Cinc D'oros.

L'escultura "La república", de Josep Viladomat, en el seu nou emplaçament, La plaça Llucmajor de Barcelona

Els cinc fanals a principis del segle XX.
Fotografìas: arxiu municipal de Barcelona.

PASSEJANT per la plaça ó cruïlla formada per el passeig de Gràcia i l'avinguda diagonal, mes coneguda pel "cinc d'oros" ò el "llapis", recordarem que l'any 1907, l'ajuntament va voler homenatjar a qui va ser politic, pensador, escriptor i president de la primera i efìmera república en 1873, Francesc Pi i Margall. Asi doncs ho van encarregar als arquitectes municipals d'aquell llavors Florensa i Vilaseca i a Pere Falqués, que ja habia participat en 1906 en la realizacion dels 31 fanals i bancs del passeig de Gràcia. Aquest amb la inestimable col·laboració del forjador Ballarin, projectá cinc fanales de ferro forjat que reposaven en una base de pedra de Figueres. En mes d'un lloc he pogut llegir erroneamente que eren quatre els fanales.

Per qüestions politicas que no vénen al cas, la veritat és que aquest monument no es va inaugurar fins al 6 de Octubre de 1934. Com en el monument hi habia una escultura de Josep Viladomat amb simbologia i titulada "La Republica", la dictadura franquista la va fer retirar, (com altres monuments, entre ells el del Dr. Robert, en la plaça Universitat).

Van tenir un nou emplaçament; els antics magatzems municipals del carrer Wellington.

Al principi de les obres, les quatre bases circulars dels fanals, enquadrats en la mateixa cruilla, mes la base tambè circular i mès gran del monument central, conformava tal figura, que per als barcelonins de la època, els va recordar la carta dels cinc d'oros de la baralla espanyola, amb tanta força que encare perdura.

Existia el cinquè fanal en el cantó de Còrsega amb el passeig de Gràcia, però la seva base es va definir una mica mès tard.

Ve al cas aquest preàmbul, per altra banda crec que prou conegut, ja que avui dìa podem veure l'escultura susdita de la republica, en un nou monument à la plaça de Llucmajor, i els cinc fanals de Falquès en l'avinguda Gaudí, desprès de la seva remodelació al 1990.

Desprès del desgraciat 23 F, la plaça canviá de nom, sent la plaça de Joan Carles I, des de llavors.

Afegeixo aquest comentari de Francesc Olivé, inserit a poblesdecatalunya.cat:

"L'explicació que es dóna correntment al nom del Cinc d'Oros dient que es refereix als fanals que hi havia a la cruïlla de la Diagonal amb el passeig de Gràcia, és totalment errònia. Els fanals, obra de l'arquitecte Falqués, com els de la resta del passeig de Gràcia, no eren quatre ni cinc, sinó sis i ara són a l'avinguda Gaudí. Aquest nom popular és anterior a la construcció dels fanals i es referia a les cinc voreres circulars que hi havia a la cruïlla i servien per facilitar el pas dels vianants entre les voreres peatonals de la Diagonal i les del passeig de Gràcia. Hi havia quatre voreres circulars, una davant de cada cap d'avinguda i una de més gran al centre, on ara hi ha el monument. La denominació popular es referia inequívocament a la

comparació amb els oros de la baralla de cartes.

Com a complement de la informació referent al Cinc d'Oros, vegeu el magnífic dibuix que Francesc Fontanals i Mateu (1906-1968) publicà el 31 de gener de 1934 a la revista satírica "EL BE NEGRE" amb el

pseudònim SOKA (després de la guerra féu dibuixos per a "DESTINO" amb el pseudònim JIP). En el dibuix es veuen, a l'entorn del monument a Pi i Margall, encara en construcció, els sis fanals que l'arquitecte Pere Falqués i Urpí (1850-1916) havia fet l'any 1906 per il.luminar la cruïlla del Cinc d'Oros com a complement dels fanals de trencadís i ferro forjat que va fer al passeig de Gràcia, algun dels quals es veuen també al dibuix".

Els cinc fanals a l'avinguda Gaudí.

Google Maps