagut: no és, com s'ha pressuposat, l'arc absidal del temple romànic sinó un muntant d'arc adossat. Això, ara, també permetrà, diu Espinalt, situar correctament elements gòtics i romànics i "poder excavar amb una certa comoditat la capella del Pilar per recuperar l'autèntic absis romànic".
La construcció gòtica
Els constructors gòtics, diu Espinalt, van desmuntar el mur exterior i van buidar la runa aprofitant el mur interior romànic per a la construcció gòtica. Segons explica Espinalt, Berenguer de Montagut tenia la planta de l'absis "perfectament calculada en el seu projecte inicial. Però després de l'absis venia l'església romànica" i ell l'havia de fer encaixar sense, diu Espinalt, "més despeses del compte". A Berenguer de Montagut "no li va quedar més remei que cercar una solució atrevida que passés desapercebuda per tothom" però mantenint les proporcions de l'antiguitat. Projectar tot l'edifici a partir de l'amplada de la nau romànica i fer les dues naus iguals significava un edifici uns quatre metres més ample del previst, amb un desajustament del projecte. La solució va ser, explica Espinalt, el famós pilar. Beren-guer de Montagut va unir la girola (passadís que encercla el presbiteri d'algunes esglésies pel darrere) a la nau romànica amb un mur esbiaixat que va des de la capella del Sant Crist fins a la capella del Pilar, passant en total per tres capelles. En aquesta darrera hi ha el fals pilar, adossat al contrafort que, per la banda superior, es converteix en un arc. Darrere l'arc hi ha el mur romànic paral·lel a la nau amb el seu petit finestral. Segons continua Espinalt, com que aquest mur no tapava completament l'amplada de la nova capella gòtica, "van desmuntar l'autèntic arc absidal romànic i van allargar el mur més d'un metre. Per aquest motiu el petit finestral no queda centrat a la capella ni tampoc amb el gran finestral gòtic. Els carreus afegits, tant en el mur com en el muntant, estan marcats pels picapedrers, però no els antics romànics". Aquesta composició, subratlla Espinalt, "va enganyar el senyor Sarret i Arbós fent-li creure que es tractava d'un pilar del presbiteri o de l'absis de l'església romànica". I així, malgrat que no es percep i fins ara cap plànol no ho ha recollit, la planta de la Seu de Manresa no és totalment simètrica. Per evitar que des del fons de la nau lateral s'apreciés la desviació del mur, van reduir progressivament la profunditat dels contraforts gòtics a mesura que s'acosten a la capella del Sant Crist, de manera que l'acoblament absis-nau passa desapercebut. Malgrat la sorpresa inicial, el treball d'Espinalt ha rebut el vistiplau de Francesc Xavier Asarta, director de les obres de restauració de la Seu, que va revisar i va recomanar la publicació del treball, així com del medievalista Xavier Sitjes. Ramon Busquet (president d'Amics de la Seu) i mossèn Joan Tuneu n'han publicat un extracte al butlletí PAX i Amics de l'Art Romànic del Bages l'ha difós en el seu butlletí de manera íntegra.
Susana Paz. Regio 7. Manresa
Interior de la Basilica
Aquesta porxada, de principis del segle XX, es obra del arquitecte Alexandre Soler i March amb l'asesorament d'Antoni Gaudi. (Més informació)
La capella del Pilar
L'esmentat pilar a la dreta
La nau afectada per la descoberta
Plànol de la planta
Dibuix del des-escaire
Detall del pilar esmentat.
Veure Gaudi a la Seu de Manresa
Veure Gaudi a la Seu de Manresa
Avui 18-05-2010, he rebut un correu de Jaume Espinalt, que pel seu interès transcric literalment:
Sr. Melcior.
Soc en Jaume Espinalt de Manresa. He accedit al vostre bloc per casualitat – com acostuma passar – i he vist que heu incorporat la meva descoberta a la Seu de Manresa, i us ho agraeixo. Els meus treballs estan molt focalitzats del gòtic cap endarrere, però també faig quelcom de barroc.
De l’etapa “modernista” a la Seu de Manresa, només hi ha la façana principal i no està ni acabada, la varen dissenyar en Gaudí i l’arquitecte manresà Soler i March, us envio l’enllaç al plànol del projecte:
Tenien tantes ganes de verticalitzar l’edifici, que en el campanar hi varen afegir un segment de més. Mai ha quedat clar si va esser un error del delineant o tenien realment ganes de desmuntar el campanar fins sota els finestrals per fer-lo més alt.
Darrerament en el baptisteri (dins el conjunt de la façana) hi han posat vidrieres noves que la gent no sap si interpretar de “modernistes” o “modernes”. El que si te un cert aire modernista es el rosetó de la façana principal (finals segle XIX i restaurat fa pocs anys)
Aprofito l’avinentesa per convidar-vos visitar el meu bloc sobre arquitectura medieval: Arquitectura medieval cat, el darrer lliurament que tracta sobre la reconstrucció de la Cripta a la Seu de Manresa, ha tingut una gran acceptació; també hi podreu veure el procés de restauració del rosetó.
A reveure.
Jaume Espinalt.
Manresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada