Un Temple Romà al bell mitg de l'eixample.

Carrer  Bailèn, 70, 72, Barcelona.

Al número 70 del carrer Bailén de Barcelona es pot veure un edifici d'estil romà que, va ser construït el 1882 per Josep Vilaseca (arquitecte que va realitzar a la ciutat, entre altres obres, l'Arc del Triomf). La casa Masriera, com es coneix a aquest immoble per haver estat creada pels germans Frederic, Josep y Francesc Masriera i Manovens  per emprar com a taller d'orfebreria, escultura i pintura, imita al desaparegut temple d'August, el més important de la Barcelona romana.
L'edifici és una construcció d'estil neoclàssic i historiciste on la principal característica és la seva singularitat, ja que l'objectiu era construir un edifici aïllat precedit d'un jardí davanter. Està constituït com un gran espai únic. A primer cop d'ull destaca una gran façana, definida en el seu temps com un "temple de l'art", recreant un temple clàssic de planta rectangular, pòrtic elevat sobre un basament amb sis columnes corínties i pilastres de fust acanalat, coronat per un frontó triangular decorat en els extrems amb dues estàtues d'aixetes (animals mitològics meitat àguiles i meitat lleons). La forja de la porta d'entrada al recinte, tot i les similituds d'alguns elements amb la maçoneria, res tenen a veure amb això.
El 1932 el taller va ser reformat i transformat en el Teatre Studium, inaugurant-se el 22 febrer 1933.
Finalment, el 1951 la congregació de religioses Petita Companyia del Cor Eucarístic de Jesús va adquirir l'edifici per convertir-lo en residència. L'edifici va sofrir algunes reformes, com l'ampliació per darrere fins a connectar amb les mitgeres de les construccions veïnes, fet que li va fer perdre part del seu caràcter monumental original. Allà es van instal·lar els habitatges per a les monges i dues capelles (una a la planta baixa i una altra, més luxosa, a la planta superior).
En l'actualitat l'Ajuntament de Barcelona ho té catalogat com a bé cultural d'interès local (nivell de protecció B), fet que obliga al manteniment i conservació de la façana i dels elements originals del seu interior.
Un "temple de l'art"
Frontó triangular decorat en els extrems amb dues estàtues d'aixetes (animals mitològics meitat àguiles i meitat lleons).
La forja de la porta d'entrada al recinte, tot i les similituds d'alguns elements amb la maçoneria, res tenen a veure amb això.
Recrea un temple clàssic de planta rectangular, pòrtic elevat sobre un basament amb sis columnes corínties i pilastres de fust acanalat, coronat per un frontó triangular.
Com no pot ser d'altra manera, l'edifici sorprèn els vianants que ho desconeixen per formar part de l'espectacle arquitectònic del segle XXI.




















Foto d'Antoni Esplugas (Arxiu fotogràfic de Barcelona)
Fotografia de l'edifici en el seu estat original.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...