Casa Guardiet. Vilafranca del Penedès

 Carrer de la Cort, 28. Vilafranca del Penedès.

El 1909 l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés incorpora, com ja passa en d’altres edificis modernistes, elements propis i definitoris d’aquest estil de principis de segle XX a Catalunya dins d'una tendència medievalista. Hem d’esmentar la tribuna del xamfrà , que recorda la casa Batlló de Gaudí, amb magnífics motllurats amb motius vegetals repujats, i una línia lobulada a les golfes, que culmina aquest magnífic edifici de sinuoses i boniques formes.

 Façana lateral del carrer de la Cort.

Tribuna amb magnífics motllurats amb motius vegetals repujats.

El campanar de Sallent

Plaça de Sant Antoni Maria Claret-carrer Clos. Sallent. Barcelona

A finals del segle XIX i amb la iniciativa, primer dels rectors Dr Codina i més tard de Josep Esquerrà i el Mossén Pere Pi, l'arquitecte sallenti Josep Torres i Argullol, va alça el campanar de Sallent que va quedar inaugurat l'any 1901. Es de planta rectangular (5mx4'45m). Murs de carreus ben escairats amb cantoneres ressaltades de maó vist, dividit en quatre cossos per motllures, amb contraforts al primer cos, porta d'entrada posterior a l'esglesia, finestral al segon cos, rellotge d'esfera al tercer i finestres amb campanes al darrer; cornisa i terrat de barana calada amb pilars germinats als angles; totes les finestres son d'arc de mig punt, amb bordó sobre mènsules, obertes a cada cara; en alguna hi són dobles. Adossat a l'àbsis encarat a ponent.

Així com l'Església es va desmuntar pedra a pedra fins als seus fonaments al començament de la guerra "incivil" espanyola, el campanar va quedar indultat d'aquesta desfeta, pel poble i per el seu rellotge, en ser de "utilitat pública". Tanmateix, les campanes foren despenjades i fosses per a fer material bèlic durant el mateix període.

Assoleix  38,08 metres d'alçada.

El Campanar fou inaugurat el 1901, ens ho certifica el gravat ubicat on ens indica la senyal.

L'actual església de Santa Maria (inaugurada l'any 1946), a la plaça que rep el seu nom, i el campanar.

El dia 3 d'agost de 1946, es va celebrar la benedicció de les 4 noves campanas, que van rebre els noms de:

La primera: Martina-ValentinaMaria. La segona: Pilar-Isabel-Teresa. La tercera: Ângels-Mercè-Joana i l'última: Carme-Caterina-Petra.

Vistas desde el campanar: el carrer Cós.

L'antiga fabrica de Cal Sal.

El col.legi Torras Amat, presidint el parc municipal Pere Sallés.

La Potasa.

Els pisos nous de la zona de la plaça Sant Bernat i l'antiga casa del que va ser metge del poble, el Dr. Genaro Melcior, al carrer Clos.

Un rellotge vist des de les entranyes del campanar.

Panoràmica de la zona nord de Sallent

Bar Torino (1902-1911).

Gran Via-Passeig de Gracia

Aspecte simulat que tindria avui el famós bar torino enderrocat el 1911.

On hi van colaborar figures indiscutibles del modernisme català com Josep Puig i Cadafalch, Antoni Gaudí i Pere Falqués.

Casa Mauri. La Pobla de Segur

La Pobla de Segur

Ramon Mauri i Arnalot va ser el propietari i constructor (1903 i 1907) d'aquest  palauet i residència modernista rural construït amb els materials i la decoració propis d’aquest estil però amb la singularitat de la llunyania. L’estructura exterior no disposa de línies ondulades pròpies del modernisme. En tot l’edifici hi ha una presència del món natural i una asimetria que accentua el dinamisme de la construcció. Casa Mauri recupera els oficis artesans integrant a l’arquitectura les arts aplicades. Mosaics, vitralls i forja destaquen d’una manera esplèndida. Els mosaics són realitzats per Lluís Bru i Salelles autor dels mosaics del Palau de la Música Catalana i l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, entre d’altres. Actualment Casa Mauri és la seu de l’Ajuntament i en l’antic garatge hi ha l’Oficina de Turisme. El complex disposa d’uns jardins de l’època.

El moli d'oli amb l'escultura de Sant Josep obra de l'escultor modernista Josep Llimona.

Jardins amb fanals i decoracions modernistes

Façana de ponent.

Sant Josep de Josep Llimona coronant la façana del moli d'oli.

Vista general dels arrimadors del vestibul

Porta d'entrada amb les inicials de Ramon Mauri

Marlets sobre les cenefa amb medallos grans

Detall de mosaic d'un dels balcons amb les inicials R. M.

Font d'Hèrcules. Antoni Gaudí.

Palau Reial de Barcelona.

 Dins del marc del nou Palau Reial de Barcelona i en el  bosquet de bambús hi ha la font d'Hèrcules, de pedra i ferro forjat, obra d'Antoni Gaudí (1884), i que va ser concebuda per a la finca que la família Güell tenia a Pedralbes, part dels terrenys de la qual van ser cedits per a la construcció del nou Palau Reial de Barcelona. Durant molts anys, aquesta font va restar amagada per la vegetació, i la seva existència no va ser descoberta fins a l'any 1984, quan es van realitzar uns importants treballs de neteja. El cap d'un drac fa de broc, des d'on raja l'aigua, i a sota hi ha una pica de pedra amb les quatre barres al frontal. Als costats hi ha un banc corbat de pedra i a sobre de la peanya d'on surt el cap del drac, un bust de marbre que va ser col·locat l'any 1984 en substitució de l'original, quan la font va ser descoberta i restaurada, cent anys després de la seva construcció.

 La font d'Hèrcules de pedra i ferro forjat

 La font amb una pica de pedra amb les qutre barres.

 El cap d'un drac molt treballat fa de broc.

 Enmarcat per un bosquet de bambù hi trobem la font

A tocar de la font hi trobem l'umbracle,  fet d'una pèrgola parabòlica coberta de plantes enfiladisses, també obra d'Antoni Gaudí.

Santuari de Meritxell. Andorra

Meritxell. Parroquia de Canillo. Andorra.

"En projectar el nou santuari l'any 1976, l'arquitecte català Ricard Bofill, va voler reflectir alguns elements simbòlics que posessin de manifest les particulars connotacions d'aquest espai singular. Amb el sol incrustat damunt l'altar va voler significar el nom de Meritxell, provinent, segons el filòleg Coromines, del mot llatí meridien, migdia; amb les dues naus que es creuen, la confluència dels camins que porten de l'una a l'altra frontera i de la vall del Valira del Nord a la del Valira d'Orient; amb les parets tallades horitzontalment per la part superior, l'incendi que colpí el temple, i amb el claustre descobert, la protecció de la Mare de Déu que vetlla sobre el cel d'Andorra."
................................................................

Santuario de Meritxell

1974, Principado de Andorra, Andorra

La antigua capilla de la Virgen de Meritxell, patrona del Principado de Andorra, fue víctima de un incendio durante  las fiestas patronales de 1972. El Taller de Arquitectura recibió el encargo de la reconstrucción del santuario, pero evitó hacer un trabajo arqueológico que se hubiera limitado a reponer las piedras caídas en su lugar original. Se construyó un nuevo santuario realizado en base una reinterpretación de los principios teóricos de la arquitectura románica dentro de un diseño moderno, asumiendo el pasado arquitectónico pirenaico y siendo una excepción en el escenario de degradación progresiva que ha sufrido el Principado, causado por una total ausencia de planificación ordenamiento constructivo. Todos los elementos de las plantas y las fachadas están relacionados a través de un esquema numérico armónico que se traduce en una severa geometría compositiva. La decoración geométrica acentúa la interdependencia de todo el conjunto en una unidad que asimila y contrasta con las ruinas de las construcciones más antiguas, a través de un sugerente juego de cambio de escala. El santuario construido, cerrado prácticamente todo el año, forma parte de un proyecto más ambicioso y nunca realizado que cruzaba el valle y ordenaba y repoblaba el paisaje circundante.

Ricardo Bofill Taller de Arquitectura

El mateix cel s'integra en les formes del santuari.

L'antic santuari de Meritxell, d'origen romànic, reformat i ampliat el segle XVII, va ser destruit per un incendi el 1972. L'antiga capella ha estat condicionada com a espai de record.

A la vora d'aquest antic santuari s'aixecà el nou temple,  inaugurat el 1976.

L'Altar, just al centre.

Podríem interpretar el claustre cobert i integrat en el mateix espai i entorn?

 La imatge actual s'ha refet el més fidelment possible i es troba al nou santuari de Meritxell.

Així com les escultures corresponents als set Sants titulars de les parròquies andorranes, que donen fe de Meritxell com a Santuari Nacional.

Sens dubte és un edifici, una obra d'art, que s'emmarca ni més ni menys amb la natura d'una manera i formes que de tan senzilles, es fan divines.

Per acostar-se a l'església, s'han de pujar les rampes, és com fer un recorregut cap a Ella, primer sembla que t'allunyis, per després girar i arribar-hi tangencialment, descobrint-la poc a poc.