"El colomar" d'aquella època.
Vaig llegir ja fa temps, crec que en un llibre de Lluís Permanyer, que l'expressió "fer volar coloms", significant "tenir somnis de benestar", bé podria venir del fet de viure en una Barcelona encara emmurallada i amb una densitat d'habitants molt per sobre del normal, on la salubritat era molt dolenta i l'espai per a la diversió era pràcticament inexistent i on els barcelonins se les tenien de enginyar per distreure les poques hores que els quedaven lliures després del treball i dels tasques que la responsabilitat els exigia. És axí com aquesta imaginació els portava a les terrasses que coronaven la majoria de cases de l'antiga Barcelona i com si no estiguessin encara en el més alt és construïen, amb fustes de rebuig una mena de torres, per des de allà, en el més alt possible , llançar els coloms al vol i on suposadament també i anaven les seves il.lusions i els seus somnis, no ja de grandeses, però si de llibertat i d'aire fresc i net. Aquestes il.lusión serian, en un futur proper una realitat, amb l'enderrocament de les muralles i la creació de l'eixample que ens portaría a una ciutat oberta i actual.
No recordo si aquest llibre ho donava com un fet real o bé jugava amb la possibilitat que fos una realitat. Fora cert o no, avui és una expressió que segueix ben viva, naixés o no d'aquells "hobbys"."Fer volar coloms", tot un cant de llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada