TOT PASSEJANT: Fanals de Gaudí.

RUTA MODERNISTA. SETÈ ELEMENT

Dos Fanals de tres braços al Pla de Palau. Barcelona.

A un jove Gaudí, recent acabada las carrera el 1878, li van fer el seu primer encàrrec oficial: l'enllumenat públic de Barcelona. Fruit d'això, projectá, suposadament ajudat pel mestre d'obres Josep Fontseré, dos tipus de fanals, uns de sis braços i els altres de tres, amb les seves llums de gas. Ambdós models tenen la mateixa base de pedra, són de forja i bronze i un original coronament. Podem veure dos d'ells al Pla de Palau i altres dos a la Plaça Reial de Barcelona. Aquests, coronen amb un original i de particular visió d'un casc de Mercuri, símbol del poder comercial que tenìa aleshores Barcelona. Han estat restaurats diverses vegades, amb un notable èxit. Recentment, en la restauració i estudi del quadre de Francesc Soler, "Vista del port de Barcelona", s'ha descobert que els fanals es van instal.lar també al Passeig Nacional, i que segons fonts del Museu Marítim, és l'única imatge coneguda del fanal al Passeig Nacional, avui de Joan de Borbó.

Sembla ser que Gaudi, en la seva breu estada a Vic, per motius de salut, dissenyà també dos fanals en conmemoracio del centenari del naixement de Jaume Balmes. Eran de basalt amb braços de ferro forjat dels que supenien dues làmpades amb les dates del aniversari 1810-1910, i la coronava la típica creu gaudiniana. L'execució del projecte va anar a càrrec de l'arquitecte Josep Canaleta i Quadras, estructuralment, ajudat per Josep Maria Jujol, referent a policromia, però la idea del projecte sembla clarament que correspon a Gaudí perquè, tal com compte Cèsar Martinell en el seu llibre, per aquella època s'estava utilitzant el basalt en la construcció de la Cripta de la Colònia Güell, i s'acabaven les balconades de la Casa Milà, influències que ressalten en els fanals de Vic.

El 1924, las autoritats incompetents, van decidir enderrocar-les.