Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig i Cadafalch. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Puig i Cadafalch. Mostrar tots els missatges

Casa Muley-Afid

RUTA MODERNISTA. Element 93
 Passeig de la Bonanova, 55. Barcelona

El sultà Muley Afid, fill de Hassan I i califa de Marraqueix que el 1908 i que, en acabar una lluita fratricida pel llegat del su pare, es va exiliar a Barcelona i després de viure durant temps al desaparegut Hotel Oriente, encarregar al 1911 a l'arquitecte Puig i Cadafalch una casa al passeig Bonanova per la seva residència, que va ser acabada en 1914. Es tracta d'un edifici aïllat envoltat d'un jardí amb planta baixa i pis, amb terrasses i miradors, coronada per una torre que domina el conjunt residencial. Decorada amb blanques parets, l'arquitecte les complementa  usant el maó, juntament amb les teules vidriades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures, especialment a la tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó. A l'interior, hi ha una sala al pis superior amb un fris amb imatges de nens jugant, gent a la platja, uns joves jugant a futbol, escenes d'equitació, curses de cotxes, motius de casera, el vol de l'avió, el joc de billar i els escacs. Es tracta d'unes pintures al fresc d'autor desconegut, tot i que s'han atribuït a Opisso, que durant la restauració de l'edifici es varen arrencar i traspassar a plafons. Un cop reinaugurada la casa, els plafons ocupen la ubicació original.

Tribuna decorada amb columnes salomòniques de maó.
Residencia envoltada d'un jardí
Decorada amb parets blanques, esgrafiats i maó vermell
La façana principal en detall

Casa Pere Company

RUTA MODERNISTA. Element 72


Carrer Buenos Aires, 56-58, cantonada carrer Casanova. Barcelona

Aquesta obra (1911) de Puig i Cadafalch és considerada la primera de l "època blanca", on l'arquitecte va introduir influències de la "secessió vienesa" en alguns dels seus projectes. A la façana es manté algun element decoratiu, com l'esgrafiat de la verge de l'Assumpció del carrer Buenos Aires, obra de Tomàs Fontanals. El 1940 la casa va ser adquirida per un famós ginecòleg, el doctor Melcior Colet Torrebadella, que la va convertir en una clínica. Les obres es van dur a terme sota la direcció del interiorista Santiago Marco Urrutia (1885-1949), que l'interior només que va conservar la xemeneia original de Puig i Cadafalch. El 1982, el doctor Colet va donar l'edifici a la Direcció General d'Esports de la Generalitat de Catalunya perquè fos transformat en un museu. Es va restaurar el 1986 per Joan Bassegoda i Nonell i acull el Museu i Centre d'Estudis de l'Esport Melcior Colet.


L'esgrafiat de la Verge de l'Assumpció de la façana del carrer Buenos Aires, obra de Tomàs Fontanals.


El pati que dóna accés a l'entrada


Protecció amb una bonica forja, al carrer Casanova
Ara anirem a la Diagonal 502. Casa Pérez Samanillo

Casa Amatller

RUTA MODERNISTA. Element 44


Passeig de Gràcia, 41. Barcelona

La Casa Amatller és un del edificis amb mès força del modernisme. Construït per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre 1898 i 1900, està ubicat dins l'anomenada "illa de la Discórdia" dons, els tres arquitectes modernistes mes significatius, Antoni Gaudí, Domenech i Montaner i Puig i Cadafalch, i tenen, cada un d'ells, una de les mès prestigioses obres , La casa Batlló, La casa Lleó Morera i la susdita Casa Amatller respectivament.
L'edifici va ser un encàrrec de l'industrial xocolater Antoni Amatller Costa a Puig i Cadafalch, que va idear una forma de palau gòtic urbà, amb una façana plana, un pati central i una escala que dóna accés a les habitacions principals.
A la façana es poden apreciar les dues portes asimètriques i en què l'escultor Eusebi Arnau va realitzar un Sant Jordi en lluita amb el drac que les enllaça, en tota la façana hi ha un esgrafiat que s'uneix amb la ceràmica de forma delicada.
El vestíbul, com era molt normal en l'època de la seva realització, estava pensat per a l'entrada de carruatges, té ornamentació de llums i vitralls amb dues escales, la més senzilla per als pisos i la més decorada i sumptuosa per el seu pas al pis principal .
L'estil és una barreja entre el gòtic català i el flamenc (en aquest cas per la forma triangular plana de la part superior de la façana).
La casa depèn des de 1960 de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, fundació creada pels descendents d'Antoni Amatller. Està declarada monument historicoartístic en virtut del Decret de 9 de gener de 1976.


Alguns detalls gràfics:


Sant Jordi i el drac enllaçant les dues portes
Ampliant aquesta fotografia veure-ho la A del cognom del propietari en el triangle superior i la famosa i sumptuosa columna rosada del Principal.

La lluita de Sant Jordi i el drac, del escultor modernista Eusebi Arnau i Mascort
El taller dels germans Jujol, Alfons i Josep, van ser els encarregats de portar a bon fí, els treballs originals en guix d'Arnau


Masriera i Campins, l'artista del bronce.


L'accès al pis principal per l'escala.


Claraboia del pati que dona accès als habitatges. Icona d'aquest blog.


La forja va està a càrrec d'Esteve Andorrà i Manuel Ballarín
Els artistas de la ceràmica van ser Torres Mauri i Pujol Baucis.


Ornament goticiste d'una porta al vestibul d'entrada


Panot original que surtosament veuriem el seu diseny per tot Barcelona.


Porta d'accès a les antigues cavallerisses.

Just al costat podem admirar La Casa Batlló d'Antoni Gaudí
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...