Això sembla Can Seixanta!!
Carrer Riereta, 18, 20 i 22, que sumats fan els seixanta.
A la llinda del numero 20, podem veure'n l'any 1835.
Quan el desordre és evident diem, "això sembla can seixanta". Doncs bé segons cronistes i historiadors de llegendes urbanes i mundanes ens diuen que, situats a mitjans del segle XIX, al carrer Riereta del barri del Raval de Barcelona, hi havien moltes fàbriques del ram tèxtil, algunes tan conegudes com la de Jeroni Juncadella o l'Espanya Industrial. Més concretament en els números 18, 20 i 22 (que sumats els tres números ens donen seixanta) n'hi havia una que, el seu propietari era més amant de converses i tertúlies a "la Colla de l'arròs" a Montjuïc, que de l'administració i direcció de la seva empresa. Així doncs era tal el desordre en aquella fàbrica que es va conèixer més per "Can seixanta" que pel seu nom verdader.
Aquesta és la versió més, diguem estesa, en la història de les històries, però hi ha una altra que ens relata el fet d'un home amb molts fills i que en ser preguntat quans eren a casa, no se li va ocórrer altre cosa que dir: "Mireu, comptant comptant, crec que uns seixanta". D'aquesta versió ens en dóna fé un dibuix d'un romanç de l'època, en què es veu una parella envoltats de moltes criatures.
Per un motiu o altre, el cert és que aquesta expressió va quedar com a patent del desordre i forma part del diccionari popular com "Fer volar coloms" o "Està a la quinta forca".
Molt interessant, ara ja se l'origen d'aquest expresió que de tant en tant utilitzo.
ResponEliminaConeixia aquesta expressió però desconeixia el seu origen