TOT PASSEJANT: Cal Bassacs. La Torre de l'Amo.

Colònia Cal Bassacs. Gironella. Bergadà.

Torre de l'Amo.

La Torre dels Teixidor Bassacs fou, molt mes que la mateixa fábrica, I'ediflci mes emblemátic del conjunt industrial que també comprenia un petit carrer de pisos pels treballadors. Tot i que no se sap amb seguretat qui fou l'arquitecte, s'ha considerat que molt probableinent fou un projecte de l'arquitecte Alexandre Soler i March

(Barcelona, 1874-1949) deixeble de Lluís Domenech i Montaner, i que a més de treballar molt a Manresa i per altres industrials téxtils (pels Gallifa de Manresa va construir la casa de can Noguera a Rajadell, pels fabricante de la Bauma dissenyá l'església de la colónia, i també se li atribueix l'església de la colónia de l'Ametlla de Casserres), fou arquitecta municipal de Gironella i a ell es deu el projecte de l'església parroquial de Santa Eulália.

Es lógic doncs que aprofitant algun dels seus viatges a Gironella rebes l'encàrrec de part de l'hereu, Antoni Teixidor Bassacs, ja que el pare havia mort el 1892 i en el seu testament no hi consta l'existéncia de la torre, una de les més espectaculars i luxoses de les existente a les colónies industrials del Berguedá. Es creu que s'inaugurá el 1900 i és, sens cap mena de dubte, un exemple de síntesi entre l'arquitectura modernista i la historicista. La torre de cal Bassacs és una gran construcció a quatre venís, flanquejada per quatre cossos que a manera de torres amplíen la planta de l'edifi, que té claras referéncies castelleres, accentuades per la magnífica torre que corona l'espai central i per la rica decoració que emplena finestres, balcons i llindes, i l'ús del catáleg d'elements estructurals asociades a l'arquitectura medieval: arcs de mig punt amb guardapols a les finestres, baranes amb balcons de pedra, fines-tres geminadas, gárgoles, l'escut amb la B majúscula a la porta principal, etc. Les decoracions cerámiques li donen una extraordinária personalitat i qualitat, especialment manifestes en la monumental teulada. És la torre d'estiueig, de temporada, la torre que acull als amos quan visiten la colonia i la fábrica, el símbol de la seva posició económica i social.

El Centre de Documentació i Museo Textil de Terrassa conserva un fris i una cortina modernistas procedent del menjador de la torre de cal Bassacs.

Anectodari:

El setembre de 1919 la torre de cal Bassacs fou I'escenari de la boda de Salvador Fusté Teixidor, fill de Josep Fusté Teixidor i Concepció Teixidor Bassacs, joven y acaudalado ingeniero industrial, amb Bernarda de Martín i Llobet, de noble família de Berga. La boda, oficiada pel rector de Gironella, Dr. Valle, fou oficiada a la capella de la torre, decorada amb gran quantitat de flors procedente de Barcelona i subministrades per la floristería Andrés Batlle, una de les més prestigiosas de l'época. Sens dubte fou tot un esdeveniment, molt especialment pel luxe i per la gran quantitat de convidats que ompliren la torre.

Els padrins foren el f'abricant Ramon Teixidor Bassachs i el diputat Teixidor Bassachs, oncles del nuvi, i José de Martín y de Carpí i l'exdiputat a Corts Carlos Fortuny, per part de la núvia. La premsa de l'época se'n va fer ressó; l'ABC li dedicà una página sencera, amb bones fotografies d'un dels pioners del fotoperiodisme Josep Brangulí (1879-1946).

La crónica, molt a l'estil de l'actual premsa rosa, explica que la festa fou organitzada pel delegat de l'empresa, un tal Sr. Claur, que de ben segur és qui aconseguí que el diari madrileny desplaces un corresponsal i un fotógraf fins a cal Bassacs. Els detalls permeten intuir fins a quin punt la boda deuria ser un auténtic esdeveni-ment per a cal Bassacs, i també Gironella, poc acostumats a actas socials de la burgesia industrial. La crónica destaca que "La distinguida contrayente vestía traje de crespón de la China, que realzaba sus naturales encantos; el novio vestía el honroso uniforme del Cuerpo de Ingenieros Industriales", i que el convit fou servit per la prestigiosa casa Regás de Barcelona. Els convidats omplien la planta principal de la torre, distribuits estratégicament pel menjador i les habitacions adjacents.

Salvador Fuste Teixidor va morir el 20 de maig de 1949 a Barcelona, a l'edat de 62 anys; no havia tingut descendencia peró s'havia afillat al seu nebot, Josep María Minoves Fuste, que comandà una nova etapa de la fábrica i de la colónia.

Font: Rosa Serra, Jordi Garcia i L'Associació de Veins de Cal Bassacs

Els colors de les xemeneies i la teulada li donen una vistositat, que és impossible no veure, en entrar a la vila de Gironella, donant-nos una cordial i artística benvinguda.

No està documentat pero tot apunta que Alexandre Soler i March va ser l'arquitecte de la torre. Nascut a Barcelona pero molt vinculat a Manresa i Gironella.