RUTA MODERNISTA. Element 98
Venim de la Casa Alemany
Carrer Bellesguard, 20. Barcelona
Bellesguard va ser I’última residencia de Martí I’Humà (i , per extensió, de la dinastia catalana) i Antoni Gaudí ho sabia quan, el 1890, comença, a construir-hi un edifici inspirat en els castells medievals. Per això aboca tota la seva inspiració a retre homenatge a Catalunya i a la seva historia. Esperonats pels actuals propietaris, un grup d’investigadors troben, en aquesta obra, tres nivells de simbolisme i, en aquest espai, una història paral.lela a la de Barcelona i Catalunya.
La façana principal de Bellesguard amaga molt simbolisme religiós: a més de la creu del pinacle, els tres balcons representarien la Santisima Trinitat i els 33 metres d'alçada del pinaclen podrien ser una al-lusió a l'edat de Crist.
De Vallblanc a Bellesguard. Ja se sabia que va ser Martí I’Huma qui bateja amb el nom de Bellesgnard aquesta propietat que, efectivament, ofereix una magnífica panoramica de Barcelona i el mar. Pero ara, a més, en sabem el nom anterior i com era quan la va comprar el rei Martí: "Abans es deia torre de Vallblanc. Hi havia unes 40 hectarees amb un recinte murat, un palau, un mas, una cisterna, un pou i terres de conreu, amb vinya, entre d’altres coses.
Abanda i banda de la porta d'entrada de Bellesguard, dos bancs fets amb trencadis, representen dofins amb les quatre barres al llom. Gracies a la investigació que, sobre aquesta construcció, ha impulsat la familia Guilera (propietaria de Bellesgnard), ara sabem que són una referencia a una famosa frase de Roger de Llúria (1250-1305) sobre la dominació catalana del Mediterrani: "Que a partir d’ara no hi haurà peix que s’atreveixi a treure la cua si no porta lligada la senyera amb les quatre barres del nostre senyor rei d’Aragó’.
Observem també la inscripció sobre la llinda el ferro forjat amb la llegenda "Ave Maria Purissima Sense pecat concebuda".
Martí l'Humà albirà les veles blanques dels vaixells que li duien males notícies de Sardenya, on havia mort sobtadament el seu únic fill, I’hereu de la Corona d’Aragó, Martí el Jove que tampoc no deixava descendencia.
Aquest detall tampoc escapa a Gaudi, que l’immortalitza al banc de l’entrada que esta orientar a l’est (allà on es veu la mar i el sol ixent). Per això, aquest banc "representa la sortida del sol, la vela blanca (senyal de males notícies en aquell temps) i la data de 1916 indica l’any que acaba les obres Domenec Sugranyes", qui quedà encarregat de concloure tots els detalls de l’obra de Gaudí.
A la banda oposada, a l’oest, el trencadis del banc representa el sol ponent, un ocàs sobre Montserrat que simbolitza, l’ocàs de Catalunya després de la fi del Casal de Barcelona, la dinastia catalana que representava Martí I’Humà, en morir aquest rei sense descendencia el 1410, precisament l’any que està inscrit en xifres romanes.
El pinacle, el símbol distintiu de Bellesguard, també acaba amb una senyera en espiral sobre la qual s’ha col-locat, una altra vegada, la corona del rei Martí I. Tot plegat ho culmina una creu de trencadís, els quatre braços que assenyalen els punts cardinals. Per molt subtil que pugui semblar aquesta bandera catalana en espiral, no va passar la censura de la dictadura. Durant el franquisme, segons Anna Mollet (membre de la familia propietaria), les autoritats van obligar a ocultar les quatre barres del pinacle i la familia no les va poder descobrir fins els anys vuitanta.
L'estrella de vuit puntes es repeteix a l'interior de Bellesguard com la clau secreta d’una simbologia misteriosa. També té vuit puntes el llum central que illumina l’escala, el sostre que cobreix aquest mateix espai i d’altres detalls de la casa. Això ha alimentat encara noves teories: "El número 8, explica Anna Mollet, era símbol dels catars peró també era símbol de resurrecció o renaixença. El pare de Martí l’Humà va morir defensant els càtars. Peró si també simbolitza resurrecció, Gaudí era un home de la Renaixença, que treballava per la resurrecció de la cultura catalana, del poder perdut amb la mort de Martí l’Humà."
*L'estrella de Venus des de l'exterior, des de l'interior, llum central a l'entrada de la torre i sostre que cobreix l'entrada.
L'escut de trencadís que dóna la benvinguda a la finca construïda per Antoni Gaudí.
Els tres balcons que representarien la Santisima Trinitat (Pare, Fill i Esperit Sant).
Gaudí tria els simbols dels escuts d'armes de Margarida de Prades (segona dona del rei Martí I), el lleó rampant i el gall, per a la ceràmica de l'escala de Bellesguard.
.jpg)
Mobiliari original.
Detall de la ceràmica del vestibul de la entrada.
"Mirador" a l'escala de l'entrada a la torre. Des d'aquest mirador podies veure qui arribava però ningú podia veure't.
.jpg)
L’espectacular sala dels Maons, un sala que Gaudí va dissenyar amb una acústica perfecta per a fer de sala de música. Curiosament, aquesta sala, que Gaudí hauria previst enguixada com la resta d'habitacions, va quedar inconclusa i els maons deixen veure encara algunes marques fetes amb llapis per l’arquitecte.
Arrambador amb el lleó rampant
La imatge de ldrac que suggereix el terrat des d’un dels seus angles està creada sobre les formes anguloses de finestres i xemeneies.
Les cavallerisses.
Dos bancs, en aquest cas semicirculars, que hi ha al jardí, tornen a reproduir les armes de Martí l’Humà. El de la banda oriental presenta, dos àngels portant l’escut de la Corona d’Aragó amb les quatre barres i la corona reial i, al de ponent, els dos àngels duen l’escut del Casal de Barcelona i la corona comtal.
Detall de com Gaudi dissimula els baixants amb trossos de pedra.
La creu de terme de Bellesguard, als jardins de la finca, on es conserven espècies portades pel rei Martí I.
L'antiga caseta del guarda.
Una petita capella a l'exterior forma part del conjunt de Bellesguard.
Escut a l'entrada del recinte amb les quatre barres, una dona tapant-se els ulls, el sol naixent i els anys 1409 i 1909.
El trencadís de pedra, molt present a Bellesguard.
Gaudí rep el permis per construir un viaducte perquè el camí pugui passar per fora de la finca i, després, consolida la part de muralla que corre paral-lel a aquest viaducte. Aquest li servirà a Gaudí de prova per el Palau Güell i el Park Güell.
Vista panoramica que ofereix el punt més alt del terrat de la casa, que fa honor a Bell Esguard que li donà Martí l'Humà. L'edificació existent abans d'esdevenir cort era coneguda com torre de Vallblanc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada