Bar Pinotxo. La Boqueria

Mercat de la Boqueria. Barcelona

Aviat fará un any que estic per aquí donant a conèixer alguns detalls d'escenes, persones i fets de Catalunya en general i de Barcelona en particular (alguna excepció veure-ho), que són del meu interes, i que penso pot ser-ho d'algú mes. Aquest és el motiu d'aquestes passejades per carrers i avingudes, per llibres i revistes. No pretenc donar molts detalls tècnics ni cronològics, ni fer cap tesi sobre això o allò. La meva pretensió és donar-los a conèixer en un blog mes, aquests fets i gents que m'agradan i que em fa guanyar temps quan en altres ocasions podriam dir que el perdria. En algunes ocasions em permeto posar alguns enllaços on us donaràn tot tipus de detalls sobre l'article.

Això ve al cas perquè tant passejar, cal descansar i per a això, si ens trobem pel casc antic, res millor com fer-ho al costat d'en Pinotxo, personatge popular, bon conversador i amic de tots els que ens apropem al seu bar, al mercat de la Boqueria de Barcelona, a tastar els seus plats o senzillament a prendre un cafè.

I després d'aquest descans seguirem el nostre complaent camí, descobrint les nostres ciutats i pobles, al mateix temps que passegem i avancem per la vida.

Rebeu una abraçada plena de felicitat, i com diria un avantpassat meu: "Llegiu i estimeu-vos."

El Pinotxo el trobare-ho just a l'entrada del mercat de la Boqueria.

Eusebi Arnau i Mascort

Eusebi Arnau i Mascort

Signatura d'Eusebi Arnau

Fotografia ampliada de jmp, d'una ménsula de la casa Garriga Nogués

Monument a Sant A. Mª. Claret. Sallent

Després de passejar infinitat de vegades davant del monument a Sant Antoni Maria Claret de Sallent, vaig tenir la grata sorpresa d'assabentar-me que va ser construït i dissenyat per Eusebi Arnau juntament amb l'arquitecte barceloní amb rels manresanes Alexandre Soler i March (1873-1949) l'any 1906.

Alguns experts emmarquen aquesta obra dins del modernisme amb influències sezessionistes que Soler n'era seguidor, tenin el seu màxim exponen en la casa Pons de la rambla de Catalunya de Barcelona.

A la Catalunya modernista estaven els escultors ornamentals, considerats artesans picapedrers, com Alfons Jujol, qui va ser el que treballà més que ningú per la confiança que els arquitectes van dipositar en ell, sobretot, Domenech i Montaner i Puig i Cadafalch. Estaven també els artistes Eusebi Arnau i Mascort (1864-1933), Josep Llimona, Enric Clarasó, Ramón Atche ó Miquel Blay, que treballaven l'escarpa i el cisell amb gran art i presiciò. Qui en aquest sentit treballà més va ser sens dubte, Arnau, el preferit de Puig i Cadafalch. Gairebé sempre se les engenià per representar a Sant Jordi lluitant amb el drac. Resulta molt interessant veure com se les ideava per resoldre, en aquest àmbit, situacions gairebé impossibles, com quan els representà en una inimaginable posiciò vertical, gairebé de circ, en l'angle de la tribuna del palau de Quadras, diagonal 373.

Tant mateix podem veure aquestes escenas a la casa Martì, en un combat que s'imagina de gran força i molt ferotge, tant entrallaçats estàn, que semblan confondre's, mentre aguanten a Sant Josep i el Nen.

A la casa Amatller, segueixen la seva llegendària lluita, tot enllaçen las dues portas d'entrada.

Algunes de les seves obres es poden veure al Museu Dalì de Figueres, a part de molt indrets de Barcelona i Catalunya.

Situaciò gairabè de circ, a la casa Baro de Quadras, a la de Diagonal

Enllaçan las dues portes, a la casa Amatller

Lluitan gairabè en un pam. El cisell de Eusebi Arnau ès va tornar a lluìr. Casa Martì, carrer Montsiò .